L'anunci de l'Iran declarant oficialment que l'estret d'Ormuz estava totalment obert al trànsit marítim comercial mentre persisteixi l'alto el foc al Líban és, sens dubte, una bona notícia i un primer símptoma d'esperança. És veritat que tot està agafat amb pinces i el marge que tornem a la situació anterior o fins i tot pitjor encara existeix. Però el pas que s'ha fet permet rebaixar el clima bèl·lic existent i que es recuperi el trànsit comercial pel canal marítim per on circulen més del 20 % del petroli mundial i un percentatge igualment molt important de fertilitzants. L'anunci del ministre d'Afers Exteriors iranià, Abbas Araghchi, es produeix en un moment important, ja que començava a haver-hi signes per part de diferents països d'un horitzó complicat, amb la mirada posada en les reserves existents i l'estiu relativament a prop.

L'obertura de l'estret d'Ormuz insuflarà, sens dubte, optimisme a les negociacions que, de manera discreta, continuen obertes entre l'Iran i els Estats Units amb la mediació del Pakistan. Teheran i Washington han anat fent passos en la desescalada i l'últim l'ha fet Donald Trump, imposant a Israel un alto el foc de deu dies amb el Líban, cosa que ha incomodat Netanyahu. El primer ministre israelià l'ha acceptat a contracor, però no ha fet cap pas enrere i manté el desplegament de les seves tropes. Trump ha recordat aquest divendres que havia ordenat a Tel-Aviv que cessés qualsevol bombardeig i, en to contundent, que ja n'hi havia prou.

L'obertura de l'estret d'Ormuz insuflarà, sens dubte, optimisme a les negociacions que, de manera discreta, continuen obertes entre l'Iran i els Estats Units amb la mediació del Pakistan

Segons la informació facilitada pels Estats Units, l'alto el foc se substancia en quatre punts: Israel conserva el seu dret de defensa contra atacs planificats, imminents o en curs; el Líban ha d'adoptar les mesures necessàries per impedir que grups com Hezbol·là perpetrin atacs contra objectius israelians; les forces de seguretat libaneses tenen la responsabilitat exclusiva de la seguretat del país, i, finalment, ambdós països demanen als Estats Units que mediï per resoldre els assumptes pendents. Si aquest alto el foc provisional de deu dies es prorroga, serà una prova significativa que la voluntat d'avançar és sòlida. Òbviament, si fos definitiu, el salt seria molt important.

Com va succeir amb la primera reunió entre l'Iran i els Estats Units, tot i que no hi hagués avenços, no hi va haver ruptura; el context internacional empeny decididament cap a una desescalada. Hi ha confiança que això passi, encara que sigui a partir de fer de la necessitat virtut. La caiguda brusca del preu del petroli i l'alegria de les borses mundials en el tancament del mercat setmanal denoten, fins i tot, una confiança més gran que la que diu la literalitat dels acords. El conflicte iniciat el 28 de febrer té, en paraules de Trump, una resolució factible i hauria d'anar molt de pressa, ja que la majoria dels temes han estat negociats. L'Iran no va confirmar aquest optimisme i cal ser cauts, perquè Trump ha emprat abans aquesta estratègia per traslladar la pressió o fins i tot la materialització d'una ruptura al seu adversari.

De seguida veurem quina és la reacció de les navilieres a aquest anunci, perquè els caldran més compromisos per entendre que ja poden garantir la seguretat de les seves tripulacions i dels vaixells. Resumint, un pas important que requerirà, els pròxims dies, nous moviments en la direcció d'una voluntat real de pau.