La política són també gestos, sobretot, en un món informatiu on les notícies es devoren les unes a les altres amb una rapidesa extraordinària. L'anunci del president de la Generalitat, Pere Aragonès, que aquest divendres es desplaçarà a Bèlgica per entrevistar-se amb Carles Puigdemont i que ho farà uns dies abans que es concedeixin els indults als presos polítics i que s'entrevisti amb Pedro Sánchez a la Moncloa, és un reconeixement a l'exili que pateix la persecució de l'estat espanyol i de normalització de les relacions amb el president Carles Puigdemont.

Amb el paper del Consell per la República encara per resoldre, Aragonès i Puigdemont podran abordar des de diferents punts de vista l'estratègia a seguir tant pel que fa a les relacions amb el govern de l'Estat com la necessitat d'implementar la defensa d'una llei d'amnistia, com la petició d'un referèndum que es vol acordat però que deixi oberta o no la via de la unilateralitat. El pacte de govern entre Esquerra i Junts per Catalunya ha obligat a fer concessions mútues tant pel que fa al repartiment de carteres com a la negociació amb el govern Sánchez a través de la taula de diàleg durant un període de dos anys que hauria de concloure amb una moció de confiança del president al Parlament, segons l'acord entre ERC i la CUP.

Que la repressió continua i que l'encotillament a què sotmet l'Estat a Catalunya impedeix moviments al Govern que s'allunyin de la justícia espanyola és fàcil observar-ho cada dia. Aquest dimarts, per exemple, s'ha confirmat que el president Puigdemont seguirà sense escorta dels Mossos d'Esquadra malgrat que la Generalitat no l'ha reclamat i el Ministeri de l'Interior s'ha negat a tramitar-ho al·legant que viu a l'estranger. És més, dilluns es va conèixer que l'exconseller d'Interior Miquel Buch afronta una petició fiscal de sis anys de presó i 27 d'inhabilitació per haver autoritzat que Puigdemont tingués una mínima seguretat personal en els moments en què era evident l'hostilitat de sectors de l'opinió pública espanyola en contra seu.

No deixa de cridar l'atenció una vegada i una altra com l'estat espanyol utilitza tots els recursos al seu abast per atemorir l'independentisme, bé sigui amb petició de penes de presó o amb demandes econòmiques estratosfèriques a través del Tribunal de Comptes. El cas de l'exconseller Andreu Mas-Colell, a qui el Tribunal de Comptes pot arribar a embargar la casa, la pensió i el compte bancari, ha arribat amb força als Estats Units, on ha rebut un fort suport del món acadèmic nord-americà. Un exemple: l'exassessor del Consell Econòmic de la Casa Blanca ha denunciat l'ús del poder amb motivacions polítiques per castigar els servidors públics. És corrosiu, ha sentenciat.