La reelecció d'Iñigo Urkullu com a lehendakari i l'acord de govern firmat amb el PSE tanquen durant els propers quatre anys qualsevol avenç significatiu de l'autonomia basca i, al contrari, confirmen l'aposta decidida per prioritzar l'imprescindible suport de l'Estat en les escomeses que patirà el govern basc per part de la Comissió Europea respecte a la supervivència del concert econòmic i la quota. El PNB ha escollit una via aparentment segura per comptar amb la major complicitat possible tant per part del govern del PP com del PSOE –Ciutadans són un altre tema– en el que suposa el nacionalisme basc que pot ser la gran dificultat de la legislatura i que no és cap altra que la Comissió Europea vulgui acabar amb la singularitat que suposa a Europa el cas del País Basc.

Hi ha hagut en els últims temps diversos advertiments des de Brussel·les i, fins al moment, el govern basc sempre ha aconseguit escapolir-se de la pressió comunitària. Davant de la possibilitat que va deixar el mapa electoral basc d'una aliança sobiranista del PNB –28 escons dels 75 del Parlament– amb Bildu –segona força política, amb 18 escons– la seva aposta ha estat mantenir les aliances històriques del nacionalisme basc amb els socialistes –quarta força amb 9 escons–, una situació que s'ha produït en molts moments dels últims 38 anys a Euskadi. Si en algun moment s'ha de reforçar aquesta majoria, el PNB sap que compta amb els vots dels populars, cinquena i última força política també amb nou actes.

Durant molts anys, la política catalana, molt especialment la nacionalista, ha tingut al País Basc un referent que era observat amb moltíssima atenció. En els últims anys és evident que, en part per necessitats diferents, els dos nacionalismes han pres camins diferents. El moderat apareix com el radical i el radical com el moderat. Els temps d'Arzalluz o Ibarretxe han passat a millor vida. Per això al PDECat i a ERC els incomoda l'actitud del PNB, i al PNB la del PDECat i Esquerra. Es preserva al màxim, això sí, una actitud de gran afecte personal entre ambdues formacions i per això el president de la Generalitat serà present dissabte en l'acte de presa de possessió d'Urkullu a Gernika. Però sabent que la política de Catalunya i Euskadi són, ara com ara, dos mons diferents.