"Mirant enrere, ja són 16 anys i 17 edicions. Recordo especialment una de les primeres converses amb el Marc Rius, quan vam tenir la idea de fer un festival de música a Sabadell. De seguida en vam parlar amb el meu germà, en Pol, perquè necessitaríem algú que s'encarregués del disseny si la cosa tirava endavant. L'altre gran impuls ens el va donar en Julià. Vam ser els tres —bé, quatre— que vam arrencar el primer Embassa’t. Malauradament, el Julià ja no hi és, però el seu fill continua vinculat al projecte". La mallorquina Maria Jaume posarà demà a partir de les 20.45h a la Fabrica de Creació L'Estruch, les primeres notes de l'Embassa't 2025, pròleg de les tres jornades, del dijous 15, amb Els Pets celebrant el seu 40 aniversari, al dissabte 17, faran de Sabadell el kilòmetre zero de la música en directe al nostre país. Amb un dels cartells més suggerents de la seva història, fugint del barcelonacentrisme i apostant per les propostes sorgides dels marges de l'escena nostrada: enguany la programació que inclou noms com Mujeres, Fades, Júlia Colom, La Élite, Ouineta o Remei de Ca la Fresca, entre molts altres; l'Embassa't s'ha consolidat com una de les cites imprescindibles del cada vegada més atapeït calendari de festivals musicals estivals. Entrevistem el seu director Arnau Solsona. "Vam anar a l’Ajuntament i ens van dir que ens havíem de constituir com a entitat i que ja ens buscarien un lloc. Al final, el lloc no va ser el Parc Catalunya, tot i que es va proposar, sinó la bassa de Sant Oleguer. D’aquí va néixer el nom: Embassa’t".
En quins festivals us emmirallàveu?
Ens dèiem el Festival Independent del Vallès (FIV) com a broma amb les sigles del FIB, el Festival Internacional de Benicàssim. I precisament el FIB era un referent per a nosaltres, perquè hi havíem passat estius fantàstics. Altres festivals com el Primavera, que aleshores se celebrava al Poble Espanyol, encara no tenien el recorregut que tenen ara. Però el referent de debò va ser el PopArb d'Arbúcies. La realitat a Catalunya no era la d’un gran grup inversor com el que hi havia darrere de Benicàssim, sinó festivals més petits com l’Altaveu, el Faraday o el mateix PopArb. Ens sentim hereus d’aquest esperit i del seu llegat.
La realitat a Catalunya no era la d’un gran grup inversor com el que hi havia darrere de Benicàssim, sinó festivals més petits com l’Altaveu, el Faraday o el mateix PopArb. Ens sentim hereus d’aquest esperit i del seu llegat
Recordes quin va ser el primer grup que vau contractar?
Crec que va ser el Julià, que coneixia el Lluís Rueda, músic de Sabadell que tocava amb un grup que començava i que es deia El Petit de Cal Eril. Em fa il·lusió pensar que aquell primer concert el vam tancar per reconeixement i estima. És un dels grups que hem vist créixer al costat del festival, i ens sentim molt units a la seva essència honesta. Han tornat diverses vegades, i ens fa molt feliços veure com els va tot tan bé.
També heu viscut moments complicats.
El 2015 vam haver de reaccionar molt ràpidament per culpa d’una “tempesta perfecta”. El festival estava previst a l’Estruch i vam haver de canviar-ho tot en només tres dies. Tot el que havíem treballat durant un any, s’havia d’adaptar en temps rècord. Va ser un any molt dur, però també hi va haver concerts memorables: Adrià Puntí, Is Tropical, Octo Octa, Núria Graham... Coses molt maques. Després ens vam traslladar a Can Marcet, on hi havia molta proximitat amb el públic. Allà vam fer un pas endavant per preparar la desena edició, el 2018, quan vam tornar a la bassa i vam convidar grups que havien passat pel festival durant els primers deu anys. Tots s’hi van abocar, Va ser molt especial.
Fer el festival a la bassa no sempre ha estat viable.
El 2019 vam haver d’anar al pavelló, al costat de la pista coberta. Allà vam tornar a reinventar el festival, adaptant-lo a un espai més sòlid. Van passar-hi Novedades Carminha, Kazy Lambist, Cala Vento, El Petit de Cal Eril altre cop... Va ser una edició que semblava marcar el començament d’una nova etapa. Hi ha anècdotes de cada any. Els primers anys a la bassa van ser molt curiosos, especialment perquè descobríem tot plegat des de dins. Abans érem públic i de cop érem organitzadors. Apreníem sobre la marxa, amb molta il·lusió i amb un toc d'amateurisme honest. També recordo els anys dels Jardinets, amb el Museu del Gas, on multiplicàvem escenaris amb bandes potser petites, però molt talentoses. Allà vam viure concerts preciosos: Anímic, Berlinist, Lasers, Valius... Anys durs, però plens d’aprenentatge i bons moments.
Tinc la sensació que l’edició de l’any passat amb Antònia Font va ser un punt d’inflexió.
Sí, definitivament. L’edició del 2023 va ser una gran festa. Ja feia temps que canviàvem de dècada, amb més experiència, i ens vam veure obligats a reinventar-nos durant la pandèmia. El 2020 vam fer una edició de tardor a Fira Sabadell, que vam anomenar “Resposta Antròpica Sonora”. Va ser una experiència molt emotiva. Artistes, tècnics i públic estaven amb la pell de gallina. Però el moment real d'inflexió va ser el 2021 passant al Parc Catalunya, que és, sens dubte, l’espai ideal per nosaltres. Aquell dissabte amb Rigoberta Bandini i Manel, deu anys després, va ser el clic definitiu. A més, aquell 2021 va coincidir amb la consolidació de l’obertura de l’entitat i la incorporació de molta més gent i jove que ens va donar una empenta als veterans, fent de l’equip actual una suma de tot plegat. Però sí que és cert, també, que el concert de l'any passat d’Antònia Font, en concret, va ser molt especial per a Sabadell i per a nosaltres. Una mena de reconciliació.
Alguna vegada hi ha hagut la temptació de marxa...
Sí, temptacions n’hi ha hagut. Però ens agrada molt ser a casa. Sabadell és l’essència de l’Embassa’t. Hi hem lluitat molt. Fer el festival aquí no és fàcil, però crec que hem sabut girar la truita. Ens quedem aquí perquè ens agrada, perquè som d’aquí i perquè té sentit. Amb l'Ajuntament hem establert una relació molt bona. Ens ha acompanyat des del principi. La Marta (Farrés), l’actual alcaldessa, era regidora de Joventut quan vam començar. Ara estem a Cultura, que és on ens toca, però segueix sent una àrea molt infrafinançada. També tenim suport de la Generalitat i la Diputació, però sempre es podria fer més.
En un context de gran competència, com es manté l’equilibri entre créixer i no perdre l’essència?Cuidant cada detall. No volem convertir el festival en una fira de patrocinadors. Som bastant tiquismiquis amb això. No som una empresa que hi dediqui el 100%, i potser podríem tenir més suports, però preferim dormir tranquils. Ens agrada ser conseqüents amb el que defensem.
De fet, sempre us heu definit com un festival de petit format, amb preus populars i un cartell centrat en música independent catalana.
Totalment. I hi afegiria la coherència. Ens agrada fer les coses amb sentit. Això també ho intentem transmetre a través del projecte Fàbrica Embassa’t, que és una plataforma per a nous talents. Ens arriben moltíssimes propostes i les finals del concurs sempre tenen un nivell espectacular. Aquest any, per exemple, els guanyadors, GIN, ho han tingut molt difícil perquè el nivell era altíssim.
Amb tants festivals i catxes inflats, costa molt fer el cartell?
Molt. Però tenim un equip de contractació i booking excel·lent. És cert que el sector està molt especulat, i nosaltres som petits. Ens movem dins de les nostres possibilitats. A vegades encertem molt i d’altres cometem errors, però musicalment gairebé sempre som coherents.
El sector està molt especulat, i nosaltres som petits. Ens movem dins de les nostres possibilitats. A vegades encertem molt i d’altres cometem errors, però musicalment gairebé sempre som coherents
L'any passat vau començar amb Antònia Font. Aquest amb Els Pets. Un reconeixement als clàssics del país?
I abans ho vam fer amb l'Adrià Puntí, el Quimi Portet o l'Albert Pla. Ens agrada reivindicar el llegat musical del país i, alhora, casar-lo amb propostes més alternatives. Creiem que és part de la nostra feina.
I tu, com a director, pots gaudir del festival?
Cada vegada més. Però el mes de maig ja dorms poc, pateixes pel temps, pels detalls... Tot ha d’anar bé. Amb els anys ho visc d’una manera més tranquil·la, però igualment intensa. Ens estimem molt el festival.