Només calia escoltar José María Aznar diumenge a la nit a la Sexta, el seu qualificatiu de "cop d'Estat" al que va succeir a Catalunya l'octubre de 2017 o la seva negativa taxativa a l'indult dels presos polítics per concloure que l'estat espanyol no té cap pla B per a Catalunya i que qualsevol intent de normalització de la vida pública és impossible. L'únic camí que contempla és el de la rendició i l'acceptació d'un retorn al passat de l'Espanya de les autonomies tal com l'hem conegut. Aznar ja no mana, fins i tot en molts aspectes és una caricatura del governant que va ser entre 1996 i el 2004. Però la seva manera d'entendre l'Estat no és ni de bon tros minoritària: des de la judicatura fins als militars, des dels alts funcionaris fins al Consell d'Estat, des del Tribunal de Comptes fins al Tribunal Suprem, la visió monolítica d'Espanya és l'única que té predicament.

Pedro Sánchez, tan ràpid amb una altra mena d'assumptes que tenen a veure amb l'eix dreta-esquerra, ha començat a explicar-nos què volia dir el seu candidat Salvador Illa quan parlava d'una etapa de retrobament a Catalunya i de girar full. Era el seu pla B si aconseguia embastar una majoria de govern, cosa que no s'ha produït. Ara sabem que el pla B era un fake i que no hi havia cap novetat respecte al pla A de repressió a l'independentisme, desestabilització de la vida política i utilització dels ressorts de l'Estat per actuar contra governants i polítics d'una determinada ideologia. La querella de la Fiscalia contra el president del Parlament, Roger Torrent, i els tres membres de la Mesa de la Cambra catalana —el vicepresident Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado— que van admetre a tràmit una proposició no de llei de Junts, ERC i la CUP com a resposta a la sentència del judici del procés, marca el salt, el punt d'inflexió en l'arrencada de la nova legislatura catalana. La Fiscalia de la qual Pedro Sánchez presumia que depenia d'ell ensenya les seves ungles i dents una vegada a Madrid s'ha constatat que els governs alternatius a l'independentista formaven part de les maquinacions de despatx, ja que l'aritmètica era enormement tossuda.

La Fiscalia els acusa de desobediència a l'autoritat judicial per incloure la proposició no de llei al debat i deliberació en el ple del Parlament del 12 de novembre del 2019, cosa que, segons l'article 410 del Codi Penal, pot comportar-los fins a dos anys d'inhabilitació especial per a càrrec públic. Veurem ara quin recorregut té al TSJC, però els fiscals De Gregorio i Assumpta Pujol han posat la directa en un moment en què la Mesa de la legislatura passada és a punt de traspassar les seves funcions a la que s'escollirà la setmana vinent, quan es constitueixi el nou Parlament.

La segona mostra del "retrobament" ha estat la presentació del recurs contra el tercer grau penitenciari de la presidenta Carme Forcadell i la consellera Dolors Bassa. En aquest cas, la Fiscalia Provincial de Barcelona, davant de la denegació del jutjat de vigilància penitenciària número 1 de revocar el tercer grau, ha elevat a la Sala Segona del Tribunal Suprem, en tant que tribunal sentenciador, un recurs d'apel·lació. La pilota ja està on es reverteixen totes les decisions que es prenen en aquest procediment a Catalunya: a la sala del jutge Manuel Marchena. Res no fa pensar que en aquesta ocasió sigui diferent de les anteriors i el Suprem no acabi revocant la decisió del jutjat de vigilància penitenciària. Ha començat el compte enrere per al retorn dels presos polítics a les seves respectives presons. Aznar també tenia raó.

L'últim informe judicial del dia té a veure amb els indults que el govern espanyol treu a la palestra pública a la seva conveniència. Doncs bé, el Suprem ha demanat un informe al Tribunal de Comptes sobre si han satisfet els diners suposadament malversats en el referèndum de l'1-O, que, segons el jutjat, ascendien a 4,1 milions d'euros. Una nova puntada de peu cap endavant mentre l'Advocacia de l'Estat, que també hi ha de dir la seva, guarda silenci. I el rellotge no deixa de córrer. Què voleu que us digui: si el "retrobament" era això, el menys que es pot dir és que la paraula no era la més encertada.