La Fiscalia torna a carregar contra les institucions catalanes i acaba de presentar una querella contra el president del Parlament, Roger Torrent, i els membres de la Mesa pel rebuig a la sentència del procés.
El ministeri públic ha presentat la querella contra Torrent i contra Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado per admetre a tràmit la proposta de resolució que Junts per Catalunya, ERC i la CUP van presentar com a resposta a la sentència del judici del procés. El text de la querella concreta que van admetre a tràmit la resolució, desoint la resta de membres de la Mesa, i li van donar tràmit per debatre-la en el ple del 12 de novembre del 2019 tot i que el Tribunal Constitucional ja havia emès el seu posicionament contrari a l'admissió d'aquest punt el 5 de novembre.
La querella recull el posicionament del Parlament, que incloïa la resolució: "Reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i diputades la defensa del dret a l'autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya per decidir el seu futur polític". La resolució a més concretava que: "El Parlament expressa la seva voluntat d'exercir de forma concreta el dret d'autodeterminació i respectar la voluntat del poble català".
A més, la querella inclou una altra resolució, la de la reprovació de la monarquia. La resolució, en aquest sentit, deia: "El Parlament reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i diputades la reprovació de la monarquia".
La Fiscalia acusa Torrent, Costa, Campdepadrós i Delgado d'un delicte de desobediència, demana que es prengui declaració als querellats i que s'inclogui com a acusats les persones que puguin sorgir implicades durant la investigació.
Rebuig a la sentència de l'1-O
La resolució de rebuig a la sentència del procés que condemnava a més de 100 anys de presó els líders independentistes es va aprovar amb 61 vots a favor, cap en contra i 8 abstencions. Hi van donat suport els diputats de JxCat, ERC i la CUP. Els representants de Ciutadans van abandonar l'hemicicle i els del PSC i el PP —que es van quedar— no van participar de la votació. Les abstencions són dels escons de Catalunya en Comú. Un canvi d'horari en el ple va permetre fintar el TC i aprovar el text tres minuts abans que arribés el correu informant de la suspensió del TC.
La reprovació de la monarquia
La comissió d'Empresa del Parlament va aprovar una proposta de resolució en què condemnava la guerra bruta econòmica de l'Estat després de l'1-O. El text, aprovat amb els vots de JxCat, ERC i els comuns, també reprovava la participació del rei Felip VI i de l'exministre Luis de Guindos, del qual exigeix la dimissió al BCE.
La resolució "condemna la campanya per desestabilitzar l’economia catalana per part del Govern de l’Estat" i "denuncia el greu perill per a l’estabilitat econòmica i financera de Catalunya" que això va causar. A més, insta els partits amb representació al Congrés dels Diputats "per tal d’exigir al Govern espanyol una explicació clara, detallada i transparent" sobre aquesta operació.