A mesura que van passant els mesos, es veu la impossibilitat que la vicepresidenta i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, continuï en el càrrec, ja que és del tot incompatible amb la seva candidatura a la presidència de la Junta d'Andalusia. La manera com està mirant de segar l'herba als acords assolits pel mateix govern socialista, el PSOE i el PSC per a la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat —ja fa més de tretze mesos— amb Esquerra Republicana, amb l'objectiu de la política andalusa de llançar la seva candidatura electoral, ha de ser tallada de manera urgent i taxativa. Té poc sentit que Montero digui ara que rebutja el finançament singular, estigui en contra de la transferència de tot l'IRPF i negui l'ordinalitat quan són alguns dels eixos bàsics de l'acord. Però és de molt menys tacte que Montero ho propagui als quatre vents, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, faci com que no se n'assabenta i, havent entrat a la segona meitat de setembre, el Govern vegi amenaçada novament la presentació dels pressupostos de la Generalitat.

El finançament singular està seguint, lamentablement, un camí que ja hem vist en ocasions anteriors. Per un motiu o altre, costa posar el llaç als acords assolits entre parts. La inassistència de la vicepresidenta Montero del mes de juliol passat a la comissió bilateral Estat-Generalitat ja presagiava les seves discrepàncies, malgrat que en aquella ocasió es va camuflar amb la presència del ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres. Però ara arriba l'hora de la veritat, cal fer aterrar els acords assolits i cal posar lletra a les lleis que es volen aprovar. El nucli de la proposta de finançament singular acordat el juliol del 2024 era el següent: la cessió total a la Generalitat de tots els impostos de titularitat estatal, que serien recaptats i gestionats en la seva integritat per una agència tributària catalana independent de l'agència estatal. A canvi, s'establiria una doble aportació de la Generalitat a la caixa comuna, que cobriria el cost dels serveis que l'Estat continuaria prestant a Catalunya i una quota de solidaritat per ajudar a complementar el finançament de les comunitats autònomes de menor renda.

I un altre factor afegit era mantenir el principi d'ordinalitat, un mecanisme que ve a garantir que una regió manté la seva posició al rànquing de generació de riquesa una vegada s'ha produït la redistribució territorial dels recursos. Aquest dimarts, hi ha hagut una reunió del Govern amb patronal i sindicats per defensar el model de finançament singular, en una mostra que la demanda no és una reclamació d'uns partits polítics determinats, sinó que també inclou els agents econòmics i socials del país. Aquest acord, no acceptat pel Ministeri d'Hisenda, té detractors pels dos extrems polítics fora de la majoria parlamentària de Salvador Illa. Junts per Catalunya el considera insuficient i lluny de la seva reivindicació del concert econòmic, i PP i Vox, una cessió inacceptable als independentistes catalans. Estaria bé que entre els temes de política exterior, que conformen bàsicament l'agenda informativa del moment per a Pedro Sánchez, el president espanyol fes una declaració, clara, inequívoca i contundent a favor del finançament singular. Com a mínim, això.

Estaria bé que Sánchez fes una declaració clara, inequívoca i contundent a favor del finançament singular

A les últimes hores, ha sorgit, a més, un nou element distorsionador. El secretari autonòmic popular, Francisco Vázquez, ha anunciat que les eleccions autonòmiques a Castella i Lleó seran el 15 de març del 2026, si Pedro Sánchez no avança les espanyoles. Aquesta data condiciona, en principi, les eleccions andaluses, perquè el president d'aquella comunitat autònoma, el popular Juan Manuel Moreno Bonilla, ha insistit durant els últims mesos que hi hauria una coincidència entre totes dues. Això allarga la vida política com a ministra de Montero si Sánchez no intervé en l'afer, ja que fer fora la vicepresidenta de la seva oposició sembla impossible. Oriol Junqueras, sense arribar a demanar-ne el cap, ja ha fet alguna declaració parlant de l'obstacle que suposava negociar amb Montero i el PSC ha hagut de rebaixar la tensió amb el seu govern a Madrid per no desautoritzar-la i obrir una crisi. Fins que Sánchez no actuï, cal pensar que té la seva protecció, en aquesta qüestió també. I els camins per avançar en una cosa tan important com els pressupostos, aquí i allà, estaran tancats i barrats.