Ara diu blat, ara diu ordi. Acostuma a passar que els acords polítics entre partits, a mesura que es van concretant, vagin perdent aquell entusiasme amb què s'havien venut originàriament. L'acord que fa un any van signar PSC i ERC per garantir el vot dels republicans a la investidura de Salvador Illa no és una excepció. Aquell pacte es va tancar enmig d'una situació d'enorme tensió dins de la formació republicana, en plena guerra fratricida a les files d'Esquerra i on l'escenari d'una repetició electoral apareixia com el pitjor possible. En aquell context, l'acord es va explicar com gairebé una sortida de Catalunya del règim comú de finançament. Un any després tant el diagnòstic que plantejava aquell pacte sobre el dèficit històric que pateix el finançament a Catalunya com les exigències per al nou sistema van molt més enllà del que s'ha acabat formulant a la comissió bilateral reunida aquest dilluns al Palau de la Generalitat.
Del traspàs total a la cistella d'impostos
L'acord signat el 7 d'agost passat entre socialistes i Esquerra parlava d'un nou finançament "basat en la negociació bilateral amb l'Estat" que garantís que "sigui la Generalitat la que gestioni, recapti, liquidi i inspeccioni tots els impostos suportats a Catalunya i augmenti substancialment la capacitat normativa amb coordinació amb l'Estat i la Unió Europea". Aquest acord establia que la Generalitat faria una aportació a l'Estat pel cost dels serveis que presta a Catalunya; que aquesta aportació s'establiria a partir d'un percentatge de participació en els tributs; que hi hauria també una aportació a la solidaritat, que definia com a explícita, transparent i condicionada a què també hi hagués un esforç fiscal similar per part del territori receptor. Aquell pacte deixava clar que aquesta solidaritat està limitada pel principi d'ordinalitat que figura a l'Estatut, segons el qual Catalunya no pot perdre posicions en el rànquing de rendes després de fer la contribució al sistema, i que en cas que no es respectés hi hauria d'haver una compensació. La referència a l'ordinalitat apareix en diferents ocasions en aquest text.
En canvi, en l'acord de la comissió bilateral, el compromís de garantir l'ordinalitat només hi apareix de manera genèrica al preàmbul. La comissió que avui s'ha celebrat entre l'Estat i la Generalitat substitueix el compromís de "recaptar, gestionar, liquidar i inspeccionar" tota la contribució fiscal dels catalans, per una cistella d'impostos -el mateix terme que apareix en l'actual sistema de finançament- en què la coresponsabilitat fiscal queda definida a partir de la participació de les dues administracions en la recaptació dels tributs. És a dir, que una part d'aquest percentatge quedarà en mans de l'Estat com a contribució de Catalunya al sosteniment de les seves despeses, mentre que la resta dels ingressos es destinaran a sufragar les competències que exerceix la Generalitat, en concret, aquelles competències que ostenta de manera homogènia a la resta de comunitats autònomes. Una part d'aquest percentatge que correspon a la Generalitat es destinarà a l'anivellament i solidaritat amb altres comunitats autònomes. Això sí, l'acord deixa clar que s'haurà de fer de manera transparent. A més, la Generalitat rebrà un finançament addicional per a les competències singulars que té assumides, com Mossos o presons, i que altres comunitats autònomes no tenen.
De l'ATC al model en xarxa
L'acord d'agost entre PSC i ERC deixava clar que l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) era la responsable d'assumir la recaptació, gestió, liquidació i inspecció de tots els tributs, tret dels impostos de naturalesa local. Es concretava que l'assumpció d'aquestes competències requereix el traspàs de mitjans humans, materials, econòmics i tecnològics a banda d'un augment substancial de la capacitat normativa de la Generalitat. Aquesta assumpció "progressiva" de funcions per part de l'ATC havia de començar amb l'IRPF, amb "els acords corresponents per assegurar la seva execució al llarg del 2026". Des d'un primer moment, ERC va interpretar aquest punt com el compromís que el 2026 la campanya de l'IRPF quedaria en mans de la Generalitat, la qual cosa el Govern no havia desmentit, fins avui en què, fonts el Govern ha admès que aquesta assumpció és inviable per a la campanya de l'any vinent atès que requerirà una capacitat legal, material i de personal de la qual la Generalitat no disposa.
Pel que fa la hisenda catalana, la comissió bilateral ha acordat treballar en el seu desplegament, "impulsant els canvis legislatius pertinents amb l'objectiu que l'ATC assumeixi progressivament competències de gestió en l'IRPF", sense perjudicis de futurs acords en altres tributs "dins d'un model en xarxa de gestió del sistema tributari, amb la participació de l'Agència Estatal d'Administració Tributària i les administracions tributàries autonòmiques, amb regles del joc que assegurin que el sistema tributari es gestiona de forma eficaç i eficient, i amb garanties plenes en la prevenció i lluita contra el frau". A partir de la prova pilot que s'ha fet amb l'impost especial sobre determinats mitjans de transport planteja avançar "cap a un model de gestió compartit", per assumir progressivament "tasques de gestió en l'impost per tal que les dues administracions, degudament coordinades, gestionin i controlin el tribut". Aquest model afegeix que es pot aplicar a l'IRPF i altres impostos "perquè l'ATC pugui assumir progressivament competències, en especial en el control de la normativa autonòmica en l'IRPF, amb atenció preferent a les deduccions aprovades pel Parlament de Catalunya".
Capacitat normativa
L'acord d'agost feia també referència a la necessitat d'augmentar substancialment la capacitat normativa de la Generalitat en matèria impositiva. El text de la comissió bilateral recull aquest compromís, però amb un incís, per advertir que cal respectar els límits de la normativa europea i "amb la introducció de mecanismes addicionals als actuals per limitar la competència fiscal a la baixa", en una referència dirigida en aquest cas a la Comunitat de Madrid, reiteradament acusada de dumping fiscal.
Per descomptat, tampoc hi ha un acord entre els dos textos en el diagnòstic de la situació del finançament a Catalunya. El capítol de finançament inclòs a l'acord d'investidura denuncia que Catalunya pateix un "infrafinançament sostingut en el temps" i una insuficiència financera crònica, que requereix una relació bilateral amb l'Estat compatible amb la participació en òrgans multilaterals, quan la naturalesa o l'àmbit dels acords ho requereixi. L'acord de la bilateral remet tots els problemes al fet que fa 11 anys que va caducar l'actual sistema, no fa cap referència al dèficit de finançament de Catalunya i recorda que atès que Catalunya se situa entre les comunitats amb més recursos, ha de contribuir a la solidaritat.