Coincidint amb el moment més crític entre les forces independentistes catalanes per assolir un acord de Govern, que posi de relleu l'excepcional resultat del 52% dels vots del 14-F, que va suposar un punt d'inflexió respecte a eleccions anteriors, un total de 116 personalitats internacionals, pertanyents a més d'una vintena de països, d'àmbits diferents, activistes, intel·lectuals i representants d'organitzacions polítiques i socials, han fet públic un manifest apel·lant, d'una banda, a preservar l'èxit polític que suposa assolir en unes eleccions un percentatge tan alt de vots; i, per l'altra, recordant el dret a la llibertat de Catalunya com a poble.

No és la primera vegada que es produeix un manifest de personalitats internacionals recollint el pressentiment majoritari del poble català i reclamant la solidaritat de la comunitat internacional amb la voluntat expressada a les urnes a favor de l'estat independent, però en aquesta ocasió es produeix la paradoxa que el missatge acaba sent també un toc d'atenció perquè el moviment transversal per la independència que s'ha teixit des de 2012 no acabi estimbant-se per la rivalitat entre Esquerra i Junts per Catalunya. El firmen, entre d'altres, el Premi Nobel de la Pau Adolfo Pérez Esquivel, l'expresident d'Hondures Manuel Zelaya, la presidenta del Sinn Féin Mary Lou McDonald i així fins a una llarga llista de 116 personalitats.

Davant d'un govern com l'espanyol que s'atrinxera en la repressió, nega qualsevol tipus de negociació, i impedeix que es pronunciïn països amb una certa simpatia per un referèndum acordat, el suport internacional és un camí massa lent però imprescindible perquè la causa catalana sigui coneguda a l'estranger. Difícilment no hi pot haver solidaritat fora d'Espanya si no s'insisteix una vegada i una altra en la violació permanent de drets o la vulneració més elemental d'una justícia imparcial a l'hora d'emetre sentències de més de cent anys als presos polítics condemnats i els més de 3.000 represaliats que són al corredor de la justícia espanyola esperant que la seva causa es vegi.

No resoldrà les discrepàncies entre ERC i Junts aquest manifest. Però igual sí que introdueix una reflexió sobre els riscos de perdre el 52% assolit, quedar-se de nou per sota del 50%, i qui sap si deixar-se pel camí també la majoria independentista en escons. Si això passés, frases com "que ratifica la voluntat del poble català de convertir-se en un estat independent", valorativa del que ha suposat el 14-F i la victòria independentista, acabarien sent paper mullat.