No se sap fins quan durarà, però sembla que El Mundo té missatges de WhatsApp de Pedro Sánchez i altres alts càrrecs del seu entorn per donar i per vendre. Diumenge hi va haver una primera entrega on el president espanyol i l'exministre José Luis Ábalos criticaven barons socialistes díscols, dilluns, l'intercanvi de missatges d'afecte entre els dos mateixos protagonistes, dimarts, crítiques a Pablo Iglesias i a la ministra Margarita Robles i avui, dimecres, presumptes maniobres d'Ábalos i Sánchez contra Alfonso Fernández Mañueco i moviments per salvar Air Europa. El diari conservador, que ha tingut accés a tots aquests missatges de WhatsApp que van ser intervinguts per la Guàrdia Civil al domicili de Koldo García, està aconseguint que fins i tot altres portades impreses recullin les conseqüències de les seves exclusives a la portada. A més, molt probablement, aquest dimecres, a la sessió de control al govern espanyol al Congrés, aquests missatges seran els protagonistes de les intervencions de la majoria dels grups. Veurem si alguna d'aquestes preguntes menciona la ministra de Defensa, Margarita Robles, a qui Sánchez i Ábalos van titllar de pájara en un intercanvi de missatges el 14 de novembre de 2020. A la portada d'El Mundo, precisament, es publica una imatge de la titular de Defensa acompanyada del següent titular: “Robles: ‘Porto set anys al govern espanyol. Per què m'hauria de sentir dolguda?’”. Robles ha restat importància als missatges i ha posat l'accent en el fet que són de “fa moltíssim temps, molts anys” i que es tracta de “converses privades”, per la qual cosa no vol opinar sobre aquestes.
El País també es fa ressò a la seva portada d'aquestes filtracions i explica que el govern espanyol preveu accions legals pels whatsapps de Sánchez. El ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, ha afirmat que l'Executiu iniciarà accions legals contra la filtració. Bolaños ha assenyalat que “dona per fet” que s'obrirà una recerca sobre aquest tema. “I si no n'hi hagués, per descomptat que nosaltres iniciarem les accions legals pertinents perquè es conegui tot a fons d'aquesta filtració”, ha indicat a continuació. El ministre s'ha queixat que “no hi ha límit per als atacs” a Sánchez. “Ni la seva privacitat es respecta”, ha recriminat el ministre i, a més, ha recalcat que l'Executiu no prejutja qui ha pogut cometre aquesta filtració, encara que considera que pot constituir un comportament “delictiu”. La imatge del dia, però, és per a Pepe Mujica, “el revolucionari tranquil”. L’exmandatari de l’Uruguai, Pepe Mujica ha mort als 89 anys a causa d’un càncer. A començaments de maig, havia informat que li havien diagnosticat un tumor a l’esòfag, una situació agreujada per una malaltia immunològica que també li afectava els ronyons. Mujica, nascut a Montevideo el 20 de maig de 1935, va ser president del país entre el 2010 i el 2015, i també va exercir com a senador pel Front Ampli. La seva figura va destacar en l'àmbit internacional per la seva senzillesa: va refusar viure a la residència oficial durant la seva presidència, va rebutjar el sou com a expresident i va donar la major part dels seus ingressos a iniciatives solidàries. Als anys seixanta, Mujica va formar part del Moviment d’Alliberament Nacional-Tupamaros com a guerriller. Va ser ferit en tiroteigs, empresonat, i va aconseguir escapar dues vegades. La seva darrera detenció el va portar a passar 13 anys a la presó, del 1972 al 1985, en plena dictadura militar a l’Uruguai.
A l'ABC Feijóo “qüestiona les primàries i corregirà el sistema d'elecció”. El rotatiu explica que quan Alberto Núñez Feijóo va assumir la presidència del Partit Popular l’abril de 2022, la formació es trobava en una situació crítica. Per això, el nou líder va optar per no generar tensions i evitar grans canvis, fins i tot en qüestions amb les quals no estava d’acord, com el sistema d’elecció de candidats. Ara, però, està disposat a abordar aquest tema en el congrés que se celebrarà a Madrid, impulsat també per la pressió interna de diversos dirigents territorials. Aquest dimarts, el dirigent popular va parlar del sistema de primàries i va admetre que hi ha “un nus gordià que cal desfer”, referint-se al model actual de doble volta: una primera votació dels militants, seguida d’una segona decisiva en mans dels compromissaris. Així, per exemple, es va triar Pablo Casado, que va superar Soraya Sáenz de Santamaría a la segona volta tot i que ella havia estat la més votada pels militants. També a la portada d'aquest diari, el president dels Estats Units, Donald Trump, encaixa la mà amb el príncep saudí, Mohamed bin Salman, ja que els EUA i l'Aràbia Saudita han signat a Riad un acord d’inversions en energia, defensa i tecnologia valorat en 600.000 milions de dòlars. En l’inici del seu viatge a l’Orient Mitjà, el president dels EUA, Donald Trump, ha firmat el pacte amb el príncep hereu saudita per reforçar els llaços econòmics amb la monarquia del Golf. Segons un comunicat publicat per la Casa Blanca, el pacte inclou “l’acord de venda d’armes més gran de la història” entre tots dos països, que està valorat en gairebé 142.000 milions de dòlars i que proporcionarà a l'Aràbia Saudita “equips i serveis de combat d'última generació”. Què diuen la resta de portades d'aquest dimecres?
