En poc menys de 24 hores s'han produït dues situacions que expliquen a la perfecció per què la situació espanyola és la més preocupant del continent i comença a ser motiu de profunda preocupació a moltes cancelleries, començant per Berlín, on el govern alemany ha filtrat la seva alarma. La primera té a veure amb la parsimònia amb què s'adopten les decisions: nou comunitats autònomes estan pendents des de divendres que es reuneixi el Consell de Ministres perquè s'aprovi l'estat d'alarma que permet adoptar mesures territorials de lluita contra la pandèmia, inclòs el toc de queda. Sembla que és prou motiu per prioritzar una resposta ràpida, ja que les xifres no paren de créixer. Doncs no. El consell, que és un mer tràmit i es podria fins i tot resoldre telemàticament en uns minuts, ha estat retardat fins diumenge.

Dissabte Pedro Sánchez tenia una audiència amb el papa Francesc —la primera— al Vaticà i el frame informatiu del dia havia de ser aquest, encara que es poguessin mantenir en l'agenda ambdues coses o, fins i tot, s'hauria pogut pensar a ajornar-la, atesa la imparable escalada pràcticament en vertical de la pandèmia. S'entén ara perfectament la compareixença de Sánchez des de la Moncloa de divendres passat, absolutament buida, però que servia per tapar la no-convocatòria del Consell de Ministres aquest dissabte. Els que assenyalen que s'està treballant en el reial decret i la resta de disposicions per a l'estat d'alarma i el toc de queda, val més que callin, ja que només posen de manifest l'absoluta falta de previsió.

Per acabar-ho d'adobar, aquest dissabte ens ha deixat una imatge deplorable per qui predica una vegada i una altra la màxima i estricta vigilància de les mesures de seguretat. L'audiència papal i el recorregut per les estances vaticanes sense màscara i sense distància social és una autèntica bufetada per a tot el col·lectiu sanitari, que no deixa de predicar el màxim rigor possible i lluitar contra el cansament de la societat. Hi ha imatges que fan molt mal i aquesta és una d'elles, ja que tendeix a relativitzar els missatges que la comunitat científica difon i a infravalorar el delicat moment que s'albira amb les dades de nous contagis, risc de rebrot i taxa de transmissió.

En uns moments en què es tem que la situació pugui acabar sent igual que la de la primavera passada i quan experts com el doctor Trilla assenyalen que som més a prop del descontrol que de recuperar el control, millor que es deixin de fotos abans que sigui massa tard.