L'Audiència Nacional ha rescatat el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, vell conegut dels dos milions de catalans que van anar a votar l'1 d'octubre del 2017 al referèndum d'independència de Catalunya, i n'ha ordenat la restitució com a cap de la Comandància de la Guàrdia Civil a Tres Cantos (Madrid). L'incompetent ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, que el va cessar per falta de confiança per uns polèmics informes relacionats amb la investigació judicial del 8-M a Madrid previs a la pandèmia, ha rebut una èpica rebolcada en considerar la justícia espanyola que el motiu de la decisió discrecional del cessament era il·legal. "La legalitat no pot ser arraconada per la discrecionalitat. Al contrari, les potestats discrecionals han d'exercitar-se dins de la legalitat", assenyala la interlocutòria de restitució del coronel en el seu comandament.

De los Cobos, coordinador del dispositiu policial del referèndum de l'1-O en què més de mil persones van resultar ferides per les càrregues policials, és, sense cap gènere de dubtes, un pota negra del deep state i el seu adversari, en aquesta desigual baralla, un ministre desacreditat com a polític i també com a jutge. Però hi ha una enorme diferència: el primer va falsejar la veritat durant el judici de l'1-O al Tribunal Suprem que va condemnar els presos polítics catalans sense que això tingués cap conseqüència. El segon és un ministre a qui Pedro Sánchez fa temps que hauria d'haver cessat però un càrrec polític al cap i a la fi i, com a tal, representant de la sobirania dels ciutadans.

Segurament no hi ha un exemple més clar del poder real de la judicatura a Espanya que la passejada triomfal del coronel De los Cobos per l'Audiència Nacional. Ja fa temps que el poder polític va renunciar a dirigir les regnes de l'Estat i el 3 d'octubre del 2017, amb el discurs televisat de Felip VI, va marcar un punt d'inflexió irreversible que va deixar en fora de joc els responsables dels partits que s'alternen en la governació de l'Estat. El poder del deep state és incomparable amb el del govern. Això es podrà dir amb la boca petita o fins i tot es podrà no dir, però no per això és menys cert.

Hi ha un autèntic pols entre els poders executiu i judicial que va guanyant àmpliament el segon. Els intents per conformar una nova cúpula del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem s'han saldat amb derrotes de l'executiu espanyol i amb un permanent bloqueig del Partit Popular. Si a tot això la incompetència de Marlaska no fa més que colar-se gols en pròpia porta, un només pot arribar a una conclusió: cal mantenir-lo al càrrec, senyor Sánchez?