Fernando Grande-Marlaska, el jutge "de Bilbao" de l’Audiència Nacional, ha estat una de les sorpreses més grans del gabinet de Pedro Sánchez. De tarannà més aviat conservador, sempre se l’havia situat a prop del PP. Sense anar més lluny, va defensar Concepción Espejel quan va ser apartada del judici de la Gürtel per proximitat als populars. L’associació progressista Jutges i Jutgesses per la Democràcia també va demanar el 2016 el seu cessament com a vocal de Consell General del Poder Judicial, on va arribar a proposta de Génova. Però aquesta setmana, contra tot pronòstic, s’ha vist catapultat com a ministre d’un govern socialista.

La seva carrera, sempre sota el paraigua conservador, ha estat tan meteòrica que fins i tot el seu nom va sonar per succeir Consuelo Madrigal al capdavant de la Fiscalia General de l’Estat. Va arribar el 2004 a l’Audiència Nacional, en comissió de serveis, però un any més tard ja es feia càrrec del jutjat de Baltasar Garzón, llavors de llicència per estudis. Aviat va convertir-se en el jutge instructor de les principals causes de terrorisme. El 2012 ja presidia la Sala Penal.

El seu nomenament arriba després d'un suposat veto a Margarita Robles per part del deep state, pels "recels" de la Guàrdia Civil. Durant la darrera etapa del govern de Felipe González va ser secretària d'Estat d'Interior i va investigar les clavegueres de l'Estat. La cartera finalment ha anat a mans del jutge basc.

La carrera judicial de Marlaska, però, no està exempta de taques. Les seves sentències han estat polèmiques i li han portat més d'un revés de la justícia europea. L'ombra d'Estrasburg no ha deixat de perseguir-lo.

zoido grande marlaska efe

Foto: EFE

Emparar tortures

Aquesta mateixa setmana s’ha hagut de repetir un judici contra els etarres Beatriz Etxebarria, Iñigo Zapirain i Saioa Sánchez per un atemptat a Bilbao el 2006. El motiu és que el Tribunal Suprem va ordenar revocar el juliol del 2016 les condemnes de l’Audiència Nacional per no haver realitzat un informe sobre els maltractaments policials denunciats pels acusats. El jutge instructor d’aquell cas era Grande-Marlaska.

I el Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura, òrgan del Consell d’Europa, va recollir en un informe que Beatriz Etxebarria havia estat violada. Així diu un dels fragments: “Una tercera persona va al·legar que havia rebut bufetades i cops de puny durant el trasllat a Madrid a càrrec de la Guàrdia Civil (...) També va dir que en el curs d’un altre interrogatori, mentre portava posada ‘la bossa’, li van aplicar vaselina a la vagina i l’anus i li van introduir un pal en el recte, al mateix temps que l’amenaçaven amb més abusos sexuals si es negava a parlar”. Per aquest cas, el Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar l’Estat espanyol per no investigar les denúncies.

Fins i tot ha rebut tocs d’atenció dels seus propis companys de l’Audiència Nacional. Va passar en el cas de 40 joves acusats de formar part de l'organització juvenil Segi —declarada il·legal el 2012—, finalment absolts. La sentència absolutòria assenyala que el jutge d’instrucció, Grande-Marlaska, no havia pres les mesures necessàries per evitar que fossin torturats, i que algunes declaracions podrien haver-se aconseguit “de manera forçada”.

De les nou condemnes d'Estrasburg a Espanya per tortures o per no investigar tortures, en sis el jutge instructor va ser Marlaska

L’última condemna del TEDH que ha afectat la seva carrera ha vingut aquest any, pels “tractes inhumans i degradants” a Igor Portu i Mattin Sarasola, etarres condemnats per l’atemptat de la T-4 de l’Aeroport de Barajas. Portu va denunciar que el van portar emmanillat per l'esquena fins a la vora d’un riu, on van donar-li puntades de peu i cops de puny a l’estómac i les costelles; després van submergir-li el cap a l’aigua diverses vegades. A Sarasola, en canvi, li van posar una pistola al cap i el van amenaçar de fer-li “el mateix que a M.Z.”, en referència a Mikel Zabalza, jove navarrès assassinat per la Guàrdia Civil el 1985. Les agressions a tots dos van continuar durant el trajecte de Mondragón a Madrid i, també, durant el règim d’incomunicació. Grande-Marlaska era el jutge instructor.

Les dades aporten llum. Des del 2004, el Tribunal d’Estrasburg ha condemnat fins a nou ocasions l’Estat espanyol per tortures o per no haver investigat denúncies per tortures. En sis d’aquests nou casos el jutge va ser el flamant nou ministre de l’Interior de Pedro Sánchez.

Crema fotos rei Felip VI - Sergi Alcàzar

Foto: Sergi Alcàzar

Injúries a la Corona

Marlaska també està vinculat a la causa que va portar al banc dels acusats els dibuixants Manel Fontdevila i Guillermo Torres, de la revista satírica El Jueves, acusats d’un presumpte delicte d’”injúries al Príncep Hereu”. Va ser per la portada del 18 de juliol del 2007, que obria amb una caricatura dels prínceps Felip i Letizia mantenint relacions sexuals. No va ser ell qui va impulsar el judici, però sí qui va obrir-los judici oral. Fontdevila i Torres van acabar sent condemnats a 3.000 euros, però van portar el cas a Estrasburg, on espera sentència.

El nou ministre de l'Interior va perseguir independentistes per la crema de fotografies del Rei a Girona i Molins de Rei el 2007

En canvi, sí que va ser el nou ministre qui va portar a judici la crema col·lectiva de fotografies del Rei a Girona i Molins de Rei el 2007. Aquell cas va acabar amb una multa de 2.700 euros a dos independentistes per delicte d’injúries a la Corona, amb l’advertència que si no la pagaven s’executaria la condemna a 15 mesos de presó sol·licitada per la Fiscalia. Aquest mateix any, el Tribunal d’Estrasburg ha condemnat Espanya per aquest cas, argumentant que cremar fotografies del monarca s’emmarcava en la llibertat d’expressió.

El jutge també va portar la instrucció del cas de José Antonio Barroso, llavors regidor d’Izquierda Unida a Puerto Real, per “injúries greus” al Rei, a qui va qualificar de “corrupte” i “fill d’un cràpula”. La condemna va ser una multa de 6.840 euros. Després de ser eximit del pagament de la multa, finalment Barros va decidir no acudir a Estrasburg, malgrat que ho contemplava.

Yak 42 15 anys saragossa Efe

Foto: EFE

Accident del Iak-42

El fitxatge de Grande-Marlaska és "pervers i descoratjador". Una de les primeres a reaccionar davant el nomenament del jutge de l'Audiència Nacional han estat les víctimes de l'accident del Iak-42, l’avió que el maig del 2003 va estavellar-se a Turquia. Hi viatjaven 62 militars espanyols que tornaven a casa després de quatre mesos i mig de missió a l’Afganistan i el Kirguizistan, juntament amb dotze tripulants ucraïnesos i un ciutadà bielorús. Cap d’ells no va sobreviure. Una tragèdia —la pitjor de l’Exèrcit espanyol en temps de pau— que va estar carregada de polèmiques, començant per la mala identificació dels cossos o el mal estat de l’avió, que ja havia estat advertit als comandaments.

Marlaska va arxivar la causa del Iak-42, sense atribuir responsabilitats al Ministeri de l'Interior

El nou ministre de l’Interior va ser el jutge instructor de la causa a l’Audiència Nacional, i va decidir arxivar-la el juny del 2007. No va veure-hi cap responsabilitat per part del Ministeri de l’Interior, llavors dirigit per Federico Trillo. Va concloure que no hi havia “indicis de delicte per imprudència” en contractar l’avió, argumentant que no tenia “cap obligació concreta” de verificar-ne l’estat de manteniment. La Sala Penal de l’Audiència Nacional va obligar-lo a reobrir el cas, però el tornaria a arxivar.

“Crèiem que havíem arribat a un punt profund. Això és increïble, és la mateixa persona que ens va enfonsar el procés jurídic. Era l’última esperança que teníem”, lamentava María Paz Fernández, vídua del comandant José Manuel Ripollés, després de conèixer el nomenament. “És el més proper que hem estat de tenir contacte amb algú que ens ajudés. Ens sorprèn aquesta cartera”, afegia. En el cas del Iak-42, les famílies de les víctimes volen reobrir el cas i portar-lo a Estrasburg. 

otegi preso - acn

Altres ombres allargades

Però, més enllà d’aquests casos, el nou ministre de l’Interior té moltes altres ombres allargades. El líder de l’esquerra abertzale, Arnaldo Otegi, va denunciar després del seu nomenament que Marlaska l’havia enviat a presó en dues ocasions. També va imputar l’històric dirigent del PNB Gorka Agirre —mort el 2009— acusat d’haver avisat de seguiments policials el responsable de la xarxa d’extorsió d’ETA. Dos anys més tard, el jutge Baltasar Garzón, que va substituir Marlaska, va retirar-li la imputació.

A Catalunya, també va ser polèmic el seu vot particular contra l’absolució dels 19 activistes del 15-M acusats d’assetjar el Parlament el 2011 quan van envoltar-lo en una protesta. Marlaska proposava sentenciar deu dels acusats pel delicte contra les institucions de l’Estat.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat