El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha redactat en els últims dies dues interlocutòries que, a més de ser llegides, han de ser, sobretot, guardades. La primera feia referència a la petició de llibertat de Joaquim Forn formulada pel seu lletrat i denegada divendres passat; la segona perseguia el mateix propòsit per a l'ara president del grup parlamentari de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, i el magistrat Llarena també ha denegat la seva llibertat. Persones molt més qualificades que jo i del món del dret ja s'han pronunciat pel que fa a la primera interlocutòria del magistrat i ho han fet en un sentit crític amb un fil conductor bastant semblant: el fort contingut ideològic de l'escrit. El de Sànchez va en una línia similar que abordarem més endavant.

Llegint ambdós textos, un pot tenir la sensació que s'està treballant en una bastida jurídica que serveixi de base legal en el futur, o no tan futur, per a la il·legalització dels partits independentistes si els seus estatuts no compleixen uns requisits determinats que no són els actuals. En definitiva, que es delimiti i se separi clarament l'independentisme teòric, el referent a la ideologia, del pràctic, que és dur-la a terme a través d'un partit polític. No és aliè a tot això el relat que amb insistent força s'estableix permanentment des de la capital espanyola i que es basa en la identificació entre cop d'Estat i independentisme i la confrontació entre democràcia i secessió. I que se sustenta en un acord ferm entre PP, PSOE i Ciutadans per anar tancant cada vegada més aquestes dues idees com la força motriu per conduir l'independentisme cap a la seva il·legalització.

Si la interlocutòria que denegava la llibertat de Joaquim Forn deixava per escrit que "aquest manté lògicament el seu ideari sobiranista", que subjau una possible reiteració del delicte i que no hi ha la certesa que hagi desaparegut la intenció d'assolir la independència de Catalunya, en el cas de Jordi Sànchez s'insisteix en el mateix. Que manté la seva ideologia sobiranista, que no és descartable una reiteració delictiva i afegeix el fet que s'ha integrat en una candidatura que proclama l'objectiu de restablir la dinàmica política que va conduir a les actuacions de les quals neixen les responsabilitats d'aquest procés penal. Actuacions que es concentren en el referèndum de l'1 d'octubre i la proclamació d'independència i desemboquen en l'aprovació de l'article 155.

Llegides ambdues interlocutòries emeses amb pocs dies de diferència i atesa la duresa formal i, sobretot, de fons, del que allà es diu i com es diu, un pot arribar a pensar tres coses: no és a l'horitzó la sortida de la presó dels Jordis, d'Oriol Junqueras i Joaquim Forn; la il·legalització de les formacions independentistes és bastant més que probable i, tercer, la hipòtesi de nous ingressos a la presó no és ara com ara una cosa que hagi de ser descartada.