I va sonar L'Estaca, a l'esplanada de Montjuïc. I la va cantar Lluís Llach, avui retirat dels escenaris però un actor imprescindible per entendre què està passant avui a Catalunya. Va agafar la seva guitarra el cantautor de Verges i, per un instant, el temps semblava haver-se aturat molts anys enrere. Tants que en les converses de molta gent el diàleg més comú versa sobre policies i guàrdia civils que tenen ordres d'impedir que es voti diumenge. I es parla de jutges, de fiscals i de detencions. I la performance política a Montjuïc reunia a l'escenari des de democristians a l'esquerra anticapitalista. En una harmonia difícil però darrere d'una pancarta unitària: referèndum i democràcia. I els adversaris eren aliats. I el "segur que tomba, tomba, tomba i ens podrem alliberar" era festiu, però sobretot era polític. I es tancava així una campanya electoral atípica prohibida pels tribunals però que ha celebrat més de mil actes per tot Catalunya en quinze dies.

I tant que hi ha hagut campanya i esclar que el referèndum s'ha obert pas, entre acusacions de sedicions, cop d'estat i altres floretes. Tot això ha passat aquest divendres: va celebrar un acte electoral Ciutadans, amb la cap de l'oposició Inés Arrimadas a l'Hospitalet de Llobregat; va tancar l'espai aeri català Aviació Civil, no fos el cas que es difonguessin al món imatges d'una Catalunya que vol molt massivament votar; va obligar el TSJC fins i tot Google a tancar diferents aplicacions de mòbil relacionades amb l'1-O; va convocar la Delegació del Govern espanyol els cònsols acreditats a Barcelona d'urgència veient com ha perdut per golejada el relat dels mitjans de comunicació internacional; el PP va treure a parlar Albiol i en comptes de parlar de política va recordar la seva dona i el cistell en què ella guarda la roba bruta la roba bruta; Felip VI va anul·lar tota la seva agenda de la setmana que ve; un total de 150 intel·lectuals de referència global van sortir avalant el referèndum; Méndez de Vigo va amenaçar des de la sala del Consell de Ministres els dirigents independentistes amb una certa baixesa: es juguen el seu patrimoni; els tractors van ocupar durant unes hores el centre de les ciutats, com abans havien fet els estudiants; la cassolada es va sentir amb força a tota Catalunya, com cada dia, a les 22 hores; l'Agència Espanyola de Protecció de Dades va amenaçar amb multes de fins a 300.000 euros qui estigui a les meses electorals. Potser és aquesta l'actuació repressiva de qui creu que el referèndum està desactivat totalment?

Doncs esclar que no. El referèndum és viu i totes les expectatives estan encara obertes. Un total de 1.900 periodistes acreditats per a la jornada demostren l'interès global per l'1 d'octubre i són també la garantia que la repressió de l'Estat té un límit. I que l'última paraula encara no ha estat dita.