L'anunci de la Fiscalia que presentarà en les pròximes dates una querella contra el Govern després que hagi publicat al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) l'obertura del termini perquè les empreses interessades a vendre urnes a la Generalitat poguessin inscriure's com a proveïdores de l'Administració autonòmica, i presentar-se al corresponent concurs té, es miri com es miri, un punt de surrealista. Sobretot perquè el que un no pot entendre costa bastant d'explicar. I, al final, més enllà de qualsevol altra consideració, costa d'entendre que comprar urnes acabi sent un delicte. De fet, segons la Fiscalia, un triple delicte: desobediència, prevaricació i malversació de fons públics. Desobediència i prevaricació per incomplir diverses sentències del Tribunal Constitucional relatives a la preparació i organització del referèndum i malversació de fons públics perquè en estar prohibida la consulta a la ciutadania, no hi ha prou base legal per destinar-hi diners públics.

En dret, les coses no són tan fàcils com a un faristol parlamentari o a una tertúlia i l'urna per si sola no pot ser un material la compra del qual sigui il·legal. En tot cas, l'il·legal serà el destí que se'ls acabi donant i, en aquests moments, no hi ha cap referèndum convocat. Perquè, plantegem la pregunta al revés: si no hi acaba havent referèndum i les urnes servissin per a unes eleccions autonòmiques, ja no hi hauria delicte? És evident que les mesures que es volen adoptar són preventives, a futur i, com a tals, tenen un encaix difícil en el dret, que necessita de fets probatoris. Una part d'aquest debat ja va sorgir en la discussió entre lletrats al judici del 9-N, sobre la sentència del qual hi ha pocs dubtes que un dia l'acabaran tombant els tribunals internacionals, com ha succeït amb algunes altres de la justícia espanyola.

El que s'està dirimint en aquests moments és el terreny de joc. Escaldat com va quedar el Govern espanyol per la consulta del 9-N -quan va actuar ho va fer tard i malament-, ara aplica justament la tècnica contrària. El que en termes de rugbi seria fer servir el placatge de l'adversari cada vegada que fa un moviment, sigui aquest petit o gran. I tot això, prescindint del soroll ambiental que hi hagi i que, en bona part, controla, ja que els altaveus són preferentment seus. L'única alteració d'aquest guió en les últimes dates no ha vingut de cap moviment estrany de l'executiu de Mariano Rajoy sinó de la rapidesa amb què Carles Puigdemont i Oriol Junqueras han decidit obrir les confrontacions al terreny executiu -compra d'urnes- i parlamentari -bloqueig de la comissió Santi Vidal-. Aquest últim episodi, amb la silenciosa complicitat de la CUP. També, una novetat.