La decisió del Govern de demanar disculpes a la ciutadania després de l'enorme desgavell provocat en les últimes hores amb l'ajuts de 2.000 euros als autònoms no ha pal·liat l'enuig enorme d'aquest important sector de la societat catalana, ni tampoc no ha rebaixat la tensió creixent dels col·lectius més afectats per la covid-19. És obvi que el cansament de tants mesos amb la pandèmia, les pèrdues econòmiques incalculables que està provocant a la butxaca de tants ciutadans i les dràstiques mesures adoptades per protegir la salut no contribueixen a rebaixar l'angoixa que ja comença a ser molt palpable en la societat, com s'evidencia en les protestes cada vegada més irades dels diferents col·lectius. Es calcula que un 10% dels autònoms que haurien de percebre l'ajuda (uns 100.000) han pogut accedir-hi, un percentatge que és molt lluny de les necessitats reals si calculem que a Catalunya el nombre d'autònoms és de mig milió.

És obvi que la gestió dels ajuts als autònoms per part del Departament de Treball s'ha revelat, per dir-ho de manera suau, defectuosa; també, que el sistema d'omplir un formulari i que s'atorguessin els ajuts segons l'ordre d'arribada de sol·licituds no era l'adequat. Estarem d'acord que els autònoms mereixen un altre tracte i no afegir a la seva lògica ansietat del moment una gestió atapeïda de llacunes i que el llançar-se els plats al capdavant entre els membres del Govern d'un i un altre partit no és gens edificant.

Quan es va iniciar la segona onada de la pandèmia, en la qual estem plenament immersos encara que algunes dades van, certament, millorant, vaig assenyalar dos perills que amb seguretat acabarien sent més importants que a la primavera. Sobretot, perquè en aquell moment la societat estava en el seu conjunt més predisposada a acceptar errors i improvisacions ja que molts pensaven que tot eren coses d'uns quants mesos. En primer lloc, que el govern espanyol centrifugués el problema de la pandèmia a les autonomies era positiu ja que quan més a prop de la ciutadania estigui l'administració responsable d'encarar un problema millor. Però, com en totes les iniciatives de Pedro Sánchez, no hi ha proposta sense trampa en la lletra petita: com es donarà resposta als problemes dels ciutadans si les arques de la Generalitat són buides amb un sistema de finançament insuficient i amb un dèficit fiscal crònic? Deixar de parlar del dèficit fiscal en aquests últims temps ha estat un error ja que no hi ha política possible i menys de benestar sense uns recursos suficients. A més on són els ajuts del govern espanyol als sectors afectats com fan altres països de la UE?

En segon lloc: tenia sentit donar tantes atribucions al Procicat quan és un organisme que té la seva raó de ser en una emergència puntual com són uns atemptats o unes inundacions, però no per pilotar el que a la fi és la gestió política diària des del mes de març? A més, se sabia que en un moment o un altre toparien salut i economia i que llavors els nervis aflorarien. En part, aquell moment ha arribat amb molts sectors -des de la restauració, la cultura o les entitats esportives- exigint al carrer o a través dels mitjans de comunicació que aquest divendres es flexibilitzin les mesures mentre encara eren calentes unes declaracions del dilluns en què es donava per fet que s'allargarien quinze dies més. Ara, la decisió és molt més complicada.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat