En el chapapote polític que és la vida pública espanyola des de fa anys s'obren debats que solen durar poc però que no fan més que amagar la difícil realitat del dia a dia. També, com el govern de Pedro Sánchez s'escapoleix de la seva principal responsabilitat en aquesta segona fase de la pandèmia, que no és cap altra que l'econòmica, atès que de les qüestions sanitàries s'encarreguen les comunitats autònomes després de la jugada de Moncloa de condemnar-les a fer front a la segona onada del coronavirus sense poder generar deute i amb les arques plenes de teranyines.

En aquest fangar tan hispà, el debat d'aquest dissabte ha estat la petició de dimissió de Fernando Simón per part del Consell General de Col·legis Mèdics (CGCOM), que agrupa 52 col·legis mèdics de tot Espanya. Els quatre col·legis catalans s'han distanciat d'aquesta exigència, que sembla tenir més d'ideològica que d'una altra cosa. El fet que el president del de Barcelona, Jaume Padrós, a qui conec bé i valoro, no hagi avalat la proposta de dimissió em fa pensar que la iniciativa madrilenya està en aquests moments fora de lloc i que si les ficades de pota de Simón mereixen el cessament -que jo crec que sí perquè la seva inconsistència tècnica contrasta amb la seva loquacitat- aquest s'ha de fer d'una altra manera i, segurament, en un altre moment.

Mentre països com Alemanya van solucionar primer quins serien els ajuts econòmics als seus ciutadans que es trobessin afectats per la crisi de la Covid-19 i ara ja dediquen els seus esforços a plantejar-se com serà la vacunació de la seva població i el repte logístic que suposa organitzar una campanya així per a dos terços de la població -uns 55 milions de persones- durant tot l'any 2021, aquí poc se sap dels ajuts per als sectors afectats i pel que fa a la vacuna tot són especulacions.

És del tot necessari que el govern espanyol obri l'aixeta dels ajuts i traspassi a les comunitats autònomes recursos econòmics que ara no tenen en quantitats significatives per fer front a la desesperació dels ciutadans. No pot demorar-se més i l'única petició hauria de ser ajuts, ajuts i ajuts. El Govern de Catalunya hauria de tenir el suport de l'oposició per a una reclamació que és urgent i necessària. De poc serveix la influència del PSC i dels comuns en el govern espanyol si no en fan ús, com de poc serveix que Foment, Cambra, Pimec, els sindicats i tants altres agents socials facin la guerra pel seu compte. Aquí cada un té la seva raó però el que no veuen tots ells és que el país tardarà massa anys a poder recuperar-se amb la inacció financera a què se'l sotmet.