Si Carme Chacón tenia tres característiques que la definien, eren la constància, l'ambició i l'amistat. Gràcies a la primera, es va obrir pas en un món gens fàcil per a les dones com és la política. Encara que va ser cap de llista del PSC per Barcelona en tres eleccions al Congrés i ministra més de quatre anys, el seu veritable salt a la política amb majúscules va ser quan va assumir la cartera de Defensa. Una dona ministra de Defensa a Espanya trencava els cànons de molta gent. I ella ho sabia. I en gaudia.

La seva ambició la va portar a aspirar a la secretaria general del PSOE el desembre de 2012 i a disputar-la-hi a Alfredo Pérez Rubalcaba en el 38è congrés celebrat a Sevilla. Va perdre per només 22 vots en un recompte dramàtic després d'una llarga nit que va trencar moltes coses a la família socialista. Va ser la primera vegada que Chacón va viure la cara més fosca de la política. La derrota li va deixar algunes seqüeles inesperades i la va animar a veure que hi havia vida més enllà de la política. No era una persona de gaires amics. Sí de molts coneguts. Els chaconistes es van anar reduint amb el temps.

En molt poc va passar de ser la desitjada al PSC a poc menys que un problema. Va jugar fort en contra de la idea d'una Catalunya independent en un moment en què el PSC encara no s'havia definit amb la claredat d'ara. Al final, li quedaven els amics de primera hora, sobretot José Zaragoza, amb qui compartia moltes confidències. Però el cert és que des que va marxar a Miami per segona vegada, ara fa gairebé un any, havia reduït la seva presència en la vida pública i preferia relacionar-se amb gent de fora de la política. Divendres va viatjar a Madrid. Relaxada i feliç. Abans havia dinat amb un amic català davant el mar a Miami. Un tartar de tonyina i uns spaghetti alle vongole, amb una mica de vi blanc. Una de les últimes frases abans d'agafar l'avió de Miami a Madrid, de les 17.00 hores, va ser: "Quines ganes que tinc d'estar un cap de setmana sola i tranquil·la a casa, en el sofà llegint i sense fer res, perquè es una cosa que gairebé no em passa mai". El seu fill Miquel, la principal raó de la seva vida en aquests moments, passava el cap de setmana a Dénia amb el seu pare. Carme Chacón tenia 46 anys.