Una comunicació d'Aena a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) ha tornat a posar aquest divendres de manifest l'oposició de la societat que gestiona la majoria dels aeroports espanyols que Catalunya formi part del govern de l'aeroport del Prat. La inflexible posició d'Aena, comunicada a través d'un fet rellevant a la CNMV, s'ha produït després que el seu tercer màxim accionista, el fons anglès TCI, que compta amb el 3,42% de la companyia, hagi exigit un aclariment a la possibilitat que les autonomies, començant per Catalunya, s'incorporin a la governança com una mesura de pressió per intentar participar en el futur aeroportuari. Aquest no és un debat fútil, ja que tot el relacionat amb el Prat té una importància capital. Hi ha el debat sobre la seva ampliació, que impulsa el Govern de Salvador Illa, i que no compta amb el suport parlamentari dels seus socis habituals, Esquerra Republicana i els comuns, però que, en canvi, gaudeix de la unanimitat dels sectors empresarials del país, des de Foment a Pimec, passant per la Cambra o el Cercle d'Economia.

El mes de juny passat, el PSC va sumar els seus vots al Parlament als dels diputats de Junts per Catalunya, Partit Popular i Vox per assegurar el suport de la cambra catalana a l'ampliació de l'aeroport del Prat, amb un total de 99 diputats dels 135 existents. És, per tant, una majoria àmplia de més de dos terços. Encara que ERC i els comuns hi estan formalment en contra, cap dels dos no porten la seva oposició més enllà de les quatre parets del Parlament, sobretot la formació que lidera Oriol Junqueras, també interessat a mantenir un carril de relació amb l'empresariat català. Una altra cosa és que en el debat polític català es tendeixi a ajuntar l'ampliació del Prat, amb la governança de l'aeroport o fins i tot amb la possibilitat que acabi sent un hub de connexió internacional. Els tres temes ocupen des de fa anys múltiples fòrums d'opinió i el debat es remunta a l'època final del president Jordi Pujol, assolint ja auge amb el mandat a la Generalitat de José Montilla, que venia de ser ministre d'Indústria amb José Luis Rodríguez Zapatero. Va ser el 2007 quan es va convocar un acte empresarial a l'IESE i es va reclamar una gestió descentralitzada de l'aeroport del Prat per a la seva conversió en un hub de vols intercontinentals, buscant així un poder més gran de decisió i capacitat estratègica per a l'aeroport de Barcelona.

El debat de la gestió del Prat s'obre de nou i el govern espanyol hi té molt a dir

Ara el debat de la gestió del Prat i la política aeroportuària, governança o cogovernança —en el fons les paraules fan poca cosa i l'important és la capacitat d'influència a les decisions—, es torna a obrir i el govern espanyol té, lògicament, alguna cosa a dir. Més aviat molt a dir, ja que l'accionariat d'Aena té com a propietari majoritari l'Estat espanyol, que posseeix un 51% de les accions a través d'ENAIRE, l'entitat gestora del trànsit aeri espanyol. Per postres, és també qui designa el president d'Aena a proposta del ministeri de Foment, càrrec que en aquests moments ocupa l'economista català Maurici Lucena des de juliol del 2018, al cap de poques setmanes que Pedro Sánchez arribés a la Moncloa el juny d'aquell any. Per això, des de fa setmanes, el govern espanyol s'ha implicat per trobar una fórmula que permeti donar compliment a un altre dels acords d'investidura de Salvador Illa subscrit amb Esquerra, el que fa referència a la creació d'un sistema aeroportuari català.

Tenint en compte que el debat de política general en el Parlament se celebrarà els dies 7, 8 i 9 del mes d'octubre vinent sembla evident que després de l'actitud adoptada per Aena el més probable és que el tema s'incorpori, almenys, a alguna de les resolucions a debatre a la Cambra catalana. Un debat que aquest any es preveu complex ateses les dificultats polítiques a Madrid i en grau més baix a Catalunya, però que bloquegen l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat i de la Generalitat. En el cas de Sánchez, és difícil que trobi aigua per tirar-los endavant, ja que el bloqueig és ara com ara absolut, amb dues formacions antagòniques estirant en extrems diferents, Junts per Catalunya i Podemos. Millor ho té el president Illa, que només ha de posar-se d'acord amb Esquerra, encara que la llosa del finançament singular i l'oposició de la vicepresidenta i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, continua sent un problema insalvable perquè la proposta del govern espanyol sigui acceptable per al partit de Junqueras.