Més de tres anys i mig després, l'estat espanyol que els va tancar injustament entre reixes per salvaguardar la unitat d'Espanya i els va condemnar a un centenar d'anys de presó, deixarà en llibertat, aquest dimecres a les 12 del migdia, els nou presos polítics independentistes, que abandonaran per no tornar-hi el recinte penitenciari, Lledoners, Wad-Ras i Puig de les Basses, després de l'indult del govern de Pedro Sánchez. Carme Forcadell, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Quim Forn, Raül Romeva i Dolors Bassa recuperaran la llibertat arrabassada. Ho faran l'endemà que el Consell d'Europa, en una votació aclaridora i humiliant per a la justícia espanyola, aprovés un informe, per molt àmplia majoria,  en el qual demanava la llibertat dels presos polítics, la retirada de les euroordres dels polítics exiliats i el final de la repressió de l'independentisme.

Nou persones a les quals se'ls ha privat, en conjunt, d'uns 12.000 dies de llibertat, tornaran a estar amb les seves famílies i els seus amics, podran tornar a la feina i fer vida normal, posant punt final a un malson tan injust com inhumà. L'Estat espanyol no demostra amb aquest indult la seva grandesa i la seva altura de mires, sinó al contrari, la fragilitat de la seva carcassa institucional. No hi ha cap generositat sinó imposició europea condicionada als ajuts europeus. Feia temps que la cancellera Angela Merkel havia dit en més d'una conversa que aquesta situació no podia continuar.

Pedro Sánchez i Felip VI estamparan la seva firma als nou decrets d'indults que es publicaran immediatament al Butlletí Oficial de l'Estat, però ni els presos, ni les seves famílies, ni l'independentisme tenen un deute amb ningú d'ells. Ni la convicció que el Partit Popular no hagués mai aprovat els indults, cosa que sí que ha fet el PSOE, eximeix els socialistes i Sánchez de la seva responsabilitat aquell octubre del 2017 fent costat a la violència policial i propiciant la suspensió de l'autonomia que va donar pas a la presó, a l'exili i a la repressió. De fet, els presos polítics catalans han estat més temps a la presó amb Pedro Sánchez i Carmen Calvo a la Moncloa que amb Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría.

L'indult elimina les penes pendents per sedició i malversació i manté les d'inhabilitació, la qual cosa, a la pràctica, els impedeix exercir un càrrec institucional o presentar-se a unes eleccions. En la lletra petita, el govern espanyol es reserva una carta: qualsevol dels indultats tornaria a la presó si reincidissin en un termini que va, segons els indultats, de tres a sis anys. Un cartutx per si el Ho tornarem a fer passés, en el cas d'algun d'ells, de ser una reivindicació verbal a una acció real.

Sánchez ha seguit el camí que li ha marcat Europa, com el seu antecessor José Luis Rodríguez Zapatero també el va seguir el 2010 quan Brussel·les li va imposar una draconiana retallada social per reduir el dèficit públic. Europa ha marcat el rumb i Sánchez, lligat de mans per una majoria insuficient al Congrés si no feia el pas, inicia una nova legislatura amb el comptador a zero. De l'independentisme depèn ara que es produeixi el retorn dels exiliats i el final de la repressió amb més de 3.000 afectats, ja que els seus vots decidiran la convocatòria o no d'eleccions anticipades. La taula de diàleg pot ser un party festiu o una taula de negociació amb amnistia i autodeterminació. El poder el té Madrid, però les bones cartes són del govern català, sempre que no les malbarati.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat