Que no seria un camí fàcil per al president Pere Aragonès transitar pel Parlament amb l'escassa majoria de 33 diputats a favor, tothom ho sabia. Que això es veuria de bon començament a la cambra catalana era una incògnita que s'havia de revelar i així ha estat. El primer ple ho ha posat negre sobre blanc després de la sortida de Junts per Catalunya de l'executiu català decidida per les bases del partit fa encara no dues setmanes. Esquerra haurà d'escarrassar-se, ja que la legislatura està en dubte si no assoleix una aliança amb els socialistes de Salvador Illa o recupera els socis que estrepitosament l'han abandonat, prèvia pell de plàtan col·locada pels republicans que els va conduir directament a la porta de sortida. No hi ha, ara per ara, geometria variable, perquè per a això calen socis amb qui poder practicar-la i ningú no sembla voler ballar amb Aragonès.

Contradient la màxima que a l'oposició es passa molt fred, el Govern va tenir aquest dimecres un primer tast amb diverses proves un únic dia. Primer, amb les explicacions a la cambra de la recent remodelació del Govern: cap aliat, 102 diputats davant 33. Després, va decaure la primera llei de l'executiu català en aquesta nova etapa i que havia arribat fins allà esquivant tots els esculls. Es tracta del Pla Estadístic de Catalunya, que l'anterior conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, havia aconseguit que en la Comissió d'Economia tingués el suport unànime de tots els partits menys Vox. Aquest resultat es va capgirar i es van quedar amb 33 vots a favor, 59 en contra (PSC, comuns, Ciutadans, PP i Vox) i 39 abstencions (Junts i la CUP). Tercer, el to de les preguntes orals al Govern va pujar diversos decibels, igual que als consellers. Un d'ells, Joan Ignasi Elena, en risc de reprovació parlamentària després dels canvis a la cúpula dels Mossos.

Per si no n'hi hagués prou, el PSC va ensenyar les ungles a fons en el tema dels pressupostos, en un intent d'apropar Aragonès a les seves posicions i forçar-lo a un acord que Esquerra rebutja, ja que tem que acabi sent el més semblant a l'abraçada de l'os. La portaveu Alícia Romero va situar per primera vegada al frontispici de les coses que poden arribar a passar la presentació d'una moció de censura si el Govern optava per la pròrroga pressupostària. És, en principi, un camí aparentment impossible que prosperi, però en política la paraula impossible cal fer-la servir en molt comptades ocasions, ja que algú segurament també va dir el mateix a Mariano Rajoy amb la moció de censura de Pedro Sánchez i la cosa va acabar com va acabar. Aquest dijous continuarà previsiblement el viacrucis d'Aragonès en el Parlament per més que Esquerra intentarà posar al mal temps bona cara i el president serà a Brussel·les entrevistant-se amb un parell de comissaris de la Comissió Europea.

En aquest horitzó polític, en el qual també hi ha vasos comunicants amb la política espanyola, caldrà veure què passa amb els pressupostos generals de l'Estat, el termini dels quals per a la presentació d'esmenes a la totalitat al Congrés dels Diputats acaba aquest divendres. El PSOE i Esquerra negocien per tancar un acord pressupostari la modificació del Codi Penal pel que fa al delicte de sedició. Amb un inconvenient: que com a màxim el PSOE pot comprometre's a modificar-lo seguint el tràmit parlamentari corresponent, que no és ràpid, i sempre pot fer-se enrere per qualsevol problema. I també cal tenir en compte que, en cas que s'aprovi, això no suposa la tantes vegades gastada desjudicialització, ja que no afecta el passat sinó el futur. En tot cas, hi pot haver una petició individualitzada de revisió de condemna, que en cap cas no assegura al 100% als afectats una rebaixa, ja que en les tortuositats de la justícia espanyola qui sap si altres delictes de la mateixa sentència passen a tenir un càstig més alt. Moltes incerteses, per tant, en un projecte que mai no quedarà resolt si no hi ha una amnistia.

Resumint, escenaris massa volàtils per a un Govern en minoria que necessitarà una palanca de suport que avui costa de veure's, ja que ase magre, ple de mosques, i que el que és segur és que no serà Junts.