N'hi ha hagut prou amb cinc dies perquè el que va començar sent un incòmode gra per al PSC s'hagi convertit en una bola d'incòmoda gestió i gens fàcil a l'agrupació socialista de Ripoll. El vot dels dos regidors del PSC als pressupostos de la polèmica batllessa Sílvia Orriols, al plenari municipal de dijous passat, va obrir la capsa de Pandora. L'estratègia de Salvador Illa de crear un cordó sanitari que deixés fora Aliança Catalana se n'havia anat en orris per una gestió —aparentment incomprensible— dels socialistes de Ripoll i, per extensió, de la federació de les comarques de Girona, el primer filtre del partit que havia d'haver estat al cas del que s'estava coent a la capital del Ripollès. Al final, no és creïble que ningú no estigués al cas d'una decisió que ja s'aventurava polèmica i que els anys anteriors no s'havia produït i, per això, des del 2023, Orriols no havia estat capaç d'aprovar uns pressupostos al plenari municipal i únicament els havia tirat endavant prèvia presentació d'una moció de confiança. Una fórmula que tenen els ajuntaments perquè els comptes públics tirin endavant si en el termini taxat per la llei d'un mes no es presenta una moció de censura que tombi el batlle amb una majoria absoluta del consistori.
El PSC va començar obrint un expedient per conèixer el que havia passat a Ripoll. Els dos regidors que havien protagonitzat amb el seu vot l'aprovació del pressupost van al·legar que, en la seva decisió, hi havia raons d'índole local i una voluntat que Ripoll deixés d'estar en el focus informatiu durant un mes, cosa que només beneficiava, deien, Orriols. Amb l'incendi ja cremant tot el que trobava al seu pas, els dos edils van reconèixer el seu error, van expressar la seva voluntat de donar al partit les explicacions oportunes i es van plantejar la seva renúncia. Però tot s'ha començat a complicar aquest mateix dimarts quan un comunicat del PSC informava que, després de mantenir una reunió la tarda de dilluns amb la federació de les comarques de Girona i el grup municipal de Ripoll, els dos regidors cessaven en les seves responsabilitats institucionals. Segons aquesta versió, els regidors havien posat a disposició del partit els seus càrrecs i el PSC havia acceptat la seva renúncia perquè altres membres de la llista electoral n'assumeixin les responsabilitats a l'Ajuntament.
El PSC ha vist les conseqüències d'un discurs amb línies vermelles de no pactar amb l'extrema dreta i l'enorme complexitat de la realitat local
La crisi semblava tancada, però estava lluny de ser així. L'agrupació local de Ripoll s'ha regirat, ha assegurat que no comparteix en cap cas la decisió de la direcció nacional del partit de fer dimitir els seus regidors per haver permès, amb la seva abstenció, l'aprovació dels pressupostos del consistori de Sílvia Orriols. Els dos regidors socialistes, Enric Pérez i Anna-Belén Avilés, també avisen que l'agrupació està en absolut desacord amb la decisió adoptada per la direcció nacional del partit i per la federació de les comarques de Girona; que s'ha pres unilateralment i sense que se celebrés cap reunió, i, finalment, adverteixen que no hi ha cap membre de la llista que es va presentar el 2023 que hagi mostrat predisposició a prendre el relleu dels regidors. Amb un últim gest d'autoritat, la federació del PSC de les comarques de Girona ha acordat dissoldre l'agrupació de Ripoll i crear una comissió gestora i mirar de reconduir la situació. A més, el regidor Enric Pérez, que compaginava la seva responsabilitat al consistori de Ripoll amb la feina d'assessor de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, també de Girona, ha hagut de renunciar.
És evident que, amb el plantejament polític actual a Catalunya, la toxicitat que emana d'Aliança Catalana acaba convertint l'aire en perillós. El PSC ha vist les conseqüències d'un discurs amb línies vermelles de no pactar amb l'extrema dreta i l'enorme complexitat de la realitat local. Després de les pròximes municipals, exponencialment aquesta situació creixerà i veurem com ho gestionen partits com Junts per Catalunya o fins i tot Esquerra Republicana. Renunciaran a alcaldies si poden tancar acords per governar? El Partit Popular, als inicis de Vox, va intentar marcar perfil propi i fins i tot algunes veus van plantejar retenir poder municipal o autonòmic amb el PSOE. Però, al final, entre conservar-lo o perdre'l, l'elecció va ser pactar amb els de Santiago Abascal. Junts no és el Partit Popular, tot i que Aliança Catalana tampoc no és Vox, i veurem, després del pròxim cicle electoral, on se situen les línies vermelles. O va ser normal que Ada Colau aconseguís arrabassar l'alcaldia de Barcelona, el 2019, al guanyador dels comicis, el republicà Ernest Maragall, amb els vots de Manuel Valls?