Tot i que les dues cites més conegudes de Nicolau Maquiavel són que "El fi justifica els mitjans" i que "És millor ser temut que estimat, si no pots ser totes dues coses", res no resumeix, segurament, millor el pensament del diplomàtic italià —considerat el pare de la filosofia política moderna i de la ciència política— que la frase que se li atribueix que "La política és l'art d'enganyar". Una expressió que no deixa de ser un resum del seu realisme polític i que podríem resumir en el fet que el governant ha de ser astut com una guineu per mantenir el poder el màxim de temps possible, sovint prioritzant l'aparença sobre la realitat per assegurar estabilitat. Perquè, certament, la política és l'art d'enganyar, per més que incomodi els seus protagonistes que se'ls digui, i que l'engany, moltes vegades, manqui, a la pràctica, d'importància real. Perquè de Maquiavel podria ser perfectament el que ha succeït a Ripoll, on els dos regidors del PSC han facilitat amb la seva abstenció els pressupostos de Sílvia Orriols, que ha aconseguit, així, tirar endavant, per primera vegada en l'actual mandat, els comptes de la capital del Ripollès.

Els dos regidors socialistes diuen que ho han fet per no haver de tornar a passar per la situació d'anys anteriors, en què la batllessa havia de sotmetre's a una qüestió de confiança per aprovar-los, cosa que posava novament Ripoll en el focus, ja que els altres partits —Junts, Esquerra, PSC i la CUP— serien incapaços de posar-se d'acord per desbancar-la. Si el final ha de ser aquest, venen a dir els dos regidors, ens ho podem estalviar i que la ciutat visqui amb més normalitat i lluny dels fars que sempre il·luminen, per mal, Ripoll. Però és clar, a la vida les coses no són tan fàcils, ja que pel mig hi ha una qüestió gens menor, que és la coherència i el discurs. I no es pot estar parlant de l'arribada de la ultradreta i de quants murs s'han d'aixecar per impedir que arribin al poder i, alhora, voler-se estalviar la incomoditat que Ripoll i Orriols estiguin en el focus. És tan ingenu tot plegat que, fins i tot, costa de creure que en una maquinària tan perfecta com és la socialista, en el món municipal, això hagi arribat a produir-se.

Costa de creure que en una maquinària tan perfecta com és la socialista, en el món municipal, això hagi arribat a produir-se

Els dos regidors han estat cridats a consultes des de la capital i se'ls ha dit que la direcció està en un desacord absolut amb la seva decisió i que, un cop siguin escoltats, s'actuarà en conseqüència. Tot sona a una expulsió i la pèrdua de militància, ja que el PSC difícilment té marge per fer res més si no volen ser acusats de practicar un doble discurs, després d'haver-li facilitat l'únic triomf polític que ha aconseguit des que va ser reelegida el 2023. No és el primer partit que té un sidral amb els seus regidors a Ripoll: el 2023, l'executiva de Junts va desautoritzar els seus tres regidors per no haver arribat a un acord amb el PSC, ERC i la CUP per impedir la investidura de Sílvia Orriols. Malgrat les amenaces inicials de la direcció que se'ls imposarien mesures disciplinàries, els regidors han romàs al partit sense problemes importants. Malgrat que per al partit de Puigdemont allò va ser un problema gens petit, és incomparable amb el del PSC, que, amb el seu discurs, se situa frontalment davant d'Aliança Catalana.

De fet, a Junts hi conviuen tantes sensibilitats que, al món municipal, molts batlles tenen assumit que, després de les eleccions del 2027, serà inevitable arribar a acords amb la formació d'Orriols allà on es presentin, si amb això eviten passar a l'oposició. Evidentment, això es nega, però als municipis els qui pactaran seran els regidors i, quan un grup polític pot assolir el poder i sumar una alcaldia més al còmput general, el final és a bastament conegut. Però això serà d'aquí a més d'un any, l'últim diumenge de maig. Ara tots estan fent llistes, en una llarga campanya, fitxant candidats allà on els troben, i el PSC ha de veure com surt de la foguera en la qual s'ha ficat, si és que és veritat que els dos regidors de Ripoll han anat per lliure i el seu principal pecat ha estat la ingenuïtat. El seu principal problema és que només la contundència de la decisió donarà credibilitat al seu discurs.