Per segona vegada en molt pocs mesos —la primera va ser a les espanyoles del mes de juliol passat— el Partit Popular arriba a les eleccions d'aquest diumenge arrossegant-se, després d'una pèssima campanya i havent deixat pel camí l'aura de guanyador imbatible a Galícia. Veurem què oferiran les urnes a partir de les 20 hores i si ha sobreviscut als seus propis errors, que els ha encadenat dia a dia amb gols continus a pròpia porta, en una successió de desencerts només comparable a la defensa del Barça d'aquesta temporada.

El fet que el Partit Popular hagi guanyat per majoria absoluta les quatre últimes eleccions autonòmiques a Galícia i des de 1989 només en una ocasió, en les que es van celebrar l'any 2005, s'hagi quedat un escó per sota dels 38 necessaris per governar en solitari obliga a ser enormement caut respecte a les expectatives de les altres dues formacions polítiques amb opcions reals d'obtenir escons, el BNG i el PSdeG. Com sol succeir en algunes ocasions, i aquest és un d'ells, el resultat tindrà conseqüències més enllà de Galícia.

Serà decisiu per a Alberto Núñez Feijóo, que és qui més es juga en aquestes eleccions. Només una victòria per majoria absoluta li tornarà la tranquil·litat que necessita perquè la seva butaca del carrer Génova no perilli. En canvi, un resultat advers farà tornar tots els fantasmes a la formació conservadora i en el clima enrarit d'aquestes últimes setmanes la seva continuïtat estaria en dubte. L'alè de la lideressa de la Comunitat de Madrid al clatell, juntament amb la pressió mediàtica i empresarial, l'aproparia a l'abisme. El caïnita món de la dreta no deixa gaire marge per entreveure un altre final a la carrera política del gallec.

El PP arriba a les eleccions d'aquest diumenge arrossegant-se, després d'una pèssima campanya i havent deixat pel camí l'aura de guanyador imbatible a Galícia

Encara que hàbilment Pedro Sánchez ha sabut col·locar la pilota al terreny de joc dels populars, el PSOE, òbviament, també s'hi juga molt. Si no la vida —perquè és impossible saber quantes té el president del govern espanyol—, sí situar el focus mediàtic en els populars, una cosa que no succeiria si fossin capaços de revalidar l'absoluta. Perquè el que és segur és que els socialistes s'estavellaran a les urnes i seran tercers en les eleccions i a molta distància del segon, el BNG. Es confirmaria així que el PSOE ha deixat de ser el gran partit capaç de guanyar per si sol unes eleccions a Espanya i que les seves úniques opcions és formant un bloc de formacions polítiques que sigui capaç de plantar cara a la dreta.

Perquè el model Sánchez cada vegada es basa més que no sigui capaç el PP d'articular majories de govern en què el PSOE assoleixi els resultats d'antany i pugui governar en solitari. Ara, es conforma —i no és poc— amb governar Espanya i que els seus socis governin les autonomies. Estendre el model del País Basc, amb partits locals propis i els socialistes aspirant a fer de frontissa.