Aquest dijous està convocada una de les sessions més estrafolàries de totes les que s'han celebrat al Senat: un debat sobre l'amnistia en la Comissió General de les Comunitats Autònomes. No hi podia haver un fòrum més sorprenent: aquesta comissió al Senat debat sobre problemes o litigis entre autonomies, i l'amnistia, per més que es miri, d'un costat o de l'altre, no té res a veure amb les seves funcions. És obvi, per tant, que no es reuneix per parlar d'una cosa que no li toca, sinó que la finalitat és clarament una altra: utilitzar la cambra alta com a altaveu d'una iniciativa legislativa non nata i desgastar així la iniciativa política. Com que el Partit Popular hi té majoria absoluta, ha disposat al seu aire dels ressorts parlamentaris per tirar endavant la iniciativa que estava quedant descafeïnada, políticament parlant, després que es retiressin del debat el govern de Pedro Sánchez, el lehendakari basc i els presidents socialistes de comunitats autònomes.

Així havia de ser fins que dimarts el Govern va anunciar que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, aniria a la comissió del Senat, ja que el dirigent republicà no estava disposat a deixar cap cadira buida on es parli de qüestions fonamentals com la fi de la repressió o l'amnistia. Una explicació que aquest dimecres s'ha complementat amb la informació que Aragonès pronunciarà la intervenció de deu minuts i abandonarà la Comissió i continuarà amb la seva agenda a la capital espanyola. A favor que la presència del president de la Generalitat al Senat pugui ser un vist i no vist hi ha el fet que l'ordre d'intervencions dels presidents autonòmics complirà el protocol establert, que s'estableix a partir de l'aprovació dels respectius estatuts. Catalunya seria la segona a intervenir després del País Basc, però en absència d'un representant d'aquesta autonomia, Aragonès tindrà dret a la primera intervenció d'un president.

Aragonès no deixa la cadira buida, però tampoc no l'arribarà a escalfar, perquè no tindrà temps. Si la seva primera decisió d'anar-hi va resultar sorprenent per a molts, ja que era donar pes a un acte que té un indiscutible tuf fortament electoralista; en canvi, va agradar al PP, perquè deixava Urkullu i els socialistes com a polítics intolerants. En la segona finta, el president ha enervat el PP, que rebatrà les posicions d'Aragonès i de l'independentisme, també dels socialistes, els veritables destinataris dels dards del PP, en un fòrum on ja només quedaran presidents populars. Alberto Núñez Feijóo, que s'ho juga tot a la carta d'una hipotètica repetició electoral, ha situat l'amnistia al frontispici d'uns nous comicis el 14 de gener i ja ha anunciat que en cas que se celebrin, provarà de convertir-los en un referèndum a Espanya sobre l'amnistia dels independentistes catalans amb causes judicials obertes per fets polítics durant el procés.

Si parlem del tema de fons, és realment surrealista que la Comissió General de les Comunitats Autònomes es reuneixi per parlar d'una amnistia que no existeix i que no li competeix abordar. Només s'ha d'anar als motius de creació de l'esmentada comissió al Senat el 1994 per comprovar-ho: el seu objectiu, com a cambra territorial, és la de conèixer tots els assumptes relatius a l'estat autonòmic. Cal una imaginació infinita per voler conèixer l'opinió dels presidents autonòmics sobre un fet particular i que lògicament no afectarà ni les competències de les quals disposen, ni els acords de cooperació entre les autonomies, ni el finançament autonòmic, ni les transferències de competències. Però bé, quan es busca el soroll, qualsevol lloc és bo, deuen pensar els populars. I així, el Senat que no serveix per a res continuarà no servint per a res.