A la Catalunya que no plou i que pateix una gran sequera, l'aigua i la neu caiguda aquest dissabte és, sense cap discussió, una gran notícia. Mai tants sectors econòmics del país s'han alegrat tant per una cosa tan corrent com que a l'hivern plogui i en cotes superiors als 600 metres es produeixin una o dues nevades. Imatges de postal al Pirineu, en mig d'una Catalunya blanca amb carreteres tallades a nou comarques catalanes —la Vall d'Aran, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l'Alt Urgell, l'Alta Ribagorça, el Berguedà, el Solsonès, la Cerdanya i el Ripollès— i un respir per a les estacions d'esquí, els pagesos, els embassaments i els rius del país, amb precipitacions que, en molts llocs, no es recordaven des de fa un any i mig.

També una treva per als municipis de la costa nord del país, que si bé en menors dimensions, han rebut entre 20 i 30 litres d'aigua, molt poc, tenint en compte el que ha caigut a la zona nord del país. Els pagesos han vist regats els seus camps, però les seves dificultats continuen sent importants. Hauran de continuar collant les administracions i els partits polítics perquè es conscienciïn que amb paraules o almoines el futur del país que tenim és impossible. I revertir el present per tornar a uns anys enrere, una fantasia.

És curiós, com ho ha entès abans la ciutadania que els poders públics. Fins ara, les protestes que estan duent a terme els pagesos, són realment exemplars, però també ho és el comportament cívic d'aquells qui es veuen immersos en alguna de les accions de protesta. En dues ocasions, durant els darrers caps de setmana, he comprovat com es generaven cues que arribaven a les dues hores i els vehicles afectats, lluny de mostrar la seva irritació, se solidaritzaven amb els pagesos pujats als seus tractors. No sé si el Govern, però també els partits, han pres consciència de l'expansió de la problemàtica entre la ciutadania, tancats als seus despatxos de la capital.

Els pagesos han vist regats els seus camps, però les seves dificultats continuen sent importants

No recordo un moment en els darrers anys en què la problemàtica de la Catalunya abandonada irrompés amb tanta força i deixés al descobert les costures d'un país que, lluny de sentir-se orgullós, té un sentiment combinat de deute i admiració. És cert que al món informatiu actual, les notícies desapareixen a una velocitat vertiginosa, però la combinació de la sequera crònica que assola el país i la problemàtica de la pagesia ha escalat com mai en el tauler de les notícies d'alt interès. Això, combinat a una irritació alta dels afectats, fa pensar que aquest tema continuarà sent important en els mesos que venen.