Tot i que Pedro Sánchez ja va acomiadar el curs polític dilluns amb el seu monòleg al Palau de la Moncloa —45 minuts de discurs, només quinze per a quatre preguntes, en general poc compromeses— la corrupció del PSOE i la ratificació, per part de la Sala d'Apel·lacions del Tribunal Suprem, per dos vots a un, del processament del fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, ha tornat a marcar l'agenda política. Potser arribarà el moment en què, per esgotament, l'opinió pública haurà desconnectat de tantes notícies negatives a l'entorn de Pedro Sánchez i acabarà creient el que proclamen els seus col·laboradors, que és objecte d'una persecució judicial.

Però les causes són tan diferents, els jutges tan variats i, en molts casos, les evidències tan reals, que la defensa numantina que es produeix des de la Moncloa cau pel seu propi pes. Ja he donat la meva opinió en altres ocasions sobre la necessitat d'una dimissió immediata de García Ortiz. No és acceptable que qui ocupa un càrrec tan alt continuï al seu lloc. Ja no ho era quan el jutge Ángel Hurtado el va processar, el 9 de juny passat, per revelació de secrets de la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i el convertia en el primer fiscal general de l'Estat a anar a judici. Ara, després del pronunciament de la Sala d'Apel·lacions, el camí cap al banc dels acusats és pràcticament irreversible.

García Ortiz no dimitirà, ho ha tornat a reiterar. I el govern espanyol no el farà cessar, també ho ha tornat a dir. Sánchez, fins i tot, com en anteriors ocasions, ha fet pinya amb l'acusat i ha assenyalat que creu en la seva innocència i que compta amb l'aval del govern espanyol. Més enllà de la lògica presumpció d'innocència, com qualsevol ciutadà sense sentència ferma, la situació, institucionalment parlant, és d'una enorme degradació de la Fiscalia General de l'Estat. És incomprensible per a qualsevol ciutadà, denigra el càrrec de manera irreversible —més enllà de la sentència final— i és impensable a qualsevol país del nostre entorn. Costa d'entendre com s'ha arribat a aquesta situació tan límit i com no hi ha mecanismes per apartar-lo, més enllà de la discrecionalitat d'un govern al qual sembla que res no el treu del seu guió preestablert.

Potser arribarà el moment en què, per esgotament, l'opinió pública haurà desconnectat de tantes notícies negatives a l'entorn de Pedro Sánchez i acabarà creient que és objecte d'una persecució judicial

La segona notícia té a veure amb noves revelacions sobre el cas Santos Cerdán, que és a la presó de Soto del Real des del 30 de juny passat. L'exsecretari d'Organització del PSOE continua negant tots els fets, aliè als indicis que es van coneixent i les acusacions del duo Koldo García-José Luis Ábalos. Aquest dimarts s'ha sabut que la Hisenda de Navarra ha traslladat al magistrat encarregat del cas Koldo al Tribunal Suprem que la germana de Santos Cerdán, María Belén Cerdán, hauria rebut 22.200 euros de Servinabar, l'empresa que s'hauria beneficiat d'un conjunt d'adjudicacions d'obra pública que estan sota investigació. María Belén Santos Cerdán és regidora del PSOE al municipi navarrès de Milagro, no sé si això hi pot tenir, o no, res a veure.

L'últim acte oficial de Sánchez abans d'iniciar unes vacances d'unes quantes setmanes a La Mareta, la residència oficial a Lanzarote, ha estat un despatx a Marivent amb Felip VI. Fa un any, en aquesta mateixa audiència, havia de declarar hores abans com a testimoni en el cas que investiga la seva dona, Begoña Gómez, per presumptes delictes de corrupció en els negocis i tràfic d'influències. Hi ha dues coses que comencen a ser un clàssic: no hi ha majoria per tirar endavant uns pressupostos en aquesta legislatura de la qual ja hem consumit dos anys i la corrupció sotja Sánchez de manera cada vegada més significativa.