La crisi entre Alemanya i Rússia, en què fins i tot ha estat cridat a consulta l'ambaixador del Kremlin a Moscou, suposa un salt qualitatiu important entre un país fonamental a la Unió Europea i Vladímir Putin. Les acusacions de ciberatac i d'haver intentat influir en les últimes eleccions generals formulades pel canceller democristià Friedrich Merz en un salt qualitatiu en les pèssimes relacions entre tots dos països, sobretot perquè Berlín responsabilitza Putin de posar en risc la seguretat alemanya. El conflicte entre Rússia i Alemanya no agafa en un bon moment la Unió Europea, ja que els episodis de guerra híbrida que han denunciat diversos països topen amb una realitat descoratjadora per al Vell Continent: els avenços entre Moscou i Washington per assolir un acord a Ucraïna, fora dels interessos de Zelenski i de Brussel·les.

La bona sintonia entre Donald Trump i Vladímir Putin, amb massa interessos confrontats, però també amb una aparença, si més no, d'agenda comuna, té a Ucraïna una pedra a la sabata. Europa no vol deixar de donar suport a Ucraïna en la seva guerra amb Rússia, i els Estats Units volen resoldre com més aviat millor el conflicte bèl·lic i semblen disposats a deixar Kíev abandonat a la seva sort. Berlín, París i la gran majoria de cancelleries es troben en un dilema no menor: enfrontar-se a Trump o prendre distància de Zelenski, al qual han donat suport de manera reiterada, i no semblen disposats a canviar d'estratègia i menys a concedir la victòria a Putin.

En un mapa més global, que és la manera com Trump mira els conflictes, el de Moscou, Europa i Ucraïna és una guerra d'interès mitjà al costat del de l'Orient Mitjà o fins i tot el realineament a Sud-amèrica, començant per Veneçuela. En el fons, els Estats Units i Rússia estan disposats a canviar cromos i cada país té l'interès de manera prioritària en el que té més a prop. El president nord-americà acaba d'anunciar una nova fase de l'ofensiva a Veneçuela que incorpora atacs per terra contra objectius vinculats al narcotràfic, que, en el fons, no és més que posar la màxima pressió a Nicolás Maduro perquè acabi abandonant el càrrec i exiliant-se a qualsevol dels països que ja li han ofert asil. Washington té desplegats a la regió uns 15.000 efectius, que inclouen el portaavions USS Gerald R. Ford, vaixells de guerra, guardacostes, avions de combat F-18 i bombarders estratègics.

Lituània, Polònia, el Regne Unit, Estònia i Dinamarca, a més de Berlín, han denunciat durant els últims mesos algun tipus de problema de seguretat de certa gravetat amb Moscou

La crisi d'Alemanya amb Rússia encaixa, per tant, al mig de tot això. Lituània, Polònia, Regne Unit, Estònia i Dinamarca, a més de Berlín, han denunciat durant els últims mesos algun tipus de problema de seguretat de certa gravetat amb Moscou. En el cas de Berlín, la preocupació és superior perquè diu que té proves que Moscou va intentar influir en l'últim procés electoral alemany en què la ultradreta d'AfD va acabar alçant-se amb la segona posició i amenaçant les majories d'una coalició a Alemanya. Les últimes enquestes que s'han publicat periòdicament al país germànic, lluny de refredar els resultats d'AfD, li atorguen unes expectatives superiors en les quals, fins i tot, podria arribar a assolir la primera posició.

Merz ha obert la caixa dels trons contra Moscou, que roman impassible. Putin gestiona els seus silencis amb habilitat, però Europa ha d'alçar la seva veu, ja que s'han acabat els temps en què Washington sortia a reforçar Brussel·les.