Creix la tensió entre la Unió Europea i Rússia. El govern de Friedrich Merz ha acusat Rússia d’haver dut a terme ciberatacs a gran escala i una operació de desinformació durant la campanya de les darreres eleccions generals a Alemanya. Davant d’aquests fets, el Ministeri d’Afers Exteriors ha convocat l’ambaixador rus a Berlín, Sergei Netschajew, tal com va confirmar un portaveu oficial.
Segons Berlín, hi ha proves que Moscou va intentar influir en el procés electoral alemany. En aquelles eleccions, el partit Alternativa per Alemanya (AfD) va aconseguir el millor resultat d’una formació d’extrema dreta des del final de la Segona Guerra Mundial, amb un 20,8% dels vots. Actualment, és el principal grup de l’oposició i lidera les enquestes d’intenció de vot per a uns propers comicis. El partit d'Alice Weidel ha estat acusat de mantenir vincles amb Rússia.
“Rússia està amenaçant de manera concreta la nostra seguretat”, va afirmar el portaveu del govern alemany. Segons va explicar, l’objectiu d’aquestes accions és dividir la societat alemanya i debilitar la confiança en les institucions democràtiques. En aquest sentit, va advertir que Alemanya, en coordinació amb els seus socis europeus, “prendrà una sèrie de contramesures perquè Rússia pagui un preu per les seves accions híbrides”. La denúncia arriba en un moment de gran tensió a Europa, mentre es multipliquen els contactes diplomàtics per evitar que els Estats Units i Rússia arribin a un acord sobre Ucraïna sense comptar amb els països europeus ni amb Kíiv. En paral·lel, diversos estats denuncien un augment d’episodis de guerra híbrida que atribueixen a Moscou.
Germany summoned Russia's ambassador amid charges of hybrid attacks. The foreign ministry said Russian's military intelligence agency was behind a campaign of disruption including a 2024 cyberattack against German air traffic control and attempts to influence the last election. pic.twitter.com/xbh08nt2wB
— DW Politics (@dw_politics) December 12, 2025
Una escalada creixent
En els darrers mesos s’han acumulat incidents de seguretat a diversos punts d’Europa que les autoritats atribueixen a una escalada de la guerra híbrida russa. Lituània va imputar al setembre 15 persones presumptament vinculades a Moscou per l’enviament de paquets amb artefactes explosius a aeroports de Polònia, el Regne Unit i Alemanya. Per la seva part, Polònia i Estònia han denunciat violacions del seu espai aeri, i Varsòvia acusa Rússia d’estar darrere d’un atac contra una línia ferroviària. A més, s’han detectat drons sobrevolant aeroports i infraestructures crítiques en països com Dinamarca i Alemanya. En aquest context, el canceller alemany, Friedrich Merz, va afirmar a l’octubre: “Sospitem que el president rus, Vladímir Putin, està darrere de la majoria dels vols de drons”, i va afegir: “No estem en guerra, però tampoc estem en pau”.