La presència d'unes quantes desenes de milers de persones als carrers, 100.000 segons els organitzadors, moltes menys en dades oficials de la Guàrdia Urbana de Barcelona i altres cossos, a les tres concentracions de la Diada Nacional de Catalunya, convocades a Barcelona, Girona i Tortosa, marquen la xifra més baixa dels últims anys, però demostra, alhora, un acte de resiliència del moviment independentista. La convocatòria de l'ANC i Òmnium manté viva la flama amb un molt ben escollit lema de "Més motius que mai", just en el moment en què, a la vigília, el TSJC va decidir apuntar-se a la Diada retallant el català com a llengua d'ús a les escoles.

L'independentisme, amb unes xifres molt allunyades d'aquelles manifestacions de la dècada passada, ha demostrat la seva resiliència al carrer davant el desànim, el cansament, la pugna dels partits, la pèrdua de la majoria absoluta al Parlament, la inaplicació de la llei d'amnistia, el dèficit fiscal i el calvari de les infraestructures. Tot l'abatiment acumulat serveix d'explicació de la participació, enmig d'un debat de l'espai independentista sobre si els partits fan poc o molt, quin és el seu full de ruta a desenvolupar i com han d'adaptar les seves prioritats als nous temps.

L'independentisme, amb unes xifres molt allunyades d'aquelles manifestacions de la dècada passada, ha demostrat la seva resiliència al carrer

Des d'aquest punt de vista, la festivitat de l'11 de Setembre va complir el seu paper reivindicatiu i sensibilitzador d'una infinitat d'inquietuds en el terreny nacional, tot i que sembla molt difícil que la crida de les entitats a desobeir la sentència contra el català a les aules, als carrers i a les institucions sigui una realitat. El Govern ha dit que recorrerà contra la sentència del TSJC, però això està molt lluny de promoure la desobediència institucional. El terreny de joc de l'executiu del president Salvador Illa, com ja es va veure en el cas de la sentència de Sixena, queda molt lluny de la desobediència.

Caldrà veure, tanmateix, quina és l'eficàcia real del Pacte Nacional per la Llengua i els marges per a una política unitària que protegeixi el català. Perquè no s'espera que passi gaire temps entre la sentència del TSJC i una altra de més transcendència del Tribunal Constitucional sobre el català a les escoles i la imposició del 25% a les escoles de Catalunya. Els intents perquè el castellà sigui llengua vehicular en l'educació venen de lluny i el Partit Popular treballa aquest tema amb una gran intransigència. L'actitud del Govern i del PSC acabarà sent clau, ja que la seva posició és determinant per armar majories parlamentàries cap a un costat o altre.