Guillem López Casasnovas (Ciutadella de Menorca, 1955) és ja una cara molt coneguda en l’àmbit econòmic. És catedràtic d’Economia a la UPF, fundador del Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES-UPF) i va ser conseller del Banc d'Espanya (2005-2017). La seva especialització en economia pública i salut l’ha fet una opinió imprescindible en temps de pandèmia. Casasnovas és també autor del llibre Diálogos en la interfaz de la economía y la salud a propósito de la Covid-19, i en aquest marc, defensa que el que calen són ajudes directes i una bona gestió dels fons europeus. Tot i que és crític amb com els governs han gestionat la situació, creu que el 2021 pot ser l’any en què ens comencem a recuperar.
Guillem López Casasnovas / ACN
Les ajudes directes als sectors més afectats per les restriccions seria la recepta per començar a sortir d’aquesta crisi? Per què no es fan, com s’han fet a altres països?
Més enllà dels ERTO, l’Estat no ho fa per ortodòxia econòmica, per una banda, i perquè no pateix en carn pròpia les queixes dels afectats per la seva inacció, per una altra. Alhora, els governs autonòmics no ho fan per manca de tresoreria i d’accés als mercats de deute, d’incapacitat per trobar vies alternatives de liquiditat i per manca de competència gestora. Tot en aquest ordre de responsabilitats.
És necessari incrementar més la despesa? En quines mesures?
El que calen són ajuts directes als tancaments de negoci imposats per raons sanitàries. En un país normal, això seria gestionable amb rapidesa, amb condicionalitat d’alguns d’aquests ajuts (fer alguna formació online, per exemple), amb avís de fiscalització ex post i/o de retorn amb la superació de la pandèmia. Recordem que hi ha sectors econòmics que amb la crisi els va prou bé, i que la liquiditat que ofereix Europa dona avantatges a l’endeutament per tipus d’interès zero o quasi, i a la concentració per compra d’empreses a qui pesquen gangues.
Creu que el fet d’estar davant d’unes eleccions a Catalunya ha condicionat la manera com el Govern català ha gestionat la pandèmia?
No de moment. Ara sembla que a la fi es llançaran a oferir ajuts amb més múscul. L’oposició dirà que és per motius electorals, però en realitat serà per la comprovació definitiva que l’Estat no ho fa ni ho farà en el seu lloc, i que amb les regles fiscals alleugerides no valen ja les excuses. Llàstima que les capacitats de gestió no garanteixin ni el bon ús ni una fiscalització creïble d’aquestes despeses, ni que el seu destí no acabi en mans dels lobbies empresarials. Però haurem d’arriscar, atesa la importància del moment.
Podem confiar en els fons europeus per treure pressió a l’economia catalana o ens en refiem massa?
No ens en refiem gens, però ben segur que seran decisius per refer la nostra economia, que tan necessitada està de reconstrucció i transformació.
Les pimes fa mesos que alerten de la por que l’adjudicació dels fons europeus per part de la Moncloa beneficiï els grans abans que les pimes. A què es deu aquesta por? Podem confiar que això no passi?
Jo, d’entrada, estic més tranquil amb projectes sortits del país i avaluats a Europa que no pas filtrats per la Moncloa. Però tot i les incerteses, hem de fer emergir tota la capacitat i talent del país per a aquesta reestructuració que requereixen molts dels nostres sectors productius tradicionals, i oferir palanques als nous sectors incipients. En aquest sentit, les organitzacions empresarials haurien de ser un esperonament i no un problema. No entenc com fins ara han sigut actius contra una Generalitat desarmada i passius davant de l’Estat, protestant a la plaça de Sant Jaume i no a la Delegació del Govern.
Cap on s’han de redireccionar aquests fons de transformació per tal que realment provoquin el canvi que necessita la nostra economia? Cal fugir del model econòmic centrat en el turisme i la restauració?
La indústria de l’automòbil envers alternatives al motor de combustió; l’agroalimentari a l’equilibri amb la no-contaminació de purins; el petroquímic cap a l’hidrogen… I palanques per a la biomedicina, startups i, en particular, cap a la computació quàntica i el xip europeu.
El turisme ha d’incorporar el valor afegit del patrimoni cultural i deixar de pensar en la competitivitat de la demanda low cost a través de salaris baixos.
La gran problemàtica que hi ha amb les ajudes públiques (prestacions atur, ERTO, ajudes directes, etc.) és per falta de capacitat econòmica o de mala gestió?
Les dues coses. La de la gestió és secundària, esmenable, però no menor. Si arriben projectes europeus, serà el seu gran test d’estrès. El treball telemàtic, una certa descoordinació i el funcionament tradicional de l’administració certament no hi ajuden... però la condició necessària és la capacitat financera.
La vacuna suposa un bri d’aire fresc per a l’economia?
Sí. Molts prevèiem una embranzida des de la demanda interna primer, i en l’externa després, de producte. També de turisme estranger potser més tard: com de tocada hagi quedat la imatge d'Espanya com a territori ‘segur’ a ulls externs serà clau. Per tot això no hem de deixar perdre en cap cas el teixit productiu per una circumstància tan adversa com l’actual.
L’economia catalana podria suportar un altre confinament total com el del març passat?
Sí, amb ajuts decidits i decisius. Ens ho hem de poder permetre. Som pobres, però no tant!
Creu que aquest 2021 serà l’any en què podrem començar a sortir d’aquesta crisi o va per a llarg?
Començar diria que sí sense embuts. Recuperar nivells previs tardarem un poc, més en part en funció de com d’estrictes siguem amb les respostes ara en la transacció entre salut i economia.