La guerra a Ucraïna i la crisi derivada de la mateixa no han impedit que el Banc Central Europeu (BCE) hagi anunciat aquest dijous que accelerarà el calendari de compres de deute per als pròxims mesos, és a dir, els estímuls econòmics derivats de la pandèmia de la covid. En un comunicat, el BCE ha informat que finalitzarà les compres de deute per la pandèmia quan acabi aquest mateix mes de març i que modificarà el calendari de les compres de deute d'un altre programa d'estímuls monetaris. Amb aquest altre programa, el BCE comprarà deute a l'abril per valor de 40.000 milions d'euros, al maig per valor de 30.000 milions d'euros i al juny comprarà per valor de 20.000 milions d'euros davant dels 40.000 milions previstos.
En roda de premsa, la presidenta de l'organisme, Christine Lagarde, ha assegurat que "la guerra de Rússia i Ucraïna tindrà un impacte material en l'activitat econòmica i la inflació a través d'uns preus de l'energia i de les matèries primeres més alts". En aquesta línia, Lagarde també ha assegurat que la guerra crearà problemes en el comerç internacional i afeblirà la confiança dels mercats. "La magnitud d'aquests efectes dependrà de com evoluciona el conflicte, de l'impacte de les sancions actuals i més mesures possibles", ha sentenciat la presidenta del BCE.
De cara al tercer trimestre l'organisme no ha volgut donar massa detalls i s'ha limitat a comentar que la compra dependrà de les dades i que reflectirà l'evolució dels esdeveniments i les perspectives, amb la possibilitat d'acabar amb aquestes compres durant aquell trimestre. A part de la guerra a Rússia en aquesta compra de deute als Estats també hi intervindrà un altre factor, la inflació. Concretament, des del BCE consideren que "si les perspectives d'inflació a mitjà termini canvien i les condicions de finançament es tornen inconsistents amb l'avanç cap a l'objectiu del 2%", el BCE està preparat per a revisar el calendari de les compres de deute de nou en volum i/o durada.
El BCE també ha assegurat que implementarà "les sancions que han decidit la Unió Europea i els Governs europeus" cap a Rússia i ha comentat que està disposat a aprovar qualsevol decisió que sigui necessària per a complir el seu mandat de mantenir l'estabilitat de preus i salvaguardar l'estabilitat financera.
Revisió a l'alça de la inflació
La de retirar els estímuls econòmics per la pandèmia no ha estat l'única decisió que ha pres aquest dijous el BCE. També ha precedit a revisar a l'alça els seus pronòstics d'inflació pel que resta d'any fins al 5,1% respecte al 3,2% de les previsions que va fer el passat mes de desembre. Si la inflació puja, el que acostuma a baixar normalment són les previsions de creixement a curt termini, que incorporen la primera anàlisi de les implicacions de la guerra a Ucraïna.
Concretament, el BCE preveu un creixement del 3,7% (4,2% en les projeccions de desembre) de cara al 2022 i del 2,8% (2,9% al desembre) pel 2023. Per últim, ha deixat intacte la previsió pel 2024 a l'1,6%. Així mateix, pronostica una inflació del 2,1% en 2023 (1,8% al desembre), i de l'1,9% en 2024 (1,8%). El BCE preveu que la inflació s'estabilitzarà a mitjà termini amb el seu objectiu del 2%.
Pel que fa als tipus d'interès, el BCE ha decidit deixar-los inalterats, però ja ha avisat que els començarà a pujar de manera gradual un cop deixi de comprar deute als Estats. Concretament, l'organisme ha deixat els tipus d'interès de les operacions principals de finançament i les subhastes setmanals al 0%, el de la facilitat marginal de crèdit al 0,25%, i de la facilitat de dipòsit al -0,50%.