Els microxips i semiconductors són, i seran, un dels motors de la nova economia mundial gràcies a la digitalització, la prova està en el fet que aquests petits aparells han arribat a aturar per complet diverses fàbriques en l'últim any i que ara mateix Europa, i el món sencer, viu una crisi de subministrament en el sector. Davant d'aquest panorama, la Comissió Europea ha presentat aquest dimarts la Llei Europea de Xips amb la qual aspira a mobilitzar uns 45.000 milions d'euros amb l'objectiu de quadruplicar la seva fabricació fins a 2030 dins de la Unió Europea, i esdevenir així en la nova potència mundial en la matèria. De fet, si es compleix aquest propòsit, al final de la dècada el 20% dels xips del món es produiran a la UE. Avui dia Europa només té una quota de mercat del 10% d'un mercat el valor del qual es duplicarà en els pròxims vuit anys.

Tot plegat té un objectiu molt clar, reduir l'enorme dependència d'Europa per al subministrament de microxips que ja són uns components indispensables en qualsevol dispositiu digital. Cal recordar que per culpa de la manca de semiconductors arran de la pandèmia Europa s'ha vist obligada a paralitzar línies de producció en algunes indústries, com l'automobilística, i va acabar amb les reserves d'uns certs productes a Europa. L'exemple més pròxim són les aturades de diverses línies de producció a la planta de Seat a Martorell.  "La Llei Europea de Xips arriba en el moment adequat amb dos propòsits principals: a curt termini augmentar la nostra resiliència davant futures crisis, anticipant i evitant problemes en les cadenes de subministrament. I a mitjà termini fer de la UE un líder industrial en aquest mercat molt estratègic", ha assegurat la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen.

En conjunt, el paquet nou paquet legislatiu europeu tindrà tres grans punts, la Iniciativa Xips per a Europa, que concentrarà els recursos de la UE, dels estats membres i de tercers països associats en els programes actuals de la Unió, així com del sector privat. Tot plegat serà possible gràcies a l’empresa comuna de xips reforçada que resulti de la reorientació estratègica de l’actual Empresa Comuna per a les Tecnologies Digitals Clau. En aquest punt es mobilitzaran fins a 11.000 milions d’euros per reforçar la recerca, el desenvolupament i la innovació en aquesta matèria. En segon lloc, es desenvoluparà un nou marc per garantir la seguretat del subministrament incentivant així l’atracció d’inversions i a la millora de la capacitat de producció a Europa. Per últim, la Comissió posarà en marxa un mecanisme de coordinació entre els estats membres i el mateix executiu comunitari per tal de vigilar el subministrament de semiconductors, estimar la demanda i anticipar les situacions d’escassetat. En aquesta línia, farà seguiment de la cadena de valor recopilant dades essencials de les empreses per tal de cartografiar les principals febleses i colls d’ampolla del mercat. Gràcies a això, apunta la Comissió, es podran fer actuacions conjuntes ràpides i fermes mitjançant l’ús dels diferents instruments nacionals i de la UE.

On aniran aquests 45.000 milions?

Hem vist com en els pròxims anys la comissió destinarà 11.000 milions en investigació i recerca, però la idea és mobilitzar fins a 45.000 milions. Per arribar a aquest xifra, 15.000 milions d'euros es destinaran a inversions addicionals públiques i privades, que se sumaran a 30.000 milions d'euros d'inversions públiques ja planejades del pressupost comunitari o dels pressupostos dels Estats membres. La idea és que aquests 30.000 milions es destinin a augmentar la capacitat de producció, inclosa la construcció de megafàbriques arreu del continent. És dins d'aquests milions que hi entren les inversions en recerca. Per últim, se sumarà un fons per a invertir entre 2.000 i 6.000 milions d'euros a ajudar les empreses emergents a incorporar-se al sector, segons va anunciar aquest dilluns el comissari de mercat Interior, Thierry Breton.

En aquest sentit, Brussel·les reconeix que l'alt cost d'aixecar plantes de producció farà necessària una massiva inversió pública, com es pot veure amb aquests 45.000 milions en inversions, si es vol atreure la privada, per la qual cosa suavitzarà les seves normes d'ajudes d'Estat per a permetre, per primera vegada, subsidiar la construcció de fàbriques de "primera generació". A part de tot plegat, aquesta nova estratègia europea també contempla la creació d'aliances amb socis, com els Estats Units o el Japó, per a crear cadenes de subministrament fiables i evitar colls d'ampolla en aquest sector.