El preu de la llum està portant de cap al govern espanyol i està provocant fortes tensions entre els dos socis de l'executiu, PSOE i Unidas Podemos. Per una banda, els socialistes estan en contra de marcar un preu màxim per a la llum al mercat majorista, mentre que la formació morada està a favor de marcar-lo, i una bona prova d'aquestes intencions és la proposta de llei per crear una elèctrica pública.

Aquest divendres s'ha viscut un nou episodi de tensió entre els dos pols de l'executiu de Pedro Sánchez quan líder de Podemos al govern, vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha assegurat que "és perfectament legal" marcar un preu màxim per a la llum i que no toparia amb la legislació europea, tal com ha defensat el PSOE, en una entrevista a Radio Euskadi.

La vicepresidenta també s'ha pronunciat sobre la proposta de llei per crear una elèctrica pública i ha negat que sigui una deslleialtat cap als seus socis de govern al·legant que els grups parlamentaris tenen "dinàmiques pròpies".  Ara bé, per tal de rebaixar la tensió, Díaz ha comentat que Podemos i el PSOE poden tenir diferències, "però vull valorar el que el govern d'Espanya està fent", ha afirmat.

En tot cas, segons Díaz, el més important és que "des del govern governem i resolem els problemes de la ciutadania", ha dit, perquè l'increment del preu de l'electricitat "és un enorme problema per a milers d'éssers humans, empreses i autònoms", i per tant "cuidem la coalició".

Rebutja diferenciar l'SMI per territoris

La vicepresidenta Díaz també s'ha pronunciat, durant la mateixa entrevista, sobre un dels temes més candents de l'actualitat, el salari mínim. Concretament, Díaz ha desestimat la idea plantejada aquest dijous pel president de la CEOE Antonio Garamendi, d'adequar el salari mínim en funció del cost de la vida del territori. De fet, Díaz no és la primera ministra que rebutja la idea, ja que la primera en fer-ho va ser la d'Hisenda, María Jesús Montero.

Concretament la vicepresidenta ha optat per recordar que "les normes de la unitat de mercat són clares" i al seu entendre no ho permeten. Alhora, per a Díaz, el Salari Mínim estableix un sòl en termes "d'igualtat" al conjunt de l'Estat, i si s'apliqués aquesta dinàmica a altres matèries econòmiques "sens dubte generaríem alguns inconvenients".

Sobre el salari mínim, de moment la proposta de Treball a sindicats i patronal és apujar 15 euros l'SMI, fins a 965 euros bruts al mes, per al que resta de 2021, i pujar-lo 31 euros de cara a 2022 i 2023 respectivament, la qual cosa deixaria l'SMI al tancament de la legislatura en 1.027 euros, proposta que va ser rebutjada per tots els agents socials

Just després de la reunió amb els agents socials Díaz, va defensar que la pujada del salari mínim interprofessional és "la millor garantia" per a una "recuperació justa" i millorarà "la vida de moltes dones treballadores i molts joves" a l'Estat.

Imatge principal: Fotografia de recurs de la vicepresidenta Yolanda Díaz - Cézaro De Luca / Europa Press