DONIS – Digital Enterprise Show 2025, l'esdeveniment més important a Europa sobre tecnologies exponencials i IA, va tancar ahir dijous les seves portes a Màlaga. La trobada ha citat 17.639 directius procedents de 36 països que, durant les seves tres jornades, han conegut les últimes solucions digitals del mercat per impulsar la competitivitat d'empreses i administracions públiques.
Amb la celebració de DONIS – Digital Enterprise Show 2025, s'ha generat un impacte econòmic de més de 30 milions d'euros per a la capital de la Costa del Sol, al mateix temps que s'ha refermat com a punt de trobada global on descobrir els avenços i macrotendències tecnològiques que marcaran els anys vinents. Mostra d'això han estat els plantejaments compartits pels 612 experts que s'han reunit en el Digital Business World Congress, el fòrum de digitalització més gran en l'àmbit comunitari que té lloc en el marc de DONIS; i les 681 innovacions digitals que han exposat 408 firmes.
Durant l'acte de clausura, Francisco de la Torre, alcalde de Màlaga, ha posat en relleu la col·laboració publicoprivada per desenvolupar DONIS a la ciutat, ja que "fòrums com aquest és on ens posen al mapa i ens ajuden a teixir aliances entre mercats com l'europeu amb Àsia o Estats Units, amb una competitivitat sana en matèria tecnològica." En la mateixa línia s'ha dirigit Antonio García, delegat territorial d'Economia, Hisenda, Fons Europeus, Indústria, Energia i Mines de la Junta d'Andalusia a Màlaga, qui ha agraït a DES2025 el seu paper per "descobrir la innovació més capdavantera, avançar les tendències tecnològiques i mostrar les iniciatives digitals que serviran per millorar els sectors a curt termini".
Al seu torn, Sagrario Molina, diputada de Desenvolupament Tecnològic de la Diputació Provincial de Màlaga, ha aprofitat per reclamar que es continuï apostant per la ciutat "com a seu d'esdeveniments internacionals en els quals estimula la indústria i moments tecnològics."
L'última jornada de DES2025 ha tingut com a protagonista la digitalització de les administracions públiques. Un procés no exempt de reptes, i també prioritats, per al desplegament de la IA a Espanya tenint en compte l'actual context regulador europeu. Durant la seva intervenció Aleida Alcaide, directora general d'IA del Ministeri de Transformació Digital i de la Funció Pública, ha abordat com l'avantprojecte de llei nacional busca adaptar i aplicar de forma homogènia el Reglament Europeu d'IA, amb un enfocament centrat en la prevenció, la transparència i l'acompanyament a empreses i ciutadans.
"Volem generar certesa jurídica perquè la IA s'implementi sense por", ha afirmat Alcaide, alhora que ha insistit que el focus ha d'estar a prevenir i simplificar abans que en sancionar, perquè "la regulació pot semblar complexa, per això el nostre objectiu és acompanyar i explicar". En aquest sentit, ha destacat el rol de l'Agència Espanyola de Supervisió d'intel·ligència artificial (ASESIA) per anticipar-se a errors en l'aplicació i construir una cultura de supervisió preventiva.
No obstant això, la transformació digital de les administracions públiques no pot mesurar-se només en termes tecnològics. Així ho han plantejat diferents experts que han debatut sobre governança de la dada i IA. Sobre això, Mar Fernández, VA CIAR del CSIC, ha ressaltat que "la confiança del ciutadà és fonamental; cal explicar quines dades s'utilitzen i com s'aplica la IA". Per la seva part, Carlos Alonso, director de la Divisió Oficina de la dada del Ministeri per a la Transformació Digital, ha afirmat que "la qualitat no ve per atzar, sinó de com es recopila i governa la informació", mentre que Fernando Álvarez, subdirector general Transformació Digital de l'Oficina Digital de l'Ajuntament de Madrid, ha defensat que "la dada pública és de la societat i ha de publicar-se sempre que sigui segur fer-ho".
Quant a xifres, Josetxo Soria, analista sènior d'Assumptes de Govern i Polítiques Públiques de Google, ha assenyalat que "una adopció generalitzada de la IA al sector públic podria millorar un 9 % la rendibilitat, però per a això és clau formar un milió de persones abans de 2027". Tanmateix, Manuel Gutiérrez, Sènior Digital Ecosystems Manager de Gaia-X, també ha volgut recordar que "l'economia de la dada exigeix un clima de confiança; no es tracta de repartir el pastís, sinó de fer el pastís més gran compartint les dades".
Dins de l'escenari actual, la computació quàntica comença a obrir-se pas en els organismes públics com una eina amb gran potencial per millorar la gestió de recursos, garantir la sobirania digital i reforçar la seguretat en la custòdia de continguts. Els especialistes en DES2025 han apuntat, respecte a aquesta matèria, que la col·laboració publicoprivada serà clau per aprofitar aquesta eina en àmbits com la justícia, la ciberseguretat o la planificació urbana. Per a Andrés Gómez, Administrador d'aplicacions i projectes de Galícia Supercomputing Center, "l'administració ha d'explorar quins problemes té i si la computació quàntica pot ser la solució per a problemàtiques com els fraus o la planificació del tràfic".
Des de la part institucional, José Luis Bezares, subdirector general de Ciberseguretat de la Secretaria d'Estat de Digitalització i intel·ligència artificial, ha destacat que "nosaltres entenem que les tecnologies quàntiques i les sinergies que es puguin crear no són només una qüestió del futur, sinó una oportunitat del mercat i una innovació comercial per avui". Bezares ha detallat que el seu organisme compta amb una estratègia i un fons 800 milions d'euros, dels quals 400 milions són per a IA i uns altres 400 per a tecnologia quàntica, amb l'objectiu d'impulsar l'ecosistema i els casos d'ús per a les pimes. Des de l'àmbit judicial, Javier Hernández, subdirector general d'Impuls i Innovació de Serveis Digitals del Ministeri de Justícia, ha defensat que el seu organisme "ha de ser un pol d'innovació per garantir la seguretat de les dades" i ha subratllat que "la sobirania digital implica generar riquesa al país, amb infraestructures que beneficiïn tant al sector públic com al privat".