La candidatura Cambres: Eines de País, la llista dels empresaris independentistes que es presenten a les eleccions de la Cambra de Comerç de Barcelona sota el paraigua de l'ANC i el Cercle Català de Negocis, arriba a la institució marcant territori. Segons ha pogut saber El Nacional en exclusiva, des d'Eines de País es vol posar en marxa un sistema de votació periòdica -per a tot l'empresariat o per epígrafs, depèn de quina qüestió es tracti- i seguir així "els valors republicans, com la votació" també dins l'empresariat; el que serà "un dels punts forts" del seu programa. 

D'aquesta manera, un cop format el nou ple cameral, després de les eleccions convocades del 2 al 8 de maig, "si tenim una representació forta en el nou ple, posarem en marxa aquest sistema". La idea és dur a terme consultes periòdiques sobre diversos àmbits, però n'hi ha dues d'específiques ja estan del tot clares: el suport a la República i la sobirania fiscal. "Volem saber si els empresaris estan d'acord en què la Cambra doni suport al Govern en el camí a la República", expliquen, i en cas que surti que sí, "ens disposarem a col·laborar com a Cambra en tot allò que sigui necessari".

Alhora, "preguntarem si estan d'acord en fer sobirania fiscal, i si surt que sí, això ens dona força per fer moltes coses", expliquen. Un exemple? "Si hi torna a haver un dia clau com l'1-O, ja tenim molt guanyat amb aquests recursos", asseguren. A més d'aquestes, que seran una part "indiscutible" del seu programa, la intenció dels independentistes és "incrustar aquest sistema referendari per moltes altres qüestions, seguint els valors republicans". 

Una "condició inamovible" per pactar

Aquestes eleccions són les més renyides que s'han fet mai a la Cambra de Barcelona. Fins ara, mai hi havia hagut tants candidats ni tanta "voluntat de canviar les coses". Fa disset anys que Miquel Valls regna a la institució -tres mandats seguits i quatre anys de regal per endarreriments-, que ha acabat amb un ple cameral dividit, relacions trencades i diverses plantades al president. La forta disputa en aquestes eleccions, amb les candidatures d'Enric Crous i José María Torres, la de Carles Tusquets, la de Ramon Masià, les dones de 50a50 i la llista independentista, deixa bastanta evidència que quan es formi el nou ple, caldran pactes entre candidatures per votar el president.

Recordem que a les eleccions de la Cambra, primer es vota els representants dels diversos epígrafs -40 en total-, que juntament amb les 6 cadires de les patronals Foment i Pimec i les 14 cadires pagades de grans empreses, conformen la totalitat del ple, de 60 membres. Una vegada format aquest ple, es vota el president, que ha de comptar amb una majoria de vots. És per aquest motiu que amb la diversitat de candidatures i suports, sembla evident que caldran molts pactes, però l'independentisme avisa: "Aquest sistema de consultes periòdiques i aquestes dues preguntes serà una de les qüestions incondicionals si hem de pactar amb alguna altra llista", asseveren des de la candidatura independentista. És per aquest motiu que demanen que la resta de candidats "es mullin en aquest sentit", expliquen fonts de la candidatura a El Nacional

Política a la Cambra, la crítica

Des de la candidatura independentista són conscients que sovint se'ls critica per voler fer política en un òrgan empresarial. El fet de "polititzar la Cambra" ha estat criticat per diversos candidats, com Carles Tusquets, que deia en aquest mateix mitjà que "la política es fa a Plaça Sant Jaume, a la Generalitat o a Madrid, però no a la Cambra", o reticències com la d'Enric Crous, qui assegura que "el que no volem és que cap institució política governi a la Cambra i no volem polititzar-la". A tot això, Eines de País renega que "diuen que volem fer política amb la Cambra, però és que en Valls també n'ha fet, de política! I sempre seguint el que li deien des de Madrid i en contra de l'independentisme". 

Sigui com sigui, Eines de País ho deixa clar. Consultar la Cambra sobre qüestions de país serà una condició indiscutible per aquells que vulguin el seu suport. Segons argumenten, la tasca de la institució és "defensar els interessos dels empresaris de Catalunya, i això no és polititzar. El que passa és que ara mateix, defensar aquests interessos passa també per la política, i no es pot donar l'esquena". 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat