Enric Crous (Barcelona, 1947) és un empresari amb una llarga trajectòria professional a Catalunya. De director general a la Fira de Barcelona i a Mercabarna, a conseller delegat de Damm i també a Cacaolat, ara aparca el món de l'empresa per dedicar-se a "servir l'empresariat" a través de la Cambra. Amb 72 anys i les idees clares, Crous es presenta a les eleccions de la Cambra de Comerç de Barcelona i competirà en les eleccions del proper 8 de maig amb quatre llistes alternatives: Carles Tusquets, Ramón Masià, les dones de 50a50 i la llista d'empresaris independentistes.
El candidat ens rep a les oficines d'Interprofit, l'empresa de comunicació de la qual n'és accionista i amb la que es presenta en aquestes eleccions. L'acompanya el seu soci de candidatura i president de Numintec, José María Torres, qui exercirà de vicepresident de la Cambra en cas que surtin com la llista guanyadora. Crous i Torres expliquen la necessitat de revolucionar la Cambra, desmenteixen "les males llengües" i expliquen què hi ha darrere de la seva candidatura "Si TU no votes, res no canviarà".
Què diferencia la seva candidatura de la resta?
C: Nosaltres tenim una cosa clara: ningú de la nostra candidatura farà negoci amb la Cambra. Ni en José María Torres ni jo hem de vendre ni comprar res a la Cambra, venim amb una clara vocació de servei a les petites, mitjanes i micro empreses que són les que ho necessiten. No hi ha una ambició econòmica ni de poder; el que tenim és ambició de servei, de defensar les empreses i d’enfrontar-nos a qui ens haguem d’enfrontar per defensar els interessos generals.
T: Ara totes les candidatures sembla que siguin grans defensores de les pimes i els autònoms, però durant tots aquests anys què han fet per les pimes i els autònoms? En la nostra candidatura hi ha molta gent que portem molts anys lluitant pels interessos de les pimes, començant per la llei de morositat o les darreres millores que s’han fet pels autònoms, com la segona oportunitat o la nova directiva europea, en què hi ha moltes mesures que he posat jo a través de Pimec. En definitiva, nosaltres ja hi estem implicats, i les altres candidatures diuen que ho faran, però de moment en tots aquests anys mai he rebut suport de cap de les persones de les altres candidatures en aquests temes.
Què més?
C: La internacionalització de les empreses. La Cambra ha d’aprofitar la seva xarxa de relació amb les cambres europees per ajudar els empresaris en aquest sentit. També en formació: la formació dual s’ha de potenciar i és una cosa que la Cambra ha de fer. I per últim, una cosa importantíssima: la Cambra ha de ser molt pesada amb la defensa dels dèficits de les infraestructures que hi ha al país.
“La gota malaia” que diu sempre…
Exacte! La gota malaia. Hem d’aconseguir d’una vegada que hi hagi un Corredor del Mediterrani com Déu mana. No pot ser que el Corredor hagi de passar per Madrid, Madrid no és el Mediterrani! No pot ser que Rodalies funcioni tan malament, o que l’Aeroport del Prat estigui gestionat des de Madrid. No pot ser que el Port de Barcelona no tingui les connexions viàries i ferroviàries com calen, perquè Barcelona ha de ser la porta d’entrada d’Europa. Tot aquest dèficit d’inversions, la Cambra l’ha de poder reivindicar, i si nosaltres guanyem, ho farem.
Som una candidatura transversal perquè som un reflex del país"
Què ha faltat fins ara a la Cambra?
S’ha utilitzat poc la xarxa de Cambres europees, ha fet una pressió insuficient per les infraestructures i l’educació, i tampoc ha estat prou crítica amb les administracions locals i centrals. No pot ser que la Cambra no hagi dit res sobre el problema dels manters o que no s’hagi posicionat amb la problemàtica del taxi, per exemple. La Cambra hauria de ser un instrument de consulta obligada per l’administració.
Què aporta la fusió Crous i Torres?
A mi personalment m’aporta una cosa molt important, i és que tot el tema de la digitalització i les noves tecnologies m’agafa una mica de lluny, i és una línia que en José María Torres domina, i alhora fusiona l’equip Crous i Pimec.
L’experiència i la joventut.
Sí. Nosaltres hem fet una candidatura que té una barreja de veterans, com un servidor, i joves com ell. Homes i dones, gent de Barcelona i del territori. Empreses grans, com Ficosa, Bonpreu, La Farga i alhora pimes. El 70% de la nostra candidatura són pimes. També som la candidatura que més dones aporta a la Cambra. En definitiva, som una candidatura transversal perquè reflexem el que és el país. L’únic que demanàvem era que fossin empreses, que estiguin en actiu, que no tinguin cadàvers a l’armari i que estiguin disposats a dedicar temps a la defensa del país.
Si hi ha algú a qui no li interessa que es voti, no som nosaltres"
A la Cambra li interessa que es voti?
Li hauria d’encantar. Si hi ha algú que no li interessa que es voti, no som nosaltres. De fet, sempre dic que nosaltres preferim perdre amb 20.000 vots que guanyar amb 700. Si la gent va a votar i vota molt, guanyi qui guanyi voldrà dir que té una legitimitat que amb 700 vots no es té. A nosaltres ens interessa que voti molta gent, i és més, si vota poca gent tenim molts números de perdre.
Per què?
Perquè tota aquella gent que tenien el vot per correu que TSJC va anul·lar, aquell vot el tenen. Per tant comencem 6.000 a 0, a partir de 6.000 comencem a jugar nosaltres. També és veritat que la Cambra no ha incentivat les eleccions, tot i que ara diuen que volen fer una campanya.
El sistema electoral tal com és ara és complicat?
Si guanyem, ja ho prometem des d’ara, el que sí que farem és parlar amb la Generalitat per canviar aquest sistema electoral, perquè és pervers no, el següent. Els que votin seran uns herois. Ho posen tot tan difícil que al final ens preocupa que tot i amb l’esforç que estem fent totes les candidatures perquè la gent vagi a votar, no serveixi de res. No pot ser que voti un 1,8% del cens, perquè aleshores surten els de sempre. I si volem canviar això, ha de votar molta gent. I el vot electrònic ho facilita.
A més, quan votes no hi ha manera d’identificar de quina candidatura és cadascú ni qui representa aquestes empreses. Per exemple, jo represento a RP1, però només hi posa això, no hi posa el meu nom ni de quina candidatura és. Per tant, si algú em vol votar a mi, o li he dit jo o s’ha informat molt bé o no hi ha manera de saber-ho.
I perquè es fa així?
Jo crec que és una qüestió d’ignorància o de desbordament. Mai en la història de la Cambra hi havia hagut tanta proliferació de candidatures i no estan acostumats a això.
El decret pel trasllat de seus va ser un error, però derogar-lo ara també ho seria"
Què ha passat perquè ara es presenti tanta gent? És una voluntat de canvi generalitzada?
Per part nostra per descomptat. Tothom diu que vol canviar coses, i és normal que la gent ho digui. Nosaltres volem democratitzar aquesta institució que ara és massa presidencialista. La nostra, si tinc la sort de ser president, no ho serà. Nosaltres pensem seriosament en delegar molt amb el ple que surti escollit. Volem que els plens siguin executius i que participin en la presa de decisions.
En un debat organitzat per Via Empresa vostè va dir que una de les coses que faria és demanar que no es derogui el decret que facilita el trasllat de seus.
Sí. Jo crec que derogar-lo és un error. D’entrada ja va ser un error el decret, però ara que ja hi és, millor que no es toqui perquè tal com va servir perquè marxessin, serveix perquè els sigui fàcil tornar. Que de totes maneres, no està en la mà de la Cambra fer res perquè tornin, perquè no és la nostra feina, però sí que podem i hem d’animar-les a que ho facin.
No volem que cap institució política governi la Cambra"
I és important que tornin, perquè per molt que no s’enduguin fora les seus productives, estan començant a crear estructures fora, i si no s’arregla, aquestes estructures fora de Catalunya seguiran creixent i aleshores més costarà de fer-les tornar. Nosaltres no farem valoracions polítiques, però en la mesura en què la política pren decisions que van en contra dels interessos generals de les empreses, piularem.
Allunyar la Cambra de la política?
Més que allunyar-la, no implicar-nos en política. És evident que la Cambra de Comerç ha de tenir relació amb l’Ajuntament, la Generalitat i tots els partits, però el que diem és que no hem de dependre de cap partit polític. És clar que la Generalitat té la tutela de les Cambres, però en sí les Cambres són independents. El que no volem és que cap institució política governi a la Cambra i no volem polititzar les cambres. Al cap i a la fi, són organismes empresarials, gestionades per empresaris i en defensa dels interessos de tots els empresaris.
Alguns l'han titllat a vostè com el candidat de la Generalitat o el candidat independentista. Què en pensa?
Quan algú té ganes de fer mal ha de buscar per on fer-lo. A mi no em poden trobar ni cap problema fiscal, ni cap problema de gènere, ni res. L’únic que em poden trobar és que sóc català, i molt català! I culer, i molt culer! A partir d’aquí res més, mai podran trobar en l’hemeroteca una afirmació meva en sentit polític cap a un cantó o un altre. Els empresaris prou feina tenim en fer bé allò que se suposa que hem de saber fer bé, la política ja la fan uns altres. El que jo voti o deixi de votar no li ha d’importar a ningú.
El que jo voti o deixi de votar en política no li ha d'importar a ningú"
Som una candidatura transversal també pel fet que tenim candidats de totes les sensibilitats. Però és que en un país on aproximadament el 50% de la població vota independentisme, si volem fer una candidatura que sigui un reflex de l’empresariat, té lògica que portem uns quants candidats independentistes a la nostra candidatura. Però cal deixar clar que a cap de les 39 empreses que m’acompanyen no els hem preguntat què voten ni res. Es tracta de ser una candidatura de país, en què hi ha d’haver de tot, perquè per sort o per desgràcia el país és plural.
I en una situació com la de l’1-O, com actuarien?
C: Seríem molt respectuosos amb el que el poble de Catalunya decidís. No ens pertoca a nosaltres intervenir en això. Nosaltres ens hem d’entendre amb les institucions governi qui governi. Qui som nosaltres per dir qui ha de governar? No és la nostra feina.
T: Estem de la banda de l’interès general de totes les empreses, respectem la democràcia i la llei i l’Estat de dret. I estar bé amb tots els partits polítics perquè col·laborin en què l’economia no se’n vagi en orris. Però si ho fan malament ho direm, des de l’absoluta independència, però no ens tremola la mà si hem de dir a les institucions que fan alguna cosa malament.
Deixem la política a banda. Què opinen de les 14 cadires del ple que pertanyen a les empreses que paguen quota i que també tenen vot?
C: Des d’un punt de vista estrictament democràtic no sé fins a quin punt és lògic que nosaltres ens haguem d’estar barallant amb gent per obtenir una vocalia i en canvi un altre, amb un previ pagament de 75.000 euros, la tingui. No em sembla el més democràtic del món. D’altra banda, també és cert que les Cambres s’han de finançar d’alguna manera. Això és pel model saxó que tenim. El que sí que em preocuparia és que aquestes 14 empreses poguessin alterar el resultat de les eleccions. No és democràtic i poden condicionar-lo, perquè qui tingui en la seva mà aquestes 14 empreses ja té un 23% dels vots.
T: El que hem d’esperar és que després el seu vot vagi per la candidatura que hagi tret més vocalies. Això seria el més democràtic. O que s’abstinguin a l’hora de votar, que seria el més lògic.
Si un presidenciable no surt escollit a la seva vocalia es pot canviar per un altre representant d’empresa en qualsevol vocalia. Vostè ho farà si no surt escollit en el seu epígraf?
C: El que no faré serà utilitzar una de les 14 cadires pagades, i això que la meva ex empresa és una de les 14, com bé saps. Però… Jo espero sortir i per tant aquesta possibilitat no la contemplo.
T: Aquesta és una estratègia que fan totes les candidatures. Per exemple, jo vaig per Pimec. Posem pel cas que si surto escollit per la patronal i la meva empresa també surt, doncs un representant que no hagi sortit en un altre epígraf com a representant d’una empresa el posaríem com a representant de la meva, per posar un exemple.
Tindrem sorpreses després de les eleccions? Veurem aliances?
C: Jo sempre dic que després del 8 de maig es tornen a tirar les cartes, perquè sortirà una composició que a saber com serà. Aleshores començarà una altra partida en què per arribar a la majoria s’hauran de buscar vots amb aliances amb els altres, però ja veurem com va.
Què va passar amb les dones de 50a50? Semblava que hi havia acord per anar amb vosaltres i al final res.
Vam intentar desesperadament arribar a un acord, però va ser impossible. La nostra sintonia personal amb elles és bona, però hi ha determinades exigències que nosaltres no podíem complir i no vam poder pactar. Però la voluntat de pactar la teníem, i a més som la candidatura que més dones tenim. I si haguéssim pactat amb elles hauríem tingut 50%, però no va poder ser.
