"Aquesta feina no és per a dones ni per a homes, és per a persones preparades" o "Actua com si no hi hagués fracàs" són alguns dels missatges que evoquen les dones que han aconseguit traspassar les fronteres estigmatitzades del món laboral. En motiu del 8 de març, El Nacional ha tingut l'oportunitat de parlar amb 8 dones que han trencat barreres i han arribat a posicions importants en sectors socialment considerats masculins. Vuit mirades femenines que ens apropen a la realitat laboral de ser dona en un món d'homes. Són la directora de Relacions Institucionals de Nissan, Noemí Moya; la consultora de DiverInvest, Carol Daunert; la gerent de la tèxtil Four Factors, Eva Panicello; la directora general dels Serveis Funeraris PFB, Ana Gassió; la presidenta de Kreston Iberaudit, Mercè Martí; la propietària i cuinera del restaurant Semproniana, Ada Parellada; la fundadora de SocialCar, Mar Alarcón i la directora del màster en Màrqueting d'ESADE, Isa Moll.

La masculinització de moltes professions és encara una realitat, així com el poder i la responsabilitat en el sector econòmic i empresarial és socialment entès com una pertinença dels homes, que es trenca mica en mica, però que encara manté uns estigmes potents. En dades, la bretxa de gènere en llocs de responsabilitat suposa una pèrdua del valor afegit al PIB estatal de fins el 15%. En el conjunt d'Espanya, les cúpules empresarials només comprenen un 20,3% de dones, un total de 268. A Catalunya, un 70% de les empreses no compten amb cap dona a les seves cúpules, i el poder continua sent avui dia un món masculí. Horaris masculins, visió masculina i una gestió empresarial esbiaixada que fa difícil la conciliació amb la vida familiar i personal. Gran part d'aquestes vuit dones formen part de l'Associació Lideratge 50a50 defensant la paritat a les cúpules com una necessitat "per canviar patrons". 

Les dones han de tenir clar que poden compatibilitzar la maternitat amb una bona feina"

Com a exemples, el sector tecnològic té menys d'un 30% de treballadores dones; en automoció, només el 16% dels llocs directius estan en mans femenines, i el sector de serveis funeraris només compta amb un 28% de dones. La consciència de gènere a l'empresa és cada vegada més un tema urgent a l'agenda política i econòmica, i "el que hem de treballar és que les dones tinguin clar que poden compatibilitzar la maternitat amb una bona feina i no es tirin enrere", apunta Mercè Martí. "Un ha de tenir molt clar que no té cap diferència pel que fa a les capacitats per aconseguir un lloc de responsabilitat per motius de sexe", assegura Ana Gassió. 

La importància de la mirada femenina en el món empresarial i els nous lideratges és un tema súmament estudiat però encara poc practicat. Però per què són necessàries les dones als llocs de responsabilitat? "Aporta una riquesa espectacular, perquè veiem coses que els homes no veuen, i quan ajuntes les dues visions els resultats són millors", apunta Mar Alarcón. "Quan som poques la nostra opinió no se sent prou, i has de fer un dobles esforç perquè la teva opinió es tingui en compte, i això és molt cansat". Alhora, "amb diversitat, els resultats serien molt millors, en termes de riquesa, d'eficiència, de progrés...".

Les cúpules han de representar els interessos de la societat real, que està formada per homes i per dones"

"Calen dones per canviar les coses", explica Gassió. "Quan jo vaig entrar, en cap funerària hi havia cap dona, vaig ser la primera, i vaig començar a contractar dones i ara n'hi ha a tots els departaments; així ja estan canviant les coses". "S'han d'obrir portes". Per la seva banda, Noemí Moya apunta la necessitat de la diversitat en el lideratge "pel fet que la dona aporta una perspectiva molt diferent". Alhora, Carol Daunert apunta que "hi ha feines que els homes fan millor i altres que les fem millor les dones per les característiques de cadascú, i per tant també és normal que hi hagi certs sectors amb més presència d'homes i d'altres amb més de dones, però el que no volem és que el fet de ser dona talli un desenvolupament professional, sinó que tant si som homes com dones tinguem les mateixes oportunitats". 

Els homes tenen por que els prenguin la cadira, la seva posició dominant"

"És important que el reflex real de la societat, que està formada meitat per homes i meitat per dones, es vegi representat també a les cúpules empresarials i recollida en les decisions que es prenen", esmenta Isa Moll. "Estem parlant d'una societat més robusta, més eficient, més democràtica i més inclusiva; la paritat és un criteri fonamental", assevera Moll. "Tard o d'hora hi arribarem, però és una pena que costi tant". Però per què costa tant? "La dona ha fet una evolució importantíssima en els darrers anys, però encara arrosseguem una cultura patriarcal i els homes que estan al poder no volen cedir-lo. I perquè puguin entrar dones en els òrgans de decisió, ha de sortir-ne algú, i aquestes són les grans resistències; als homes els costa molt deixar la cadira", diu Moll. En aquesta línia, Eva Panicello afegeix que "jo no crec que a les dones els tiri enrere el poder, com es diu de vegades, sinó més aviat és el fet que els homes tenen por que els prenguin la cadira, la seva posició de dominant".

La necessitat de referents femenins

"Hi ha moltes dones molt valuoses i molt potents però no són tan visibles com ho haurien de ser, perquè això inspiren", apunta Isa Moll. "Ens falten professionals dones en el món de les enginyeries, informàtica, etcètera, i és necessari que surtin més i es facin visibles, és una manera d'empoderar". I també "els llibres de text, que rara vegada parlen de noms femenins, quan històricament hi ha hagut moltes dones que han fet grans coses", diu Moll, "però mica en mica ho anirem canviant". 

"Els referents es necessiten a tot arreu", assevera Gassió. I perquè no hi són? "Les dones sovint prioritzem altres coses abans que la visibilització; no és tan important que tothom sàpiga que jo he fet això sinó fer-ho, i això s'ha de canviar", explica Gassió. "Els homes són més de mostrar els seus èxits i nosaltres no, i hauríem d'aprendre d'ells en aquest sentit". "Falten molts referents femenins, i quan arribes als llocs de responsabilitat et sents molt sola", assevera Moya. "També és una labor dels mitjans, penso. Per exemple, quan anem a un saló de l'automòbil, que no només s'enfoqui a la dona que està al costat del cotxe, sinó les que anem allà a treballar". Alhora, "l'educació és súmament important, encara passa que els infants d'avui dia tenen la idea aquella que les nenes no poden jugar a futbol, per exemple". 

"Quan vaig fer 25 anys, la meva mare em va regalar un cistell amb els ingredients per cuinar unes faves i una frase que sempre m'ha acompanyat: Les faves, que sempre te les cuinis tu, volent dir que sempre fos autònoma", explica Ada Parellada reivindicant la figura materna com a referent. 

Sostres de vidre interns i externs

Sovint s'apunta que un dels sostres per a les dones per arribar lluny a nivell professional són elles mateixes. L'autolimitació, la inseguretat i la por, inculcada ja socialment des de petites, posa barreres internes. Una d'elles, la maternitat. Però ser mare és l'únic detonant d'aquesta autolimitació? "No és l'únic però és la font de tots", explica Ana Gassió. "El missatge a transmetre és que la maternitat és meravellosa, però has de lluitar, has d'estudiar, t'has de preparar i has de tenir clares les prioritats. Al final es pot fer tot". Per la seva banda, Martí explica que el que cal és "que les dones tinguin clar que poden compatibilitzar la maternitat amb una bona feina i no es tirin enrere". 

La inseguretat de les dones és el llast més gran que tenim"

La necessitat de polítiques d'igualtat és un dels ítems en què totes coincideixen. L'ampliació de la baixa de paternitat, en general celebrada, "però no és suficient" tot i que "la implicació en els fills per part dels homes està augmentant molt en les generacions més joves. 

Un altre mur: les limitacions autoimposades. "La inseguretat en les dones s'anomena el síndrome de la impostora", explica Ada Parellada. "Significa que quan arribes a un lloc per mèrits propis consideres que no et pertoca a tu, que t'ho han donat perquè ets dona, per un cop de sort, etcètera, però que tu no ho mereixes". "I aquesta és una lacra cultural que hem d'aniquilar, i de vegades les coses materials com la formació, l'autonomia o els diners poden ajudar a combatre aquesta inseguretat que és el llast més gros que tenim". Una anècdota: "de vegades porto un plat a taula i el client diu 'És molt bo' i li pregunto, 'Segur?', sempre amb una inseguretat permanent". "És una qüestió d'actitud", apunta Alarcón. "Nosaltres, per creure'ns 100 hem hagut de fer 120 per sentir-nos còmodes".

Això no va de guanyar, això va de no rendir-se"

"De vegades la dona no es creu prou que allò ho pot fer, i moltes vegades ho pot fer igual o millor que l'home, però com que de petites ja ens eduquen a que hem de ser més submisses, per arribar al mateix lloc hem de demostrar realment que allò ho podem fer", afegeix Eva Panicello. A més, "l'home se sap vendre molt millor, té claríssim que allò és seu, i en canvi la dona dubta, pensa que no ho sabrà fer, i falta seguretat". 

I sobre les quotes? Un debat encara no tancat, però en què moltes asseguren que abans no hi estaven d'acord però "si no no hi arribarem mai". Una arma de doble fil? Un atac a la meritocràcia? "Sí, és clar, però quants homes mediocres hi ha en llocs de responsabilitat i a qui no se'ls ha qüestionat mai la seva posició?". Un nou meló per obrir i molta feina per fer. 

"El fracàs no existeix"

Tot i les traves, l'herència cultural i el gran camí que queda per fer, el missatge positiu també és present. "Això no va de guanyar, això va de no rendir-se", apunta Parellada citant a Lady Gaga. Que al cap i a la fi, "una ha d'actuar pensant que el fracàs no existeix", que diu Alarcón. L'empoderament com a eina per seguir lluitant cap a una equitat real en un futur no tan llunyà. 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat