Santi Rodríguez (Vilanova i la Geltrú, 1964) és secretari general del Partit Popular català des del 2021 i diputat al Congrés des del 2023. Considerat com un perfil pragmàtic dins del Partit Popular, Rodríguez va començar la seva carrera política també de la mà de l'exministre, exlíder del Partit Popular català i també vilanoví Josep Piqué, un perfil que històricament també s'ha considerat pròxim al catalanisme. Santi Rodríguez és un clàssic al Parlament de Catalunya. Malgrat que en els últims comicis va obtenir el seu escó a la cambra catalana, el líder popular espanyol, Alberto Núñez Feijóo, va demanar-li que es quedés com a diputat a la cambra baixa espanyola, ja que és un dels seus homes de confiança a Catalunya. Artífex també dels bons resultats dels populars en les últimes eleccions municipals, amb la recuperació d'alcaldies com Badalona o Castelldefels i bons resultats a Barcelona, Lleida o Tarragona, Rodríguez analitza la situació de les lesgislatures espanyola i catalana, amb un discurs clarament oposat al dels socialistes. També parla de la possibilitat d'una possible moció de censura contra Pedro Sánchez, les relacions amb Junts, les negociacions per un nou finançament, l'habitatge o la situació de crisi política al País Valencià.
Una de les notícies de la setmana és la sortida de la presó de l'exnúmero 3 del PSOE i exsecretari d'Organització, Santos Cerdán. Què ha de fer el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, amb la legislatura espanyola davant dels casos de corrupció que afecten el seu partit?
La sortida de presó de Santos Cerdán és conseqüència de l'últim informe de la Guàrdia Civil amb relació als negocis i a l’activitat paral·lela que mantenia el secretari d'Organització del Partit Socialista. Aquest govern, que és fruit d'una moció de censura per una corrupció del PP i que van arribar a la Moncloa dient que s'havia de regenerar tot, s'està demostrant que quan van arribar ja estaven robant, i que ja estaven fent les malifetes que avui estem coneixent. Aquesta legislatura ja ha començat amb una corrupció que nosaltres diem que és corrupció política, perquè el fet de legislar per satisfer determinats grups polítics per tal que puguin donar suport a una determinada investidura és també una altra forma de corrupció. En aquests moments ens trobem que la dona del president del govern està acusada de delictes de corrupció, el germà del president del govern està acusat de delictes de corrupció, aquesta setmana la Fiscalia Anticorrupció li ha demanat 24 anys de presó a l’exsecretari d’organització i exministre Ábalos, i el segon secretari d’organització, Santos Cerdán, ha passat gairebé cinc mesos a la presó. De fet, aquesta setmana hem conegut tots els negocis que anava fent amb les empreses de les quals participava i amb les adjudicacions d'obres del govern.
Diuen que un 2%...
El 2% que en diuen. La corrupció envolta aquest govern com mai. No havia passat mai en un govern en actiu. Crec que aquesta és una legislatura que va néixer morta des del punt de vista polític, però crec que després de tot aquest temps s'ha demostrat més que mai que és una legislatura que, com més aviat acabi, millor per a tots els espanyols.
Vostès demanen a Sánchez que convoqui eleccions, tot i això, assegura que acabarà la legislatura fins al 2027. Creu que l'acabarà?
Coneixent una mica el tarannà del president, és possible que intenti esgotar la legislatura. Li és igual que hi hagi corrupció instal·lada a la Moncloa, que hi hagi corrupció a la seva família, que hi hagi corrupció a institucions de l'Estat. Recordem que el fiscal general de l'Estat està encara pendent de sentència per un judici. Li és igual que la corrupció s'hagués instal·lat dins del govern o que hi hagi corrupció dins del Partit Socialista Obrer Espanyol, o que no tingui majoria en el Congrés per aprovar les lleis que podrien ser necessàries per al desenvolupament de la vida política espanyola normal. O que fins i tot no tingui pressupostos aquesta legislatura. Jo soc membre de la Comissió de Pressupostos al Congrés i no ens hem reunit mai
No heu tingut gaire feina…
No. És una situació d'anormalitat i el que seria desitjable és que acabés com més aviat millor. Ara bé, és cert que, coneixent la persona i veient el seu tarannà, és molt possible que vulgui aguantar atrinxerat en el seu escó i a la Moncloa fins a l'últim dia.
No confia que presenti pressupostos aquest any?
I si ho fan serà un acte de propaganda. Ja hi ha hagut les veus suficients dels grups parlamentaris en què ja se'ls diu que no refien de cap majoria en el Congrés per poder aprovar pressupostos. Primer s'ha de sotmetre a consideració al Congrés al sostre de despesa. Serà el primer avís que evidentment no és possible que aquest govern pugui tirar endavant uns pressupostos. Amb la majoria parlamentària que té el govern avui en dia és molt difícil de satisfer al mateix temps a tots els socis.
Davant d'aquest escenari, el Partit Popular, què ha de fer? Ha de presentar una moció de censura? Ha de poder negociar una moció de censura instrumental per convocar eleccions amb Junts per Catalunya o fins i tot amb el Partit Nacionalista Basc?
No estem per aquesta tasca. No tenim prou vots per tirar endavant una moció de censura. El que demanem és que la situació del govern és prou greu perquè Pedro Sánchez dimiteixi i convoqui eleccions immediatament. Retornar la veu als ciutadans és l'única forma d'acabar amb un govern d'aquestes característiques.
Però s'han assegut a parlar amb Junts per Catalunya sobre aquest tipus d'operació?
No. Junts per Catalunya, a l'inici de la legislatura, va optar per donar suport al Partit Socialista i Pedro Sánchez amb uns determinats criteris. Són criteris que nosaltres no compartim ni podem compartir, i per tant no hi ha hagut ni un diàleg amb relació a totes aquestes propostes que en el seu moment feia Junts per Catalunya. El que sí que hem fet és que, dins la dinàmica parlamentària habitual, quan hi ha hagut lleis o quan hi ha hagut propostes que podien tenir el suport d'uns i altres, hem parlat. Però més enllà d'això, no ho hem fet.
El passat juliol, Junts per Catalunya va posar com a condició una trobada entre vostès i Carles Puigdemont a l'exili per començar a parlar d’una moció de censura. Què li sembla?
Les nostres regles del joc són els principis i els valors, que passen per la defensa de la Constitució i pel compliment de la llei. Qualsevol altra cosa que s'escapi d'aquestes circumstàncies a nosaltres no ens hi trobaran. Podem tenir un marge de maniobra, de negociació, però tenim uns límits que són molt clars, que són coneguts, que són públics i, més enllà d'aquests límits, nosaltres no anirem a jugar. Som diferents del Partit Socialista i de Pedro Sánchez. Per arribar al poder no s'hi val negociar qualsevol cosa i a qualsevol preu que, a més, et posi en contra dels teus propis principis i de la coherència que al llarg del temps has intentat mantenir.
I si durant el primer trimestre de l'any que ve s'aplica definitivament l'amnistia de Carles Puigdemont? Es podrien asseure amb ell a parlar d'aquesta qüestió?
Continuarem pensant exactament el mateix: que l'amnistia és un pagament polític per uns vots per assolir una investidura i això no canvia absolutament res.
Una de les qüestions que també va generar polèmica relacionada amb Junts per Catalunya és l'oficialitat del català a la Unió Europea. A vostè com a Santi Rodríguez què li sembla?
Jo estic aquí no com a Santi Rodríguez, sinó com a secretari general i com a diputat del Congrés. Però entenc la pregunta i te la responc. És evident que, com a catalanoparlant, jo no tinc absolutament cap inconvenient en què el català es pugui parlar a les institucions europees. Ara bé, el problema del català no és que es parli a les institucions europees, sinó el seu ús social a Catalunya, que és allò que li dona força i li dona validesa. En els darrers anys està anant cap a baix i, per tant, el fet que el català es pugui parlar, o no, al Congrés o a les institucions europees, són símbols. Però la realitat és que el problema el tenim a Catalunya i el tenim en els catalans que no utilitzen el català. Segurament tot això és fruit de polítiques lingüístiques que s'han anat fent al llarg dels anys. S'insisteix a intentar promocionar el català des del punt de vista de l'obligatorietat i no contribueix al fet que millori l'ús social del català, que és el que jo crec que els polítics hem de tenir present. És a dir, que els polítics podem parlar català en unes institucions o en unes altres institucions no té importància, el que és important és que el català es parli a Catalunya.
Però si aquesta qüestió es portés a votació al Parlament o a l'Eurocambra, vostès què votarien?
Són els estats membres els que prenen aquesta decisió. I ho fan en funció també de les seves peculiaritats entre els estats. Llengües a Europa que es parlen en determinades parts de cadascun dels estats membres no és només el català, ni el basc o el gallec, sinó que n'hi ha moltes altres. Això és el que influeix a l'hora que els estats membres acabin decidint que aquelles llengües que són oficials, però que no ho són en el conjunt d'un determinat estat, puguin acabar sent llengües oficials en el conjunt de la Unió Europea. Això complicaria molt les relacions entre els diferents estats membres.
Però vostès no han maniobrat per evitar que tirin endavant?
No. És que no ens correspon a nosaltres, sinó als estats. Llavors són els presidents dels governs els que prenen aquesta decisió.
De fet, això va ser un dels motius pels quals Junts per Catalunya ha trencat les relacions bilaterals amb el Partit Socialista. Vostè es creu aquest trencament?
Això és el que han dit ells i el que ens hem de creure. Després ho hauran de demostrar en les votacions al Congrés.
Creu que és una finestra d'oportunitat per vostès?
La finestra d'oportunitat en aquesta legislatura està sortint des del primer dia. Tots els escàndols que van sortint i la forma de governar i de dur propostes al Congrés sense tenir-les negociades i pactades amb els socis provoca que perdin votacions al Congrés i que hagin de retirar iniciatives legislatives.
Creu que hi ha una estratègia del govern espanyol i del Partit Socialista de fer créixer Vox per desgastar-los a vostès?
Crec que Vox i el Partit Socialista coincideixen moltes vegades en votacions en el Congrés. Escoltem en el Congrés les intervencions de Vox, que en un gran nombre d'ocasions se centren més a criticar el paper del Partit Popular que no pas de criticar el paper del Partit Socialista i de Pedro Sánchez. L'estratègia de Pedro Sánchez de construir el mur, paraules seves en el debat d'investidura de polaritzar la societat, tot això sense cap mena de dubte li va bé als extremismes per créixer. En la mesura en què els extremismes creixen, dificulta que els partits que estem més centrats tinguem una capacitat electoral suficient per a poder assolir un govern amb una majoria estable.
S'ha de poder pactar amb els extremismes sigui amb Aliança Catalana o Vox?
Nosaltres no som de cordons sanitaris. No tenim cap inconvenient en el fet que si hi ha propostes que venen de Vox o d'Aliança Catalana que són propostes sensates, que n'hi ha, puguem acabar donant-hi suport. Igual que no tenim cap inconvenient en què ells donin suport a iniciatives que podem presentar nosaltres si li semblen correctes
Parlem del Parlament de Catalunya. Els canvis que el grup parlamentari de Junts ha anunciat aquesta setmana creu que poden facilitar una millor relació al Parlament de Catalunya entre Junts i el Partit Popular?
Cada grup parlamentari és sobirà a l’hora de prendre les seves decisions sobre com s'organitza. La nostra actitud amb relació als grups parlamentaris no canvia, sinó que és la mateixa, amb independència de qui formi el grup parlamentari. Nosaltres estem oberts a dialogar sobre totes aquelles qüestions en què puguem coincidir. El nostre tarannà serà exactament el mateix.
Esquerra Republicana ha condicionat els pressupostos a un nou finançament autonòmic Si no hi ha pressupostos creu que calen eleccions?
El Partit Socialista quan negocia la investidura a Catalunya condiciona massa el compliment dels acords d'investidura a la continuïtat de Pedro Sánchez, perquè el nou model de finançament no sortirà del Parlament de Catalunya. Ha de sortir del govern d'Espanya. I, per tant, en la mesura en què et compromets a una cosa que no depèn de tu, sinó que depèn d'una altra persona, estàs vinculant molt estretament el teu futur al futur d'aquella persona. Si en algun moment el govern de Pedro Sánchez cau, a continuació cau el govern de Salvador Illa, perquè perd qualsevol oportunitat de complir aquells acords que han adoptat amb els seus socis preferents. Veig molt possible que, en cas que el Partit Socialista deixés el govern d'Espanya, el Partit Socialista de Catalunya quedés en minoria també en el Parlament i es veiés abocat també a una convocatòria electoral.
Els últims pressupostos aprovats en el Parlament de Catalunya són del 2023, exactament igual que els del Govern de l'Estat. Seran tres anys ja sense pressupostos. Salvador Illa serà responsable que hi hagi dos anys sense pressupostos. El que jo crec que és normal és el que hem vist a Extremadura. La seva presidenta, quan ha vist que no podia aprovar pressupostos, ha decidit convocar els ciutadans a les urnes. Això no només ho fa el PP, sinó que el 2024 Pere Aragonès convoca eleccions perquè la seva proposta de pressupostos és rebutjada al Parlament de Catalunya. Aquells governs que no són capaços d'aprovar uns pressupostos el que fan és convocar eleccions.
Amb quin candidat s'haurien de presentar a vostè si hi ha unes possibles eleccions l'any que ve al Parlament de Catalunya?
Ja tenim un candidat que és el nostre president, Alejandro Fernández.
Tenen previst algun congrés del Partit Popular català?
No. Sé que el tenim pendent de fa bastant de temps, però no el tenim previst perquè preferim estar activats A part de les circumstàncies que ha passat al partit que han sigut d'una feblesa molt important, és a partir de les eleccions del 2023-2024 que el partit s'ha refet, que està en una fase d'engreixament i que ens hem d'adaptar a les noves circumstàncies. Però també la incertesa política és constant i, per tant, nosaltres estem preparats des de juliol del 2023 per a un avançament d'unes eleccions generals. Estem treballant en precampanya electoral d'una forma permanent. Les que segur que ens vindran seran les pròximes municipals que per nosaltres també seran importants per consolidar el creixement que ja va tenir lloc en l'any 2023.
Tal com hem comentat abans, gran part, sobretot, de la legislatura catalana va condicionada a un nou model de finançament autonòmic. Quina és la proposta del Partit Popular?
El model de finançament s'havia d'haver canviat ja l'any 2014. El que s'ha demostrat és que aquest sistema de finançament no és equitatiu per a totes les comunitats i que hi ha comunitats que pateixen més a l'hora de prestar els seus serveis públics fonamentals: sanitat, educació o serveis socials. Aquest model de finançament fa que unes comunitats tinguin més recursos que d’altres. Fins i tot, els recursos que tenen altres comunitats són insuficients per a aquests serveis públics. El que ens diuen tots els estudis és que aquestes comunitats són Andalusia, Múrcia, València i Castella-la Manxa. Catalunya, en canvi, està en un nivell intermedi. S'ha de reformar aquest sistema de finançament, creiem que hi ha marge per millorar el finançament de la Generalitat de Catalunya, però el que no volem són privilegis. La negociació no ha de ser entre el govern de Catalunya i el govern d'Espanya. Ha de ser una negociació entre totes les comunitats del règim comú i el govern d'Espanya. Hi ha una altra cara de la moneda, ja que el Govern de la Generalitat té un nivell de despesa extraordinàriament elevat. Té també el nombre més gran d'impostos propis que cap altra comunitat. Els catalans ens hauríem de veure beneficiats que hi pugui haver un nou model de finançament en la mesura en què la despesa de la Generalitat de Catalunya sigui més eficient i es rebaixi la pressió fiscal que patim, no per culpa de Madrid, sinó per culpa del Parlament de Catalunya i de les majories que hi ha hagut al Parlament de Catalunya.
Que la Generalitat de Catalunya tingui els impostos i la despesa elevada no creu que també va relacionat amb el model de finançament que provoca l'anomenat dèficit fiscal?
No. Qualsevol estudi dels que analitzen l'evolució del sistema de finançament autonòmic ho diuen d'una forma molt clara. Aquests dies he estat llegint un informe de l'Institut Valencià d'Estudis Econòmics i apunten clarament quines són les comunitats infrafinançades i quines no ho són. A Catalunya estem en el límit. No estem infrafinançats, però tampoc estem sobrefinançats. L’endeutament de les quatre comunitats que li he citat sí que són atribuïbles al dèficit de finançament autonòmic.
Vostès creuen en el principi d'ordinalitat? S'ha d'aplicar?
El principi d’ordinalitat és desitjable, però no és imprescindible. No pot ser una condició, perquè és que al final se li posen tantes condicions al sistema de finançament que si algú té el resultat predeterminat és molt difícil que després es compleixin totes les altres variables. És a dir, com ajustem la població en funció de la dispersió, en funció de la concentració, en funció de l'edat, de la mida dels territoris del cost de vida… Hi ha moltes variables que han d'intervenir en el sistema de finançament perquè al final sigui un sistema equitatiu.
Vostès creuen que l'anomenat finançament singular és un privilegi?
En l’acord entre els socialistes i ERC no hi ha la definició de singular.
Vostès portaven el finançament singular fa uns anys…
Si per finançament singular entenem que el finançament de la Generalitat de Catalunya és singular en relació amb el finançament de la resta de comunitats, nosaltres amb això no hi creiem. El sistema de finançament ha de ser comú, amb les variables que vulguem. Ara bé, a Catalunya hi ha algunes singularitats i això s'ha de tenir en compte en el sistema de finançament, i això es té en compte ja en el sistema actual, que són aquelles competències que desenvolupa la Generalitat i no les tenen altres comunitats. Quan llegeixes que és la Generalitat la que recapta tots els impostos i decideix quina part d'aquests impostos aporta com a solidaritat, aquesta singularitat no ens agrada gens.
Un dels principals problemes del país és l’habitatge. Per solucionar-ho, els Comuns i la CUP proposen prohibir la venda especulativa d’habitatges. Què li sembla?
Ja fa molts anys que els Comuns i la CUP condicionen les polítiques d'habitatge, fins i tot amb governs de Junts o d'Esquerra Republicana i ara amb governs del Partit Socialista. El resultat és que s'ha reduït l'oferta d'habitatge, que el nombre de persones que aspiren a un habitatge és cada vegada més gran, que el preu de l'habitatge continua pujant, tot i les limitacions que han volgut imposar. Tot el que vingui d'aquests partits en matèria d'habitatge no té absolutament cap mena de credibilitat. Mirem el que ha passat a Barcelona. El govern d'Ada Colau va imposar unes condicions un 30% dels habitatges de nova construcció de reforma s'han de dedicar a habitatge protegit. Què ha passat? Que Barcelona s'ha deixat de construir habitatge. Això perjudica aquells que necessiten tenir accés a l’habitatge, perquè n’hi ha menys. Totes aquestes polítiques d'habitatge que venen d'idees populistes, intervencionistes, el que està provocant és el problema. No tenim més remei que canviar radicalment de polítiques d'habitatge. I aquest canvi radical no vindrà ni de la CUP ni dels Comuns.
Doncs, quina és la solució?
Aixecar els límits que s'han posat perquè això és el que està provocant que surtin molts habitatges de l'oferta de lloguer. I si es redueix l'oferta de lloguer el preu tendeix a l'alça. També cal construir habitatge. La Generalitat de Catalunya fa anys que està pensant en altres coses i no està pensant en habitatge. És important que la Generalitat de Catalunya impulsi i aprofiti les sinergies que hi pot haver amb els ajuntaments o el Govern de l'Estat per posar les eines necessàries per poder fer més habitatge i incrementar-ne l'oferta. El problema de l'habitatge en aquests moments és un problema d'oferta. L'oferta està escanyada, per tant, els preus tendeixen a l'alça. En la mesura en què l'oferta es pugui ampliar, la pressió sobre els preus disminuirà. La limitació dels preus de lloguer, per exemple, a més el que provoca és que el mercat d'habitatge no es pugui renovar, perquè els rendiments no són els suficients perquè els propietaris tinguin incentius per renovar. I quan parlem de propietaris, parlem de la gran majoria de propietaris, que no són ni fons d'inversió, ni són bancs, sinó que són petits propietaris que poden tenir un, dos o tres habitatges de la família i que serveixen per complementar moltes vegades pensions. Cal derogar la llei de l'habitatge de l'Estat, que és el que està posant els principals problemes.
I en els municipis on no hi hagi més sol per construir habitatge? Què s'ha de fer en aquests casos?
El municipi que no té més espai, no pot créixer més, però segur que en els entorns hi ha d'haver possibilitats. Hi haurà llocs en els quals serà difícil fer habitatge nou, però es podran fer reformes. Segur que hi ha edificis antics que requereixen reformes i que podrien entrar al mercat. A vegades no és possible que tothom pugui anar a viure exactament al mateix lloc.
Per això també caldria arreglar Rodalies…
Sí, per descomptat. Vostè i jo ho patim. És evident que el transport públic ha de millorar i molt, i sobretot el tren, i sobretot les Rodalies que afecten una quantitat de persones molt important i que condiciona la vida de les persones. Sabem perfectament que hi ha persones que perden el seu lloc de feina perquè no tenen un mitjà de transport públic que els permeti arribar amb fiabilitat al seu lloc de treball. Per tant, això és una cosa que s'ha d'abordar i s'ha d'invertir.
Canviem de tema, anem al País Valencià. Creu que el Partit Popular valencià està gestionant bé la successió de Carlos Mazón? Ha gestionat bé la dimissió del president Mazón?
Això ho veurem aviat en el moment en què hi pugui haver la investidura d'un nou president de la Generalitat Valenciana.
Era prioritari al País Valencià evitar eleccions?
No sé si és prioritari o no ho és prioritari, però a mi em sembla que és una comunitat precisament que té uns pressupostos aprovats i que, per tant, hi ha una majoria que permeti la investidura d’un nou president. No veiem que sigui necessari anar a unes eleccions anticipades. És el desig d'aquells que estan a l'oposició. És una situació diferent del govern d'Espanya. El govern d'Espanya no té pressupostos ni una majoria parlamentària. És curiós que el mateix Partit Socialista, que es nega a convocar eleccions en el conjunt d'Espanya sense majoria parlamentària i sense pressupostos les demani a València on hi ha una majoria parlamentària i on hi ha pressupostos
Tot i això, creu que el PP paga un preu alt per la presidència de la Generalitat tenint en compte les demandes de Vox? Sobretot relacionades amb el canvi climàtic...
El Partit Socialista paga un preu per pactar amb Bildu, per pactar amb Esquerra, per pactar amb Junts, per pactar amb Sumar, per pactar amb el PNB... I a vegades el preu significa desdibuixar completament el projecte polític del Partit Socialista, que és el que ha passat. Si no hi ha majories i s'han d'arribar a acords de governabilitat amb altres forces polítiques és lògic que hi pugui haver algunes cessions. Però no en els elements principals i en els principis fonamentals de la nostra força política.
Què li semblen els actes programats pel govern espanyol pel 50è aniversari de la mort de Franco?
No és allò que hauríem de celebrar, no per no celebrar la mort del dictador, sinó perquè el que realment canvia aquest país és tot el procés que es va encetar després de la mort del dictador, que és el procés de la reforma política i el procés de transició, que va ser exemplar, que va significar la reconciliació de les dues Espanyes que s'havien enfrontat a la Guerra Civil i que ens ha permès una projecció d'estabilitat durant gairebé 50 anys. Gairebé 50 anys que a Espanya no havíem tingut ni durant els segles XIX ni durant el segle XX. L'autèntic valor de la mort del dictador és el que va passar després, la transició, la reconciliació entre espanyols, que és precisament allò que alguns avui es volen carregar.