La vida no té un gènere definit, acostuma a bascular entre el drama, la comèdia, la intriga i el terror, i segurament és per això que la recerca de la felicitat es torna tan erràtica i els trànsits quotidians són una estranya suma de grans moments i situacions de merda. Mires cap al passat amb nostàlgia i sentimentalisme però també arrugues el nas quan topes amb records furtius d’experiències que voldries oblidar; a vegades et sents la persona més afortunada i també la més miserable, o hi ha dies que et menjaries el món i d’altres en què el seu pes t’enfonsa les espatlles.
És una fràgil, i invisible, línia que t’emmiralla a la persona que voldries haver estat, la que ets i la que intueixes que acabaràs sent. I és en aquest punt, en aquesta cruïlla d’evocacions, esperances perdudes i futurs incerts, que és mou la magnífica Tiny Beautiful Things, una sèrie estrenada a Disney Plus a partir del llibre de Cheryl Strayed que té la singular virtut de colpir, emocionar i divertir sense forçar la història ni endolcir els personatges; és la perfecta síntesi dels nostres debats interiors i un focus cap a aquelles coses d’un mateix que sovint queden fora de pla a les ficcions actuals.
La protagonista, Clare, és una dona que ratlla els 50 (“en tinc 49!” exclama en unes quantes ocasions, especialment com a rèplica a la temptació de retirar-la prematurament de la vida en societat) que té una vida tirant a desastrosa. Marcada profundament per la pèrdua de la seva mare, el seu matrimoni trontolla per la seva inestabilitat emocional, ha perdut tota connexió amb la seva filla adolescent i la seva feina en una residència d’avis està sota investigació per un equívoc desafortunat. Enmig del caos, un vell amic li fa una proposta inesperada: que escrigui una columna amb consells sentimentals sota el pseudònim “Dear Sugar”. Per descomptat que creu que és l’última persona que hauria de donar consells a ningú, però la introspecció constant per entendre els propis errors la porta a acceptar el repte, fent que les seves paraules acabin convertint-se en una finestra a les pàgines no tancades de la seva vida.
La sèrie ens interpel·la perquè parla d’aquelles coses que no se superen mai, sinó que simplement aspirem a entendre i convertir en companyes de viatge
Produïda per Reese Witherspoon i Laura Dern, Tiny Beautiful Things té, entre els seus molts encerts, que no pretén que els seus personatges et caiguin necessàriament bé. La protagonista, com la fauna humana que l’envolta, és polièdrica, imperfecta, profundament humana, un ésser trencat que no aspira a cosir res, sinó a conviure amb els seus bocins. La sèrie ens interpel·la perquè parla d’aquelles coses que no se superen mai, sinó que simplement aspirem a entendre i convertir en companyes de viatge. Ho fa amb un estil de tragicomèdia molt efectiu, perquè en tot moment transmet honestedat i senzillesa. Altera la linealitat narrativa perquè passat i present es tornin un joc de ressons, però mai n’abusa ni malmet la nitidesa dels seus missatges. Al capdavant de tot això hi trobem aquest miracle anomenat Kathryn Hahn, una de les grans actrius de la seva generació, amb una habilitat extraordinària per capturar els matisos dels seus personatges. Aquí el podi és compartit, ja que Sarah Pidgeon, l’actriu que interpreta la protagonista als vint-i-pocs anys, també hi fa un recital.