La periodista i escriptora bielorussa Svetlana Aleksiévitx (74 anys) ha estat guardonada amb el Premi Internacional Catalunya 2022, "per la seva destacada trajectòria literària i la seva poderosa obra sobre les conseqüències de l'imperi soviètic — a Txernòbil i molt més enllà". Una obra que "l'autora continua desenvolupant des de l'exili". El guardó se suma al Premi Nobel de Literatura que va rebre l'any 2015, per "la seva escriptura polifònica, un monument al patiment i al valor en els nostres temps". Entre les seves obres destaquen Temps de segona mà. La fi de l'home roig (2013), La pregària de Txernòbil. Crònica del futur (1997) i La guerra no té cara de dona (1985), totes elles traduïdes al català per Raig Verd. L'anterior guardó va ser per Judith Butler, referent de la filosofia feminista i queer. 

"Bielorussa, d'origen ucraïnès, s'ha implicat fortament en l'oposició al règim del president bielorús (Aleksandr) Lukaixenko i també contra la invasió russa d'Ucraïna", ha explicat aquest dilluns la presidenta delegada del Premi Internacional Catalunya, la lingüista Mary Ann Newman. Així, aquestes mostres d'activisme "atorguen especial rellevància a aquesta candidatura". Però també "s'ha valorat la capacitat i constància de Svetlana Aleksiévitx, des del 1985 fins al present, per a aproximar-nos a la vida real del món soviètic i postsoviètic, component, mitjançant mil detalls psicològics, materials, documentals i, potser el més subtil, poètics, un mirall en el qual cal que ens emmirallem". "No solament l'home roig, sinó tota la humanitat", afegeix, a més de reconèixer-li "la seva constància en la recopilació dels testimonis individuals de l’àmbit rus, i la revelació, a través de la narració literària, de les veritats amagades darrere del que ella mateixa ha caracteritzat com a vel de banalitat". 

Aleksiévitx: la "novel·la de veus" i l'exili

Nascuda el 1948 a Ucraïna, va créixer a Bielorússia. L'any 1972 es va llicenciar en periodisme a la Universitat de Minsk i va forjar la seva carrera amb l'entrevista a testimonis dels esdeveniments més dramàtics de la Unió Soviètica: la Segona Guerra Mundial (La guerra no té cara de dona i Últims testimonis), la invasió soviètica de l'Afganistan (Els nois del zinc), la caiguda de l'URSS (Temps de segona mà) i l'accident nuclear de Txernòbil (La pregària de Txernòbil). Així, va crear el seu propi gènere literari: la "novel·la de veus", per explicar el món soviètic i postsoviètic des de la perspectiva de la gent comuna. Malauradament, l'any 2000 es va veure obligada a abandonar el país per la persecució del règim de Lukaixenko i ha viscut a París, Göteborg i Berlín.

La notícia l'ha donat a conèixer el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que dilluns entregarà el guardó a Aleksiévitx en un acte institucional a Palau. La distinció es va crear el 1989 per reconèixer i estimular els creadors, oferir als catalans exemples de la més alta qualitat i exigència en tots els aspectes, i situar Catalunya en l'escena dels grans guardons internacionals. Està dotat amb 80.000 euros i l'escultura "La clau i la lletra" d'Antoni Tàpies. S'atorga anualment a aquelles persones que han contribuït de manera decisiva a desenvolupar els valors culturals, científics o humans. El jurat del XXXIV Premi Internacional Catalunya ha estat format per Núria Basi, Lana Bastašić, Juan Manuel Bonet, Agustí Colomines, Barbara Hendricks, Therese Jamaa, Andreu Mas-Colell, Edgar Morin, Ambler Moss, Bel Olid, Carme Pigem, Josep Ramoneda, Saskia Sassen, Richard Sennet, Gianni Vattimo i l'esmentada Mary Ann Newman.