El Saló del Còmic arriba a la seva 37 edició. Se celebrarà, com de costum, a la Fira de Montjuïc, però concentrarà les seves activitats en tan sols 3 dies (del 5 al 7 d'abril), front als 4 d'anys anteriors. Una trobada en què el còmic local ha mostrat la seva vitalitat, amb nous àlbums i amb uns autors cada cop més reconeguts a nivell internacional. Ara bé, els seus còmics encara estan, a nivell de vendes (i de popularitat), a anys llum dels mangues japonesos o dels superherois americans. L'èxit de la petita exposició dedicada a Stan Lee, i les llargues cues als estands on es venen aquest tipus de còmics, són una mostra que el seu domini sobre el mercat està lluny d'haver-se acabat. Però potser el factor més destacat del Saló d'enguany ha estat la rellevància que hi va prenent el còmic femení, però també les lectores de còmic.
El cartell del Saló del Còmic 2019
Noies al Saló
El món del còmic havia estat tradicional un món mascle. Bona part dels còmics eren escrits per homes i estaven destinats a un públic femení. Les dones hi eren omnipresents, però habitualment els estava reservat el trist paper de receptacle del desig masculí. En els darrers temps les coses han canviat sensiblement. Les escolars que arribaven avui al Saló estaven tan il·lusionades com els seus companys de classe. El Saló està presidit per una dona, Meritxell Puig. A les taules on es mostren els àlbums més populars, no hi falten les autores, i fins i tot es multipliquen les històries en clau femenina, pensades bàsicament per a un públic femení. El ventall és sorprenent: hi ha històries de superherois femenines (i no tan sols La vida de la Capitana Marvel, de Panini), triomfa el còmic irònic sobre la feminitat (com les històries de Lola Vendetta, Idiotizadas. Una historia de empoderhadas o les Machistadas de Rocio Vidal), hi ha novel·les gràfiques sobre personatges històrics femenins... L'any passat una dona, Laura Pérez Vernetti, va guanyar el Gran Premi del Saló. Per això enguany s'ha organitzat una exposició amb 50 dels seus originals. Per altra banda, l'any passat Ana Penyas va guanyar el premi a l'autor revelació amb l'obra Estamos todas bien, i també s'ha fet una exposició sobre aquest àlbum. I l'àlbum d'aquest any ha estat fet per una dona, Ana Galvañ, i només mostra personatges femenins.
Convidats de luxe
Entre els convidats hi ha, també, algunes dones que han tingut molt de pes al món del còmic, com Barbara Yelin (l'autora d'Irmina) o la guionista Devin Gravyson (que ha creat alguna història de Batman)... Però sens dubte el més rellevant dels autors convidats serà el mític Milo Manara, el rei del còmic eròtic. També seran a Barcelona Daniel Clowes (el creador de Paciencia), Igor Kordey (autor dels àlbums del Marshall Bass, el primer xèrif negre nord-americà), Lee Bermejo (de DC Comics)...
Del més venut al més ignorat
Un dels grans plaers del Saló del Còmic es poder trobar, junts, els grans editors de còmic de totes les categories. No hi falten els grans, Norma, o Marvel, però també hi ha prestigiosos editors que no tenen tanta sortida (des d'Astiberri fins a Diábolo, passant per Dibbuks). Però a més a més, al Saló s'hi poden trobar obres que generalment estan fora del mercat: fanzines, autoedicions, publicacions d'editorials minúscules... Les paradetes més discretes a vegades són les més satisfactòries, justament perquè ofereixen els materials més desconeguts.
Es reforça el còmic local
El còmic català i espanyol passa per un bon moment. Els dibuixants locals són requerits arreu del món, però sobretot a França. Cada cop es difon més la novel·la gràfica, i nous públics opten pel còmic. Aquest gènere s'ha acceptat completament com a literatura... El boom del còmic local va associat a un ascens de la novel·la gràfica de tema històric, que arriba amb molta força, amb un alt nombre de llibres centrats en la guerra civil. Hi ha històries pensades directament per al còmic, com una obra de Marvel, El Lobezno en la guerra civil española. No falten les novel·les transformades en novel·la gràfica, com el Soldados de Salamina, de Javier Cercas, amb il·lustracions de José Pablo García. També hi ha adaptacions al còmic d'obres d'assaig, com La muerte de Guernica, de Paul Preston (il·lustrada per José Pablo García) o la Vida y muerte de Federico García Lorca, de Ian Gibson (adaptada per Quique Palomo). També han aparegut obres en còmic de temes que recentment han estat d'actualitat, com la Brigada Lincoln (els nord-americans que van lluitar amb la República) o la vida de Francesc Boix (el fotògraf de Mauthausen, testimoni de càrrec al judici de Nuremberg).
Retorn a la nostàlgia
Al Saló del Còmic també es pot veure un cert revival del còmic local produït durant el franquisme. Random House Mondadori ha tornat a reeditar algunes obres claus del segell Bruguera (molts Mortadelo y Filemón, dos dels àlbums llargs de Zipi i Zape, diversos títols de Superlópez...). Es tornen a vendre els Nuevas hazañas bélicas, una revisió dels vells còmics bèl·lics franquistes amb guions d'Hernán Migoya. Curiosament, els Zipi i Zape es reediten només en castellà, com si els temps no haguessin canviat. De fet, el mercat editorial continua excloent de forma quasi sistemàtica el català. Només hi ha algunes excepcions puntuals, com El Noi, la biografia de Salvador Seguí feta per Juste de Nin), o el Mandela i el general, de John Carlin i Oriol Malet.