Rosalía ja ha estrenat (oficialment) Lux. Si bé dimecres ja es va filtrar l'àlbum tant per WhatsApp com per Telegram i hi va haver una listening party al MNAC, aquest divendres 7 de novembre era la data marcada al calendari perquè el quart disc de l'artista de Sant Esteve Sesrovires veiés la llum de forma oficial. Ja se n'ha parlat prou, però no està de més tornar a dir que la cantant catalana s'allunya ara dels hits, del mainstream, de la música urbana i de les motomamis per entregar-se a l'espiritualitat, en una fusió de pop amb música clàssica. Lux és simfònic, operístic i amb tocs de flamenc, i maximalista però introspectiu. Hi canta en tretze idiomes, entre els quals el català, i col·labora amb artistes de tota mena: Björk, Sílvia Pérez Cruz, Estrella Morente, l'Escolania de Montserrat i el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, entre altres.
Amb 18 cançons, l'àlbum està dividit en quatre moviments. El primer inclou cinc cançons: "Sexo, violencia y llantas", "Reliquia", "Divinize", "Porcelana" i "Mio Cristo". El segon, amb "Berghain", "La perla", "Mundo nuevo" y "De madrugá". El tercer, amb "Dios es un stalker", "La yugular", "Focu ranni", "Sauvigno blanc" i "Jeanne". I, en el quart, "Novia robot", "La rumba del perdon", "Memória" i "Magnolias". Cal dir que "Focu ranni", "Jeanne" i "Novia robot" són exclusives del format físic. Amb la seva estrena oficial, repassem el nou disc, cançó a cançó.
"Sexo, violencia y llantas"
La primera cançó del disc ens introdueix a la temàtica de l'àlbum, la dualitat entre allò que és diví i el que és terrenal. Si bé sempre s'havia centrat més en el segon aspecte, Lux és el moment d'explorar el primer: l'espiritualitat. Del "sexo, violencia y llantas" als "destellos, palomas y santas".
"Reliquia"
Justament, aquí se centra en el que és terrenal, i fa una repassada a tot el que ha viscut i perdut viatjant pel món. Milà, Tòquio, Florida, Los Angeles, Marràqueix... i "un mal amor a Madrid". Qui serà, qui serà?
"Divinize"
L'esperadíssima cançó en català! Ara bé, amb versos en anglès. El primer punt àlgid de l'àlbum aborda el procés de divinització mitjançant la història bíblica d'Adam i Eva, i hi ha qui interpreta que ella és la messies.
"Porcelana"
Representa la transició del que és terrenal al que és celestial, que observem en els canvis tant en les lletres com en els sons. S'hi sent una veu masculina que, de moment, encara no identifiquem, i que podria representar Déu. També hi sentim llatí i japonès.
"Mio Cristo"
Ara, totalment en italià, Rosalía s'entrega a la fe. "Mio Cristo piange diamantes" és el títol complet de la cançó, que podem traduir com "el meu Crist plora diamants".
"Berghain"
El primer tast que vam tenir de Lux, amb la veu divina de Björk i la veu diabòlica d'Yves Tumor. Un missatge és clar: l'única forma de salvar-se és entregar-se a Déu.
"La perla"
Tot el misticisme del disc compensa l'absència absoluta de subtilesa en aquesta cançó: una carta oberta contra un home, amb tot de crítiques i retrets —amb la col·laboració de Yahritza. Sembla que en Rauw Alejandro ha begut oli.
"Mundo nuevo"
L'artista catalana no s'oblida del flamenc, i confessa que renega del món. Penediment total.
"De madrugá"
Continua l'atmosfera flamenca i intenta reconciliar l'ànima amb la pèrdua, mitjançant pregàries a Déu. Aquesta cançó ja és coneguda pels seus seguidors, ja que la interpretava en els seus concerts sense estar publicada.
"Dios es un stalker"
Rosalía assumeix un paper diví, en una declaració d'amor que els oients poden interpretar com vulguin. Ara bé, també hi ha qui diu que és una reflexió sobre la seva figura.
"La yugular"
Misticisme àrab i llengua àrab. Ella mateixa ho va explicar, que va estudiar l'Islam i la idea que tots som una única ànima. Acaba amb un àudio de la Patti Smith.
"Sauvignon blanc"
L'artista abandona tot el que és material perquè només necessita l'amor diví. Ho deixa tot enrere i comença a viure amb Déu. El "meu" Déu, de fet, obrint la porta a una visió personal de la fe.
"La rumba del perdón"
Estrella Morente i Sílvia Pérez Cruz, amb Rosalia, la Santíssima Trinitat. Santificada, perdona els pecats de la gent.
"Memória"
Ara, en portuguès. Un fado, amb Carminho. Una confessió sobre l'existència de records més reals que d'altres.
"Magnolias"
En castellà, l'Escolania de Montserrat acompanya Rosalía en la seva mort, després d'haver transitat entre el que és terrenal i el que és diví. Un taüt amb magnòlies i un ascens per trobar-se amb Déu per cloure el disc.
En definitiva, que la cantant catalana ha complert la seva paraula quan va assegurar que Lux era el disc més diferent de la seva trajectòria. Pop experimental i conceptual, un àlbum que ha de ser escoltat d'inici a final, amb la religiositat, l'espiritualitat i Déu presents en gran part de les cançons —inspirades en dones santes i en el misticisme femení. I tot, amb una Rosalía increïble, capaç de portar la veu fins a límits que no havia transitat. Normal que a la premsa internacional quedessin bocabadats.