Tot i que ja s'havia filtrat al migdia, aquest dimecres vespre el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) ha acollit la listening party del nou disc de Rosalía —tot i les amenaces de l'Ajuntament de Sixena. Entre fans, periodistes, famosos del món de la música, la televisió o l'esport... l'esdeveniment va comptar amb la presència de 900 persones que van poder escoltar les 18 cançons de Lux (Columbia Records) des de les grades i l'espai central de la Sala Oval del museu. L'artista de Sant Esteve Sesrovires va seguir l'esdeveniment des d'un escenari blanc, en forma de llit gegant i amb teles blanques que semblaven formar un núvol.
Entre molt de secretisme, els convidats van fer cua, es van fotografiar en un photocall a l'entrada del MNAC i van tapar les càmeres dels teus telèfons mòbils abans d'entrar per un passadís que desembocava a la Sala Oval, presidida per l'escenari en forma de mitja lluna on es van projectar les lletres de les cançons. Estirada sobre els llençols, Rosalia es va esperar fins a dos quarts de deu per incorporar-se i començar a escoltar els diferents temes de l'àlbum —com ara "Porcelana", "La Perla", "De Madrugá" o la ja publicada "Berghain". Una de les curiositats de la presentació va ser el moment que va sonar el missatge ES-Alert de Protecció Civil, poc abans de tres quarts de deu.
Silenci i contemplació
La cantant catalana, vestida de blanc, va romandre tota l'estona sobre l'escenari, primer estirada mentre entrava el públic i després incorporada o seguda. Amb un silenci respectuós, el públic va seguir el degoteig de cançons, tot i que no sempre van poder reprimir els aplaudiments. El joc de llums, entre les taules, les pantalles i les projeccions de les lletres van envair la Sala Oval del MNAC, mentre que Rosalia contemplava la seva obra en una mena d'exercici de dansa contemporània, però com una oient més.
En acabar la listening party, l'artista va baixar de l'escenari i va marxar pel passadís entre un públic en peu, amb gestos d'agraïment i sense parlar. Entre les cares conegudes que han acudit a la cita exclusiva del museu de Montjuïc hi havia Rossy de Palma, Amaia, Julieta, Rodrigo Cuevas, els germans Muñoz d'Estopa, Belén Esteban, Paco León, Jordi Évole, Omar Montes i Ilia Topura, entre altres. Alguns seguidors de la cantant també hi van tenir accés després d'apuntar-se al web de Rosalía i omplir un formulari amb les seves dades, per després respondre a la pregunta "Què significa per a tu la paraula Lux?". L'acte es va produir de forma paral·lela en altres ciutats, com ara Amsterdam, Anvers, Berlín, Bogotà, Buenos Aires, Lima, Lisboa, Londres, Milà, París, Santiago de Xile, Sant José, Santo Domingo, São Paulo, Estocolm, Tòquio i Toronto.
Els detalls de 'Lux'
El disc està dividit en quatre moviments: el primer el componen "Sexo, violencia y llantas", "Reliquia", "Divinize" —amb part de la lletra en català—, "Porcelana" i "Mio Cristo"; el segon, "Berghain", "La Perla", "Mundo Nuevo" i "De Madrugà"; el tercer, "Dios es un stalker", "La yugular", "Focu ranni", "Sauvignon blanc" i "Jeanne"; i el quart el tanquen "Novia robot, "La rumba del perdón", "Memória" i "Magnolias". En el seu quart àlbum, Rosalía s'ha entregat a l'espiritualitat en un disc de pop simfònic, operístic, intimista, amb tots de flamenc i introspectiu, deixant enrere la música urbana i les motomamis.
Les referències a Déu, la religiositat i l'espiritualitat apareixen no només en la portada, també en moltes de les lletres de les cançons del treball, inspirat en dones santes i en el misticisme femení. La catalana ha complert la seva paraula quan va assegurar que Lux seria el disc més diferent de la seva carrera, ja que és un àlbum de pop experimental i conceptual, després dels hits i el mainstream. Convida a ser escoltat d'inici a final, amb una Rosalía capaç de portar el timbre de veu fins a límits mai transitats per ella, sobretot en el terreny operístic. Tot i deixar enrere els ritmes urbans i el reggaeton, ella està convençuda que la seva música és pop. Les seves atmosferes i experimentació s'aproximen a les de Björk en el disc Homgonenic del 1997. Precisament, la cantant islandesa és una de les col·laboracions, juntament amb Sílvia Pérez Cruz, Estrella Morente, l'Escolania de Montserrat, el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, Carminho, Yvest Tumor i Yahritza. El disc es va gravar amb l'Orquestra Simfònica de Londres, dirigida per Daníel Bjarnason.
Imatge principal: un fan abans d'entrar a la listening party de Rosalía / Efe