El llançament de Lux, el quart àlbum de Rosalía, ha esclatat com un autèntic fenomen global abans fins i tot de la seva sortida oficial, prevista per aquest divendres 7 de novembre. Les primeres escoltes internacionals i les crítiques de referència han convertit el disc en un dels esdeveniments musicals de l’any. Les revistes Rolling Stone i el diari britànic The Guardian coincideixen en el diagnòstic: Rosalía ha signat una obra excepcional, arriscada i d’una ambició poc habitual en el pop actual. Les valoracions parlen d’un àlbum monumental, concebut com una experiència artística més que com un producte comercial, i que consolida la catalana com una de les figures creatives més singulars del panorama global. La seva manera d’entendre el pop, que ja havia trencat motlles amb El mal querer i Motomami, arriba aquí a un punt d’inflexió: una fusió de llenguatges clàssics, electrònics i vocals que redefineix la idea mateixa d’estrella contemporània.
Madonna: “No puc deixar d’escoltar-lo. Ets una veritable visionària”
El ressò ha anat més enllà de la crítica especialitzada. La mateixa Madonna, símbol indiscutible del pop mundial, ha reaccionat públicament a Lux amb entusiasme: “Gràcies Rosalía. No puc deixar d’escoltar-lo. Ets una veritable visionària”, ha escrit a Instagram. Les paraules de la reina del pop funcionen com una validació de pes i reforcen la percepció que Lux no és només un disc, sinó una declaració d’intencions capaç de reconfigurar el mapa del pop global.
“Una obra mestra que no s'assembla a res”
La primera valoració d’impacte ha arribat des de Rolling Stone —una de les revistes més importants del món en tema musical—, que li atorga la màxima puntuació, cinc estrelles, i la descriu com “una obra mestra operística que redefineix què significa ser una estrella pop”. La crítica, signada per Daniela Swidrak, destaca la radicalitat del projecte i la seva ambició formal: divuit cançons distribuïdes en quatre moviments, una veu “celestial” i una producció “absurdament brillant”. Swidrak subratlla que Lux no continua el camí obert per Motomami, sinó que el supera amb un plantejament “espiritual i vertical”. “On Motomami expandia l’horitzó urbà, Lux s’eleva cap al sagrat”, escriu. I afegeix: “És Rosalía dient: ‘Puc fer el que vulgui, i em seguiran.’ I la veritat és que sí, la seguirem.” La revista recomana escoltar el disc amb un bon equip de so, “com una experiència immersiva i transcendental”.
Rolling Stone defineix l’artista com “l’agent del caos més provocador del pop” i veu en Lux “un àlbum transcendental que no s’assembla a res del que existeix avui en la música”. La periodista Julyssa Lopez hi detecta una evolució clara: Rosalía combina formació clàssica i rebel·lia contemporània per construir un relat “sobre la fe, el desig, la pèrdua i el coneixement de si mateixa”. L’anàlisi destaca cançons com Focu ’Ranni —una declaració d’autonomia després d’una ruptura— i La Perla, on l’artista s’enfronta a un “terrorista emocional” amb ironia i força. El resultat, segons la revista, és “una obra atemporal i commovedora, capaç de sacsejar l’oient com poques vegades ho fa la música popular”.
“Una col·lisió exigent i distintiva entre allò clàssic i el caos, que no podria haver estat obra de ningú més”
El diari britànic The Guardian ha seguit la mateixa línia entusiasta. El seu crític de capçalera, Alexis Petridis, qualifica Lux amb cinc estrelles i la defineix com “una col·lisió exigent i distintiva entre allò clàssic i el caos, que no podria haver estat obra de ningú més”. L’article posa èmfasi en la dimensió monumental del disc: divuit peces dividides en quatre moviments, referències a santes, una col·laboració amb la London Symphony Orchestra i l’ús de tretze idiomes.
Petridis reconeix que el disc “no busca complaure” i exigeix un paper actiu de l’oient. Però també afirma que l’esforç es veu recompensat amb “cançons uniformement belles, plenes de moments impactants”, com el gir orquestral de Reliquia o la tensió lírica de De madrugá. El crític el situa a mig camí entre l’òpera i el pop experimental, i valora que Rosalía “s’allunyi del consum ràpid i demani concentració en una era d’algoritmes i distracció constant”.
Un fenomen global abans del llançament
El que sorprèn, més enllà de les crítiques, és la dimensió internacional que ha adquirit Lux abans fins i tot del seu llançament. L’àlbum s’ha convertit en tema de conversa entre públic, premsa i artistes d’arreu, i ja circula com una de les obres més esperades de l’any. Tot i una filtració prèvia a les plataformes digitals, l’interès no ha fet més que créixer, i el seu primer senzill, Berghain, s’ha situat entre les cançons més escoltades globalment a Spotify, un fet poc habitual per a un projecte tan experimental.
Les crítiques coincideixen que Lux representa un pas decisiu en la carrera de Rosalía i una nova fita per a la música pop d’autor. Després d’haver reinventat el flamenc i el reggaeton amb El mal querer i Motomami, la catalana signa ara una obra que fusiona clàssic i contemporani amb una ambició gairebé arquitectònica. Amb Lux, Rosalía consolida el seu lloc com una de les artistes més influents i imprevisibles del panorama internacional, capaç de transformar el risc en èxit i de fer que el món sencer, un cop més, s’hi rendeixi.