Tocar (i omplir) tres nits seguides al Poble Espanyol de Barcelona està a l’abast de ben poques bandes de guitarres. Aquesta gesta, però, és relativa si parlem dels sempre excessius King Gizzard & The Lizard Wizard. Les seves xifres són sempre vertiginoses. Ells són, recordem-ho, els que van publicar cinc discos amb el seu propi segell tant el 2017 com el 2022; els mateixos que van oferir cinc concerts en l’edició del Primavera Sound 2022 amb, poca broma, repertoris completament diferents. El prolífic sextet de Melbourne venia de tocar a Lisboa, on també van fer tres dates consecutives, una mena de breu residència artística que els permet desplegar gairebé tot el seu arsenal (perquè tot és impossible): tenen al seu haver 26 treballs d’estudi des de la seva formació l’any 2010. Del seu imminent nou disc, Phantom Island, presentat com una reinvenció orquestral, ni rastre, almenys en aquest primer round a Barcelona.
King Gizzard & The Lizard Wizard enceten tres nits explosives al Poble Espanyol
Després de l’agradable actuació d’Etran de l’Aïr, un quartet format per germans i cosins d’Agadez, la capital del rock saharià, King Gizzard & The Lizard Wizard van sortir a totes amb les enèrgiques Robot Stop i Big Fig Wasp, la parella inicial del disc-bucle Nonagon Infinity, publicat el 2016. Les cançons es van anar succeint sense pauses. La psicodèlica Hot Water —flauta inclosa— es va fondre amb la juganera Rats in the Sky i la bluesera Raw Feel, totes dues incloses al més accessible Flight b741 d’aquest 2024. I així van estar més de 50 minuts, allargant i enllaçant amb elegància aquestes i altres composicions com la corejada Muddy Water.
Aquests llangardaixos de Melbourne són extremadament camaleònics. La seva extensíssima discografia alberga moltes músiques, gèneres i èpoques
Arribats aquí, cal dir que sovint es defineix la proposta de la banda liderada pel carismàtic Stu Mackenzie —irreconeixible amb el seu nou tallat de cabells— com a rock psicodèlic, tot i que aquests llangardaixos de Melbourne són extremadament camaleònics. La seva extensíssima discografia alberga moltes músiques, gèneres i èpoques. Del surf sorollós del seu primer llarg, 12 Bar Bruise, als seus flirtejos amb el thrash metal a PetroDragonic Apocalypse, passant per l’exercici d’electro pop The Silver Cord, per citar només alguns treballs gairebé antitètics. King Gizzard són, en definitiva, moltes bandes en una. Això es tradueix, per cert, en un públic d’allò més heterogeni. Ahir hi vam veure joves amb purpurina a les galtes, hipsters de quaranta anys amb totebags, metalers amb armilles plenes de pegats... I turistes, molts turistes, però això ja és un altre tema.
Ahir hi vam veure joves amb purpurina a les galtes, hipsters de quaranta anys amb totebags, metalers amb armilles plenes de pegats... I turistes, molts turistes, però això ja és un altre tema
Durant uns minuts, la banda es va disfressar de Kraftwerk quan tots els components, excepte el bateria, es van lliurar a una pila de sintetitzadors col·locats al centre de l’escenari. Van reivindicar un parell de temes del ja esmentat The Silver Cord i ens van portar a un festival de música electrònica. Després d’aquest parèntesi ballable va arribar la segona part del concert, la segona hora, amb els aires orientals de Sleep Drifter i Billabong Valley, de l’aclamat Flying Microtonal Banana. I aleshores sí que van treure l’artilleria pesada: mitja dotzena de temes de heavy-stoner-metal amb riffs demolidors i crits infernals, inclosos en els molt recomanables Infest the Rat’s Nest i PetroDragonic Apocalypse..., demostrant una versatilitat aclaparadora, sense parangó. La seva residència al Poble Espanyol, emmarcada dins de l’Europe Residency Tour 2025 (que també farà parada a Lituània, Grècia i Bulgària), no podia començar millor. Veurem què ofereix el sextet més imprevisible d’Austràlia aquesta nit i diumenge. Molts i moltes repetiran per viure l’experiència KGLW completa.