Tal dia com avui de l’any 1282, fa 743 anys, les tropes dels reis Pere II i Constança, sobirans de la Corona de Catalunya-Aragó desembarcaven a Trapani i iniciaven la conquesta de l’illa de Sicília. Aquella operació es va portar a terme, entre altres coses, per a restaurar al tron la legítima nissaga reial siciliana, representada per Constança Hohenstaufen, esposa del rei catalanoaragonès. Uns anys abans (1266), els Anjou francesos -amb el suport de la monarquia francesa i del pontificat- havien assassinat i usurpat el tron de Palerm a Manfred I, pare de Constança i legítim rei de Sicília, per la seva pertinença a la casa alemanya Hohenstaufen, enfrontada a París i a Roma.
Aquella operació militar també va tenir una gran significació. El Casal de Barcelona, tradicional aliat del pontificat, s’enfrontaria al nou rei sicilià imposat des de Roma. Seria el primer cop, des de la independència del comtat de Barcelona (988) i l’aliança amb el pontificat (a cavall de l’any 1000), que els catalans combatrien contra els interessos dels papes de Roma; i, indirectament, a favor dels seus rivals històrics, els emperadors romanogermànics. En aquell moment (1282), la Corona catalanoaragonesa ja era una potència i el canvi d’adscripció va modificar substancialment el pes dels dos blocs que es disputaven el poder continental.
Aquella operació militar, on els Almogàvers va tenir un paper decisiu (la seva eficàcia meravellaria Europa) obeïa, també, a un interès estratègic. L’illa de Sicília és la clau que controla el trànsit naval entre les dues meitats de la Mediterrània (l’occidental i l’oriental). I el comerç marítim català, en mans de les poderoses classes mercantils de la Ribera de Barcelona -tradicionals aliades de l’estament reial- tenien molt interès en la possessió d’aquesta illa. La conquesta de Sicília i la seva incorporació a l’edifici polític catalanoaragonès, resultaria decisiva per a l’expansió comercial catalana a la Mediterrània a través de la xarxa de Consolats de Mar.