Què se sent en travessar una glacera de l’Himàlaia o avançar per un pont d’escales sobre el gel? A Barcelona, aquestes preguntes es poden respondre sense abandonar la ciutat. Everest: La Primera Ascensión, l’experiència immersiva d’Eclipso, proposa viatjar fins al Nepal de 1953 i incorporar-se a l’expedició que va aconseguir arribar per primera vegada al cim de l’Everest, a 8.849 metres d’altitud.
L’aventura comença molt abans d’arribar al cim. Amb unes ulleres de realitat virtual, el visitant s’endinsa en els paisatges de l’Himàlaia i acompanya els alpinistes al llarg del recorregut. No es tracta de mirar una pel·lícula des de fora: cal caminar, moure’s i interactuar amb els elements de l’entorn. Es poden agafar objectes, brindar amb gots i travessar trams de gel amb escales, mentre les vistes de les muntanyes converteixen l’experiència en un viatge visualment espectacular.
La sensació d’immersió és un dels punts forts de la proposta. A diferència d’una experiència audiovisual convencional, aquí el visitant no es limita a observar els paisatges, sinó que es mou per l’entorn i participa en diferents accions. Caminar, interactuar i moure's per l'espai, fa que el recorregut sigui dinàmic i que l’aventura es visqui des de dins, com si s’acompanyés realment l’expedició.
Un dels moments més sorprenents arriba quan cal travessar trams de gel amb l’ajuda d’escales. Les dimensions del paisatge i les vistes de les muntanyes contribueixen a crear una sensació de profunditat que impressiona. Més enllà de l’espectacularitat visual, són aquests petits reptes els que donen sentit a l’experiència: no es tracta només de contemplar l’Everest, sinó d’avançar per aquest entorn i descobrir, encara que sigui virtualment, algunes de les dificultats que comporta una expedició d’alta muntanya.
Una història amb més protagonistes dels que recordem
La fita que recrea l’experiència es va produir el 29 de maig de 1953, quan el neozelandès Edmund Hillary i el xerpa Tenzing Norgay van arribar al cim de l’Everest. Tanmateix, la història de la muntanya no comença amb ells. Durant les dècades anteriors, diverses expedicions havien intentat assolir el cim sense aconseguir-ho de manera confirmada.
Un dels episodis més misteriosos és el de George Mallory i Andrew Irvine, desapareguts durant una expedició el 1924. Encara avui no se sap del cert si van arribar al cim abans de morir. La seva història recorda que, de vegades, les grans gestes de l’exploració també deixen preguntes sense resposta.
A més, el relat de l’Everest no s’acaba amb l’expedició de 1953. El 1975, la japonesa Junko Tabei es va convertir en la primera dona a arribar al cim, i el 1978 Reinhold Messner i Peter Habeler van aconseguir fer-ho sense oxigen suplementari. Són fites que mostren com cada generació ha ampliat els límits de l’alpinisme.
Més que conquerir una muntanya
L’experiència d’Eclipso —disponible en castellà i anglès— també permet acostar-se a la cultura xerpa, essencial per entendre les expedicions a l’Himàlaia. Tenzing Norgay no era simplement l’acompanyant de Hillary: era un alpinista experimentat que ja havia participat en diverses expedicions a l’Everest. Reconèixer el seu paper ajuda a recuperar una part de la història que sovint ha quedat en segon pla.
Així, la realitat virtual es converteix en una eina per acostar la història al públic d’una manera participativa. Entre paisatges impressionants, passos sobre el gel i petits gestos d’interacció, el visitant deixa de ser un simple espectador. I aquesta és, precisament, la gràcia: durant una estona, la llegendària ascensió deixa de ser una història llunyana i es transforma en una aventura que es viu en primera persona.
