Arquitectes catalans han fet una proposta a l'Aragó per protegir les pintures de Sixena, en el marc de la sentència del Tribunal Suprem sobre els murals exposats al MNAC. En un manifest difós aquest dilluns, l'Agrupació d'Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA) del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya ha demanat a l'Administració aragonesa "que promogui acords que anteposin la protecció del patrimoni davant qualsevol altra consideració", i ha posat sobre la taula una idea concreta.
❓ Per què Sixena sí, però el 'Guernica', la Dama d'Elx i els Bous de Costitx no?
➡️ Quina és la història de les pintures murals de Sixena exposades fins ara al MNAC?
Es tractaria de fer una reproducció fidel i contextualitzada al monestir, ja que "les tècniques actuals de reproducció digital i impremta mural permeten la creació de rèpliques d'alta qualitat, tant a nivell visual com material, que poden restituir amb gran precisió l'aspecte original de les pintures". "Aquesta opció, àmpliament utilitzada arreu del món en espais patrimonials d'alta sensibilitat, permetria retornar al monestir de Sixena la seva càrrega simbòlica i narrativa sense posar en risc l'obra original", han defensat. És a dir, que aposten per "la instal·lació d'una reproducció científicament rigorosa i contextualitzada al seu lloc d'origen, com a via equilibrada per preservar la memòria del lloc i, alhora, garantir la conservació del patrimoni autèntic".
Arguments a favor de mantenir les obres
Els arquitectes han manifestat així el seu posicionament "a favor que aquestes (pintures) restin al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), per criteris exclusivament tècnics i de preservació del patrimoni comú". "Les pintures de Sixena no són només un testimoni únic del romànic europeu; són també obres extremadament fràgils que, com ha reconegut la comunitat científica i tècnica, no poden ser traslladades sense risc de danys irreversibles", han sentenciat. A partir d'aquí, han exposat fins a sis arguments per defensar la seva postura.
Per començar, han posat el focus en la fragilitat estructural i l'alteració dels materials originals. "Les pintures van patir un incendi el 1936 i, segons múltiples informes, entre el 50 i el 70% de la seva superfície conservada ha estat ja objecte de reintegració. Els pigments i suports es troben greument afectats i el seu trasllat podria provocar el col·lapse material de les obres", han recordat. A tot això cal sumar-hi la incertesa sobre les condicions de recepció a Sixena, en el sentit que "la sala capitular del monestir no disposa, a hores d'ara, de garanties tècniques que assegurin unes condicions climàtiques, d'il·luminació i estructures estables". "Hi persisteixen agents com bacteris, humitats o sals que podrien posar en perill immediat les pintures", han afegit.
Crida a les administracions públiques
Els arquitectes també han recordat alguns precedents culturals i criteris internacionals, com els de la Dama d'Elx o el Guernica, "que demostren que els criteris de conservació han prevalgut sobre els de restitució quan hi havia risc per a la integritat de les obres". I han sentenciat: "El principi fonamental és la preservació per sobre de la propietat". Finalment, han fet referència a la responsabilitat de les administracions públiques, que "han de vetllar pel bé superior de la seva preservació, fins i tot davant sentències que, malgrat ser de compliment obligat, poden ser revisades o ajornades amb base a informes tècnics nous" —a més de deixar clar que "el MNAC ha estat la institució que ha garantit durant dècades la conservació, estudi i difusió d'aquestes pintures".
Tots aquests arguments desemboquen a la proposta per a la reproducció fidel i contextualitzada al monestir, a més d'insistir a l'Ajuntament de Barcelona, a la Generalitat de Catalunya i al Ministeri de Cultura perquè defensin "el manteniment de les pintures al MNAC per raons de conservació" davant dels tribunals i institucions internacionals —i, a l'Administració aragonesa, "que promogui acords que anteposin la protecció del patrimoni davant qualsevol altra consideració". De la mateixa manera, han instat tant a la societat civil com al món cultural i científic a "sumar-se a aquesta crida per evitar un trasllat que podria suposar la pèrdua irreparable d'una obra mestra del patrimoni comú".